Si a un de nosaltres ens agafessin i ens deixessin a un lloc qualsevol de l'univers només tindríem una probabilitat entre moltes de caure aprop d'algun planeta similar al nostre. Miraríem al nostre voltant i l'únic que veuríem seria… obscuritat. Aquesta revelació ens fa més propers a la idea de la immensitat de l'univers i a això tan sentit de: no som res!. Quanta raó.

L'Hora del pati era aquella estona en que les obligacions desapareixien. Xutaves la pilota, saltaves a corda, xerraves amb els companys i companyes i no te n'adonaves que ja havies de tornar a pujar les escales i seure al teu pupitre. Eren hores i hores esperant uns volàtils 10 minuts.

Quan trepitges Sant Benet és com si canviessis de població, de continent i fins i tot de planeta. Potser per això ja n'hi diuen Món Sant Benet. Perquè la calma que s'hi respira no és d'aquest món. Tot i que, de moment, només la trobem en aquest món, a Sant Benet. Ho comentem amb el professional de seguretat, que és qui ens acompanya a l'hort. Sí sí, avui anem a l'hort! A sopar, és clar.

Recordeu aquells dibuixos animats dels anys 80, protagonitzats pel gran Mestre Sushi? El què més recordo d'aquell "petit xef" és la barreja d'onomatopeies i exclamacions que els seus comensals feien quan provaven un dels seus plats. Perquè dic això? Ara ho explico.