Catalunya, com tota nació, té el dret –inalienable per cap constitució– de decidir lliurement el seu futur i aspirar, si vol, a la plena sobirania.
(Text llegit al final de la manifestació del 10 de juliol de 2010, a la plaça de Tetuán de Barcelona)

Doctrina social de l'Església

El camp dels drets de l'home s'ha estès als drets dels pobles i de les nacions (Joan Pau II). En efecte, tot el que és cert per a l'home, també ho és per als pobles. El Magisteri recorda que el dret internacional es fonamenta en el principi de l'igual respecte dels Estats, dels dret a l'autodeterminació de cada poble i de la lliure cooperació amb vista al superior bé comú de la humanitat. La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l'home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a la independència.

.../... La nació té un dret fonamental a l'existència; a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva sobirania espiritual.
(Compendi de la doctrina social de l'Església, art. 157).