|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vila-Puig (1890-1963), com a pintor de paisatge, va mantenir una fidel vinculació amb l'entorn del Vallès. Des de les seves primeres incursions en la pintura fins a la seva mort, va unir-se reiteradament a uns mateixos indrets de la comarca. Entenem que no només com un exercici estètic sinó també com una forma de construcció de la pròpia identitat en relació amb l'entorn. Podria ser senzillament aquesta una clara definició del que és interpretar culturalment el paisatge. És a dir, com es lliga la representació i la reflexió en imatges del paisatge amb la seva construcció col·lectiva. Com aquesta és definida pel pes dels valors naturals i humans, així com dels usos socials i econòmics compartits que en dirigeixen les formes de la seva transformació.
|
> Revisitant els paisatges de Vila-Puig .
Aquesta exposició es basa en un propòsit molt simple. Tornar als llocs on pintà Vila-Puig, observar-los en la seva actualitat i alhora observar també la mirada cultural a partir de la qual els mirem, interpretem i ens hi introduim. Quina relació emocional mantenim amb ell, quins valors projectem en aquest diàleg, quins en són els mediadors físics i intel·lectuals que reconeixem com a importants en aquesta interrelació.
És important interrogar-nos, a partir d'aquí, sobre quines són les formes de la definició cultural del paisatge. Quines són ara les formes de representació i comprensió culturals de la natura? ¿Les més properes als models de pensament cientifista i abstracte (una ceguesa), les imatges de referència mediàtica (una altra ceguesa) o les reclamacions coservacionistes, el pes dels seus arguments, la seva convocatòria social, les seves formes de manifestació activista?
|
>Indrets del Vallès Revisitats:
Bellaterra, Can Feu, Santiga, Sant Pau de Riu-Sec.
-4 plafons 150x100cm, impresos amb imatges de les pintures de Vila-Puig de cada indret, fotografies actuals i altres elements d'anàlisi, comprensió i representació actual del lloc.
|
|
>BELLATERRA:
Des de 1936, Vila-Puig va tenir el seu estudi i residència a Bellaterra. Al seu entorn va ser motiu d'una intensa observació així com tema de moltes pintures. Les quals es poden ordenar al llarg del camí que porta de l'estació del ferrocarrils de la Generalitat fins a casa seva, continuant després cap a Cerdanyola.
En l'actualitat la casa és la seu del Centre d'estudis Metropolitans i Regionals, on s'ha estudiat i planificat la transformació de la Regió Metropolitana de Barcelona. El camí travessa la Vila Universitaria de l'Universitat Autònoma de Barcelona i és en part amenaçat per la construcció de la Via Interpolar, Una via ràpida que dividirà encara més molts espais agrícolas i forestals del Vallès.
>Plafó Bellaterra, (jpeg)
>Plafó Bellaterra, (pdf)
|
|
| >CAN FEU:
Pocs són ara capços de recordar, el gran alzinar que a ponent de Sabadell era l'espai natural més important de la ciutat. El que hauria pogut estar la gran reserva natural, un espai d'oci i el millor parc públic, es va deixar perdre per desafortunades raons.
Per Vila-Puig i molts creadors de principis del segle XX, el bosc va ser la seva veritable escola de paisatge, un espai integrat a la ciutat però alhora un lloc de contemplació.
Sense que en resti cap traça del bosc originari, actualment aquest espai acull un parc industrial del municipi de Sant Quirze i la planificació completa d'un nou barri per la ciutat de Sabadell (Can Gambús).
Els treballs d'excavació de Can Gambús de Sabadell han donat com a fruit la troballa d'un important conjunt d'enterraments del neolític mitjà, datats entre el 4.500 i el 3.000 abans de Crist, que amb els precedents d'altres troballes els anys 30 i 40, ens demostren el valor simbòlic d'aquest indret en l'ordre significatiu del paisatge del Vallès.
>Plafó Can Feu, (jpeg)
>Plafó Can Feu, (pdf)
|
|
|
>Plafó Santiga, (jpeg)
>Plafó Santiga, (pdf)
|
|
|
| >SANT PAU DE RIU-SEC:
Sant Pau de Riu-Sec és una esglesia aillada del segle XI envoltada de camps i masies. Idealitzada en unes obres primererenques de marcat estil modernista i de caràcter líric, Vila-Puig pintà a partir d'aquest moment, l'indret focalitzat sempre al voltant de l'esglesia.
Després que el 1976 la autopista de Barcelona a Terrassa secciones d'una manera important aquest lloc, en l'actualitat les previsions i els plans urbanístics tenen previst que el gran nús de l'accés sud de Sabadell, que connectarà la via interpolar, l'autopista C-58 i la Ronda sud de Sabadell, es situi en aquest lloc. Així com un nou parc industrial que colmatarà el reste de l'espai fins ara agrícola.
>Plafó Sant Pau de Riu-Sec, (jpeg)
>Plafó Sant Pau de Riu-Sec, (pdf)
|
|
> La creació actual del paisatge .
Com gairebé des de sempre en el nostre entorn, el paisatge ha estat una creació col·lectiva resultat de la intervenció humana, molt allunyada de les dinàmiques autònomes de la natura. La transformació actual del paisatge contemporani ens constata que els instruments que tenim actualment per crear-lo, són basicament molt més poderosos i sotmesos a uns ritmes de canvi que superen la capacitat de l'imaginari cultural per assumir els canvis en conjunt.
Inventar el paisatge de l'actualitat hauria de ser, també, mesurar el valor de l'intercanvi amb els valors emocional, les referències col·lectives, la creació paral·lela d'un capital simbòlic que estigui arrelat a la identitat acumulada.
Això cal fer-ho des de les pràctiques socials, així com des de les refèrencies i els instruments culturals que actuen com a traducció i adaptació a cada època d'unes específiques necessitats de transformació. Una transformació que és el resultat de decisions que es prenen col·legiadament, per delegació o per representació i que corresponen al conjunt d'accions que emmarquen una "natura" molt artificialitzada en relació amb les altres qualitats del patrimoni paisatgístic.
Però també cal afegir-hi totes aquelles representacions espontànies, autònomes, independents, personals, que tenen com a resultat la renovació lliure i creativa del vincle emocional amb el territori.
>preguntes - respostes a la creació cultural del paisatge:
-. En la creació col·lectiva del paisatge actual, què estem disposats a assumir i què serem capaços de deixar en herència?
-. Des de la nostra personal experiència, com pensem, imaginem, representem i definim l'entorn territorial?
-. En les decisions compartides que conformen els valors dels espais comuns, quin és el paper que hi volem tenir assignat?
-. Com connectem des de les accions personals i col·lectives amb una globalitat orgànica que ens integri?
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
   |
| |
   |
|
|
|
