CREMA DE COGOMBRE
A l’estiu, quan la calor fa de les seves, un plat fresc, àdhuc fred, és sempre d’agrair. I si el plat no implica cap esforç perquè és una crema, molt millor. Però, acostumats com estem a mossegar i mastegar, aquests plats solen generar una certa necessitat de trobar-hi elements sòlids. D’aquí que la cuina, des de sempre, hagi buscat incorporar-hi “entrebancs” per eliminar aquest efecte. Uns entrebancs que, en el cas de les sopes fredes, s’agraeixen cruixents i amb sabor.
Per això, en plantejar-me una crema de cogombre tot combinant-lo amb el iogurt, em va semblar interessant que aquest contrapunt fos vegetal. I que no trenqués el color blanc amb tonalitats verdoses que la crema tenia. Per això em vaig decantar cap a la ceba picada. Una combinació feta en el darrer moment per conservar al màxim el cruixent.
CONFECCIÓ
Rentar a fons els cogombres i retirar-ne les puntes, fregant-les amb la superfície del tall de la part que aprofitareu per fer-li purgar la llet amargant que acumula. Tallar-los, amb pell i tot, a daus grans i espolsar-los generosament amb sal, deixant-los reposar 20 minuts en una escorredora per purgar-los bé.
Mentrestant, pelar i tallar les cebes tendres a daus menuts i posar-les igualment en sal per fer-les perdre la fortor que puguin tenir.
Posar els daus de cogombre, eixugats amb un paper de cuina per retirar el líquid salat i amargant que han deixat anar, en un bol junt amb els iogurts i la meitat de la llet. Passar-hi la batedora fins fer-ne una crema fina i, si la textura ho demana, incorporar-hi una mica més de llet fins ajustar-la. Tastar aleshores i rectificar de sal si s’escau. Pebrar-ho una mica i passar-ho a la nevera durant una mitja hora ben bona.
A l’hora de treure-ho a taula, rentar la ceba i un cop seca, disposar-la per damunt de la crema que haureu emplatat, llesta per sortir a taula.
En el darrer moment, tirar per la superfície un rajolí d’oli d’oliva
CONSELLS
Procureu que els cogombres siguin de mida mitjana, poc panxuts i amb la pell uniformement verda i fosca. Indica que ha estat penjat de la planta i sense tocar a terra, cosa que sempre és d’agrair ja que garanteix una maduració uniforme.
Si us agrada una textura més espessa, sempre podeu recórrer als iogurts dits “grecs”. I si sou amants de les coses naturals, el kèfir pot ser un bon material de partença.
Si sabeu que els convidats o comensals són del morro fort, podeu complementar el plat amb una torrada de pa lleugerament daurada, amb una llesca de formatge de cabra i un parell de fulles d’alfàbrega pel damunt.
Observeu que no pelo els cogombres. Així la crema agafa un lleuger to verdós que, al meu gust, la fa més agradable a la vista. Però sobre gustós...
No sigueu escassos amb la ceba. Penseu que el cruixent és la gràcia. Si algú no és amant de la cena, ho podeu arreglar amb una fulla d’enciam tallada a tires fines. Blanca, és a dir, de la part interior.
Si voleu estar més segurs del cogombre, ja sabeu que el que podeu fer és eliminar les llavors. Però aleshores, penseu en tres cogombres i no en dos. |
|
PER A
UN PRIMER
INGREDIENTS
- Cogombre (2 unitats)
- Iogurt (6 unitats)
- Ceba tendre (2 unitats)
- Llet (1,5 decilitres)
- Oli d’oliva
- Sal i pebre
CALORIES
PREU
CONFECCIÓ
|
|
AL DIA
