Tots els dies més o menys a la mateixa hora el senyor Pere feia el passeig pel camí de l’ermita i anava saludant amablement la gent que trobava. Durant molts anys havia sigut el mestre del poble i ara jubilat, vivia cap a les afores amb la seva dona, també gran. Molts del habitants l’havien tingut com a mestre i el veneraven per la seva rectitud i la seva saviesa.

La saviesa no és informació; ni estar atent al que passa. La saviesa no és acumulació de coneixements; ni que tot li pot resultat interessant i fins apassionant. Saviesa procedeix de “sapere”, llatí... que vol significar gust, degustació... “sabor”.

Els homes i les dones d’avui generalment volem estar al dia, estar informats... però no tenim massa temps ni hàbits per fer la degustació interior de la major part d’informacions i fins de coneixements. Entren i surten a tota velocitat i hem de fer un gran esforç per retenir la informació de fa pocs dies. No podem reciclar-ho en la degustació interior... arriba, ocupa el primer plànol per uns instants... i se'n va.

Com podríem aturar una mica la velocitat absurda de la nostra manera de viure? Fent bé el que estem fent... i dedicant una estona cada dia a la degustació espiritual en la presència de Déu. L’oració sobre la vida és la relació tranquil•la i amable del que hem viscut cada dia. És retornar-hi en serenitat, pau i ganes de viure intensament. Com aquell que no llegeix per anar passant planes, sinó que sap retornar al que li va impactar, ho rellegeix i fins hi reflexiona. Vivim un cop... val la pena d'intentar viure a fons... i la saviesa és l’acumulació d’aquests moments.

"La Saviesa té un esperit intel•ligent, sant, únic, múltiple, subtil, àgil, penetrant, immaculat, clar, inofensiu, amic del bé, perspicaç, lliure d'impediments, benvolent, humanitari, sòlid, segur, tranquil, que tot ho pot i tot ho vigila, un esperit que penetra tots els esperits, per més intel•ligents, purs i subtils que siguin. Res no es mou tan fàcilment com la Saviesa: com que és pura, passa i penetra pertot arreu. És una exhalació del poder de Déu, irradiació puríssima de la glòria del Totpoderós, i per això cap brutícia no s'hi pot introduir. És un reflex de la llum eterna, mirall immaculat de l'acció de Déu, imatge de la seva bondat. La Saviesa, que és única, ho pot tot; mai no canvia, però tot ho renova. A cada generació entra en les ànimes santes i en fa profetes i amics de Déu". (Saviesa 7,22-27)

Jesús Renau