Gràcies Lluís per la teva aportació des de l'Alt Camp.

Fundació CatDem, 04.04.2010 - Editorial

Amb motiu de l’ofici de Divendres Sant, el predicador de la Casa Pontifícia, el franciscà Raniero Cantalamessa, va equivocar-se en comparar els atacs al Papa pels casos de pederàstia amb l’antisemitisme. Les paraules de Cantalamessa no van ser afortunades i, una vegada més, insisteixen en la banalització de l’Holocaust, que és tant com dir que insisteixen a banalitzar el mal. A pesar que l’Església se n’hagi desmarcat, la predica de Cantalamessa no ajudarà gens ni mica a recuperar la ja prou malmesa credibilitat de la institució. Al contrari, afegeix més llenya al foc.

El debat sobre la responsabilitat de la cúria romana en els centenars de casos de pederàstia que s’han destapat ha d’abordar-se des de la serenitat i la transparència, sense especulacions ni interpretacions tendencioses, però, també, sense por. Les víctimes només són aquelles persones que van patir els abusos. Ningú més. Aprofitar aquests casos —i tant se val que hagin estat molts com pocs— per engegar una campanya anticlerical és absurd.

Deixem-ho ben clar: cap argument no pot justificar ni un sol cas de pederàstia. Ni en el si de l’Església catòlica ni en cap altra confessió. Ni, és clar, des del laïcisme. Cap argument tampoc no pot justificar-ne l’encobriment. No s’hi val, doncs, a voler desviar l’atenció amb la sal grossa de l’antisemitisme o de minimitzar els abusos a menors, que és el que va fer el Papa a la Carta als irlandesos. Una cosa i l’altra és fer un pèssim favor a l’innegable paper que tenen les religions en l’espai públic. No barregem les coses, per tant. Ni l’Església ha d’aprofitar l’avinentesa per intentar refermar-se tot amagant les seves misèries (per tant ha de col•laborar amb la justícia civil per jutjar uns actes tipificats com a delicte greu en el codi civil), ni els pretesos progressistes han d’acarnissar-se amb l’Església catòlica per uns casos de pederàstia que cada vegada és més clar on i quan van tenir lloc. Cal reclamar llum i taquígrafs, però també veritat i respecte. Aquesta és l’essència de la credibilitat que ha de tenir aquesta i qualsevol altra discussió amb relació a la religió. A les religions, volem dir.