Distància a Montblanc: 16 km
Nombre d’habitants: 10
Altitud: 612,83 m |  |
Presentació
Benvinguts a El Pinetell! Portalada al massís de les Muntanyes de Prades, pel vessant de llevant, dóna la benvinguda als visitants que s'enfilen a l'altiplà per aquest cantó, regat pel riu Brugent, la seva vall esquitxada de les runes dels molins que el passat paperer de la vall ens ha deixat, passat heretat també pel poble veí de La Riba, on s'inicia la carretera secundària que ens porta al nostre poble i segueix cap a La Bartra i Farena, fins entroncar amb la carretera que puja d'Alcover a Mont-ral, i es dirigeix a Capafonts i a la nostra capital, Prades, la vila vermella. Enrere en el temps han quedat els antics accessos, avui convertits en senderons de muntanya, alguns, com els que duen cap a Rojals i a Montblanc en una caminadeta de tres o quatre hores; o al Clot del Llop, les Tres Creus i tot i rodejant el Tossal fins a Prades, potser havent sortit encara fosc, i topant amb la matinada ja pel camí, amb el pas lent del ruquet carregat amb reïna i verdures per vendre al mercat setmanal, encoratjats per l'esperança de vendre bé les mercaderies i tornar amb les sarries totes carregades de les coses que feien falta a la família; recorrent així l'àmbit natural i el que era el cicle de vida d'aquest poble.
Al terme podem trobar-hi pineda de pi blanc i testimonis de l'antic bosc d'alzina, i de roure, i d’antics camps de cultiu on les prop de 20 famílies que havien arribat a viure al poble hi trobaven el seu sustent, treballant el camp i sagnant la reïna dels pins. Fou així que els pobladors del poble es guanyaren el renom de "reïnosos", que els posaren els "amics" de Rojals; però aquests tampoc no se'n lliuraven, i quan els anomenaven els d’El Pinetell parlaven dels "carboners". I així, entre el segar i el batre, a l'estiu, entre baixar als horts del Gat o de la Font del Freixe, de la primavera a la fi de la tardor, entre matar el porc i tupinar a l'hivern, entre moure el bestiar durant quasi tot l'any per tal que pogués menjar i beure; ajudant-se els veïns entre ells per la collita, per la matança, o per construïr la casa dels nou casats... o també, si les feines i el temps acompanyaven, pujar plegats a la Font Pudenta a fer la berenada... Així, així passava la vida antigament en aquest indret, que ens estimem com la nostra terra, que encara ens dóna vida per disfrutar-la, malgrat els temps moderns que en volen treure l'encant... i aquí estem els actuals veïns, que amb unes altres maneres, us convidem a visitar aquest reducte de bellesa antiga, senzilla i pagesa, patrimoni de tots els que el vulguin estimar. | |
Geografia Humana | | |
