L'Arxiu Comarcal del Bages va ser inaugurat el mes de febrer de 1999. D'aquesta forma l'Arxiu de la Ciutat de Manresa esdevenia comarcal i s'iniciava una nova etapa i, ensems, reprenia la seva tradició comarcal que ja s'havia manifestat en altres ocasions i, molt especialment, durant la Segona República.

L'any 1931, la Generalitat de Catalunya, creava el Consell de Cultura i es formaven diferents ponències que tenien com a funció primordial l'establiment de les bases pel disseny d'una política coherent en els diferents àmbits culturals -una de les ponències va ser la d'Arxius, biblioteques i belles arts -. El Projecte d'organització dels Arxius Documentals de Catalunya d'interès històric establia la creació de 35 arxius comarcals que prenien com a model l'Arxiu Històric de Cervera que des de l'any 1909, amb Agustí Duran i Sanpere, havia actuat com a arxiu supramunicipal. L'esclat de la guerra civil (1936-1939) va comportar un estroncament de tots aquests projectes i va obligar a adoptar un seguit de mesures d'urgències per la salvaguarda del patrimoni documental. Es van adaptar un conjunt d'edificis com a dipòsits per protegir la documentació a Barcelona, Viladrau, Cervera, Manresa, etc. A Manresa es va habilitar l'edifici de la Cova de Sant de Sant Ignasi que va servir com un dipòsit intermedi; tant pels béns artístics com documentals, aplegant documentació del Bages i altres comarques veïnes. La Secció d'Arxius de la Generalitat hi va destinar, en diferents etapes els arxivers Josep Maria Pons i Guri i el doctor Jeroni Claveras i Brunet; dues persones que han tingut un destacat paper en el món arxivístic català.

Actualment l'Arxiu actua sobre el conjunt del patrimoni documental de la comarca i ho fa a diferents nivells. Els seus fons estan formats per fons documentals dels serveis territorials de la Generalitat, de municipis, institucions, entitats, patrimonials i personals (fons notarials, de la ciutat de Manresa, del grup d'empreses Bertrand i Serra, Amat i Piniella, Marc Viader ...). Així mateix hem de remarcar l'Hemeroteca de l'Arxiu formada per unes 1.200 capçaleres de diaris des de l'any 1808 fins l'actualitat, la Biblioteca amb obres molt destacades i algunes col·leccions -goigs, postals...- , ben remarcables.

L'Arxiu dona suport administratiu a diferents administracions, col·labora amb altres institucions culturals, porta a terme un programa de restauració, es fan activitats de difusió -exposicions, conferències...-, edita diferents publicacions vinculades al patrimoni documental i la història. Així mateix, diariament, un important nombre d'investigadors i usuaris porten a terme les seves recerques. Cal destacar la figura del voluntari que té un important paper en l'Arxiu.