“ LA PETITESA DE LA SEVA…”
La humilitat d’una persona no passa per negar la seva realitat. En la Maria de Natzaret la seva humilitat li fa primer reconèixer la seva petites davant Déu, i tot seguit la seva grandesa davant els homes.
“Totes les generacions en diran benaurada” però tot seguit reconeix que és degut a l’acció de Déu. És algú priveligiat per Déu, i ho reconeix amb claretat, I serà exalçada per les genracions, no per ella mateix, sinó per l’acció divina.
Aquesta és la veritable humilitat, reconèixer els dons naturals innats, i els dons adquirits a través dels anys, aquests deguts precisament gràcies als primers, sense intel·ligència , ni voluntat no huríem progressat..
Maria els va rebre i acceptar per a la salvació del seu poble, i va exposar la seva honra i la seva vida per els altres. El mateix passa amb nosaltres qualsevol do, innat o adquirit, el tenim que posar a disposició dels altres.
En l’origen de la nostra vida hi ha el Déu creador. En l’origen del nostres dons innats estan les lleis de la cració, i aquest dons són els que ens permeten básicament el nostre progrés, encara que també hi hagi el nostre esforç..
P.G.
pregària
Pare, nostre, l’assumpció de Maria és un record de la nostre resurrecció promesa per Jesús, el nostre Mestre, en qui creiem sincerament i volem seguir amb constància i bona voluntat. Ajuda la nostra fe.
Jesús de Natzaret, fill de Maria, a qui reconeixem estar ja amb tu en aquest món i terra nova promesa, Regne de Déu definitiu. Ajuda’ns a viure aquest regne ja aquí en la terra.
Esperit Déu, unió del Pare i el Fill, tu que vas fer realitat l’encarnació del Fill i fas realitat, ara, la presència de Jesús en el pa i el vi, ajuda la nostra fe.
Trinitat Amor, expressió del teu amor fou el misteri de l’encarnació del Fill en Maria. Ajuda la nostra fe i desfés els dubtes que tinguem en la promesa d’un món nou i una terra nova. Dóna’ns forces, voluntat i constància per treballar a fer-la present ja aquí, en nosaltres i en el nostre entorn..