Som una família que, durant molts anys , ens havíem dedicat professionalment al bestiar i, amb menys mesura, a l'agricultura. Però cal destacar que, des de l'any 1985 fins al març de l'any 2006, hem treballat amb vaques amb mètode extensiu, en ramat. Estem parlant d'un grup de poc més de trenta vaques de races Pirenaica i Bruna dels Pirineus ; un parell de "torus" de raça Blonde d'Aquitània, i els respectius vedells que ens naixien d'aquest encreuament.
Cada matí trèiem les vaques del tancat per portar-les a pasturar a les zones forestals i de pastura dels voltants. I cada vespre les recollíem i les tornàvem a tancar. I tot i que teníem gossos de -més o menys- raça gos d'atura alemany, aquests no ens ajudàvem gaire en aquesta tasca, sinó més aviat al contrari. Però un bon dia, ens sembla recordar que a l'any 1993, vam adquirir un cadell que més o menys era de la nostra raça d'atura: de gos d'atura català. A la qual se'ns va acudir posar-li un nom molt original : Tura .
La sorpresa fou que, a l'hora de manar el ramat, la diferència entre els nostres gossos -gos d'atura alemany- i la Tura, era grandiosa . Molt més del què ens havíem imaginat i del què ens havien explicat. A partir d'aquells moments fou quan ens vam començar a interessar seriosament per aquesta raça.
D'aquella època en recordem especialment quan vam veure, en una revista, una foto d'un gos d'atura català autèntic : en Ch. Cadí d'Espinavessa . Tot ignorant que, al cap d'uns anys, tindríem algun descendent d'aquest magnífic gos.
Uns anys després, malauradament, en una excursió en cavall -a les quals la Tura sempre ens hi acompanyava- ens la van atropellar, provocant-li la mort. Això ens va entristir moltíssim, ja que era una gossa que es feia estimar molt, i també era molt treballadora i companya de fatigues.
De seguida vam pensar que havíem d'adquirir una altra gossa d'atura català pel treball amb les vaques, ja que un cop estant-hi acostumats, ens costava renunciar a la gran ajuda de la Tura. Però aquest cop amb una petita gran diferència: i és que a la mateixa revista a la que vam veure en Ch. Cadí d'Espinavessa , també se'ns hi explicava que el gos d'atura català estava sortint del perill d'extinció gràcies al gran esforç que havien fet unes quantes persones recuperant-la. Aquesta situació de la raça sumat a que ja teníem la consciència del gos d'atura català com a raça autòctona del nostre país (en aquell moment no coneixíem la resta de races autòctones dels Països Catalans, o si les coneixíem no sabíem que ho eren) vam acordar fer un esforç econòmic per comprar un gos d'atura català amb pedigrí (fins a aquell moment mai havíem tingut gossos amb papers ) per posar el nostre granet de sorra a la supervivència i difusió de la nostra raça. I va ser així com, a l'Exposició Canina Estatal de Vic -ens sembla recordar que fou al 1997- vam conèixer l'Agustí Tonietti, de l'Afix d'Espinavessa. Uns mesos després el vam anar a veure a casa seva per adquirir-li un cadell. Si fos ara probablement ens haguéssim quedat una gossa amb el pèl de color negre i foc, o qualsevol altre color fosc, colors que actualment ens agraden especialment; però en aquells moments la volíem de color sorra, ja que era el color de la Tura.
Així, va ser com, al març de 1998, vam adoptar la nostra primera gossa d'atura català amb papers : l' Auca d'Espinavessa , filla de la Lasi i en Ch Gip d'Espinavessa .
El resultat fou que, altra vegada, el caràcter i instint del gos d'atura català ens va sorprendre gratament. Doncs ens atrevim a comparar que l' Auca va resultar ser millor gossa pastor i millor companya, fins i tot, que la Tura. Tanmateix, mirant la seva genealogia no ens hauria pas de sorprendre, ja que era una digna descendent dels gossos recuperats del seu treball al camp amb l'objectiu de reproduir-los tot seleccionant per fixar trets i sumar el nombre d'exemplars típics de la raça sense perdre, ni oblidar, el motiu de la seva selecció històrica: el treball.
Al cap d'un parell d'anys, vam prendre la decisió de tenir la parelleta per tal de ja no només tenir un exemplar de gos d'atura català, sinó també a col·laborar modestament amb la cria perquè altres persones, especialment la gent de les nostres contrades, també tinguessin gossos d'atura català. I així va ser com vam anar a buscar un altre gos a ca l'Agustí Tonietti: en Bram d'Espinavessa, fill de la Grey i en Ch Blat d'Espinavessa . Era un magnífic gos de color negre. A través d'ell ens vam començar a interessar per les exposicions canines, les quals entenem no com a exposicions de bellesa , sinó com a ens on es valora la tipicitat d'un exemplar d'una raça. Per tant, pel prestigi cinòfil de la raça, considerem les exposicions canines com a un element més de difusió on creiem que és just i necessari que el gos d'atura català també hi sigui present, especialment a Catalunya.
I així fou com a l'Exposició Internacional de Girona ens vam sentir orgullosos que en Bram quedés com a Millor Cadell de raça. Per qüestions de disponibilitat, i motivació, no ens vam presentar a Millor Cadell del "Grup I (gossos pastor)"
En aquest punt és on vam tenir una de les experiències més dures que havíem tingut fins aquell moment amb la relació amb el gos d'atura català, ja que, just a la setmana que l' Auca estava en zel, un accident rural va provocar que en Bram se'ns morís, a l'edat d'un any i mig, i sense haver-ne tingut descendència. I és que tot i que sabíem que la possibilitat que l'Auca estigués prenyada era remota, ens hi vam aferrar fins que, en menys de dos mesos, la crua realitat va acabar amb les nostres esperances tot fent-nos veure que no tindríem la balsàmica experiència de, almenys, tenir cadells d'en Bram. Dels quals, tenint en compte les circumstàncies, com a mínim ens n'haguéssim quedat un mascle i una femella perquè, insistim, era un gos molt i molt típic i amb una genealogia que també era extraordinària. Però no va poder ser...
Malgrat tot, vam tirar endavant i ja amb una mica més de noció de ser futurs criadors, a principis del 2001, vam adoptar, també a Espinavessa, en Jep d'Espinavessa , fill d'en Cric i la Canya d'Espinavessa. Gos de característiques semblants a en Bram (especialment de mida, moviment i energia) encara que amb un altre tipus de pèl i, a més, que en Jep és de color sorra, i en Bram era negre.
El 2002 en Jep ens va donar l'alegria d'aconseguir el títol de Jove Campió de Catalunya'02, a més de ser el primer semental, amb permís d'en Bram, de l'afix de Graselles, i posteriorment, des Lluçanès.
Passant bons i mals moments hem arribat fins al dia d'avui, moment en el que considerem que ens hem consolidat com a criadors, i sobretot moment en el que estem molt orgullosos de les característiques dels nostres gossos. Així, intentem gaudir del present i mirem el futur amb optimisme i convenciment que la base que tenim en els nostres gossos, és, pel nostre criteri, immillorable per tenir, també de cara al futur, gossos ben típics, bells, equilibrats i amb instint de treball.
Volem recalcar que actualment ja no treballem directament amb bestiar extensiu. Tanmateix, els nostres gossos continuen vivint en un ambient rural amb contacte directe -encara que ja no pas treballant-hi- amb ramats i bestiar en general, i amb el bosc, en el sentit ampli de la paraula. Elements que creiem molt importants per tal que els nostres gossos d'atura català estiguin socialitzats i estimulats mínimament per desenvolupar les seves característiques de gos d'atura, i així els nostres cadells puguin ser destinats, amb èxit, al treball . D'altra banda, la nostra relació familiar fa que també siguin gossos molt sociabilitats amb les persones; esdevenint ideals, també, per ser un simpàtic i intel·ligent nou membre d'una família , sigui rural, urbana i/o entremig.
Al 2007, de la mà de l'amic Boro Boix, ens hem atrevit a començar un petit projecte amb el ca de bestiar, raça autòctona de Mallorca, i que intentarem difondre amb la mesura que ens permeti fer-ho amb qualitat. També amb humilitat, ja que tot just comencem, i ens queda molt per aprendre sobre aquesta, també extraordinària, raça canina de la nostra compartida terra quadribarrada.
Al 2009, essent especialista en etologia de gossos i gats, aporta coneixements i experiència molt útil pel correcte i equilibrat desenvolupament dels "gossos de casa" i "els fills de casa", així com el seu benestar.
