Creada el 1967, la guerrilla maoista ha estès recentment la seva influència i s’ha imposat com “el desafiament més important per a la seguretat interior” des de la independència, segons el primer ministre indi Manhoman Singh. L’estat de Chhattisgarh, al centre del país, ha respost amb una campanya molt violenta de contrainsurrecció: les milícies recluten els pagesos del camp per la força i de retruc potencien el joc creixent dels interessos industrials.
Pel nostre enviat especial CÉDRIC GOUVERNEUR
Periodista.
1. Una guerra és justificada si apunta a una causa justa objectiva (resistència a l'agressió, protecció dels innocents, reparació del dany).
2. Una guerra és justificada si és motivada per una intenció de dret subjectiu –els caps d'Estat invoquen la causa justa de bona fe, i no com un pretext que disfressen motius immorals.
3. Una guerra és justificada si és declarada públicament en bona i deguda forma per una autoritat competent.
4. Una guerra és justificada si constitueix l'últim recurs disponible per promoure la causa justa –s’han esgotat els mitjans pacífics de resolució del conflicte.
5. Una guerra és justificada si té oportunitats raonables de tenir èxit –s’exclou una guerra "desesperada".
6. Una guerra és justificada si comporta danys proporcionals als danys als quals vol fer front.
LA “JUS IN BELLO”
1. Un bel·ligerant ha de donar proves de discriminació entre combatents i no combatents –les poblacions civils que gaudeixen d'immunitat mai han de ser un blanc.
2. Un bel·ligerant just s'ha de limitar a accions proporcionals als objectius perseguits –les armes de destrucció massiva, per exemple, estan absolutament prohibides.
3. Un bel·ligerant just ha de prohibir l’ús de qualsevol mitjà intrínsecament dolent –campanyes de violacions massives, genocidi, ús d'armes d’efectes incontrolables (químiques o biològiques).
«Veiem un futur brillant al "Gran Orient Mitjà"», va declarar George Bush a l'Assemblea general de les Nacions Unides. Tanmateix, els observadors i analistes fan un balanç més que crític de la «guerra mundial contra el terrorisme» llançada pels Estats Units fa cinc anys. Washington es revela incapaç de repensar els nous tipus de conflictes.
Per Marwan Bishara
Palestí de nacionalitat israeliana, escriptor i periodista, investigador a l'Escola d’alts estudis en ciències socials de París, autor de Palestine/Israël: la paix ou l’apartheid, La Découverte, París, 2002.
Esdeveniments dramàtics van esclatar a Uzbekistan els 12 i 13 de maig passat a la ciutat industrial d´Andijan, que va ser el teatre d'una insurrecció armada. Entre 50 i 100 homes armats es van apoderar de la presó, de diverses comissaries de policia, de dos quaters militars així com d'edificis administratius i van prendre el control de la ciutat durant un dia sencer. Reunits al centre de la ciutat amb persones preses en ostatge, van ser ajuntats per partidaris i curiosos, per escoltar discursos que es prenia al règim. Tropes especials enviades de Tachkent es van pronunciar al voltant al lloc central. Segons testimonis, els soldats van obrir el foc sobre la multitud, fent fins a 500 morts. La xifra oficial de les víctimes és de 176, la meitat dels quals serien insurrectes. Es van reunir diversos centenars d'Uzbeks que travessaven la frontera i als camps de refugiats a Kirguizistan.
Quan es perfilava el crepuscle de l’era colonial, els governs francesos successius van escollir respondre a les aspiracions dels pobles amb la força de les armes. Fent això, donaven absoluta llibertat als militars que, vençuts a Indoxina, van elaborar una doctrina contrarevolucionària instaurada , més tard, a Algèria, on aquesta lògica va provocar atrocitats. El que no és tan sabut, és que aquestes pràctiques contrainsurreccionals van precedir les exportacions...
Per Maurice Lemoine
Article traduït per Rut Jou
La resistència del Viet-minh a Indoxina entra en el seu vuitè any. El 20 de novembre del 1953, Dien Bien Phu estava bloquejat (nom de codi: operació Castor) per sis batallons de paracaigudistes francesos. El 7 de maig del 1954, les tropes del Viet-minh van fer presoners els supervivents del camp atrinxerat. D’aquests cinquanta-cinc dies i cinquanta-cinc nits de terror, heroics (militarment parlant) de les dues bandes, se n’ha escrit molt, però descrivint essencialment els fets des del camp francès (1). Finalment, se’ns va donar a conèixer la visió vietnamita amb l’obra del general Vo Nguyen Giap, comandant en cap de l’Exèrcit Popular del Vietnam durant trenta anys i un dels principals actors de la batalla. Mig segle després, en feia un balanç precís i detallat, emmarcat amb els seus propis judicis i reflexions (2).
El Viet-minh va escollir el nord-est per a la seva propera ofensiva. “Les autoritats franceses havien perdut tota esperança de guanyar la guerra —escrivia Giap—. Però estaven sempre convençudes de tenir el temps necessari per reunir les condicions que permetessin posar fi al seu avantatge”. Tot i que els francesos tenien el suport dels americans (l’ajuda de Washington ja cobria un 73% de les despeses), no van intentar cedir-los la plaça a Indoxina. Amb aquesta fi, el cos expedicionari va haver d’obtenir un èxit militar decisiu.
L’Estat Major francès va descobrir els preparatius de les forces populars al nord-est. El general Henry Navarre va decidir tallar-los la ruta i caçar-los a la depressió de Dien Bien Phu, vast graner d’arròs situat a tres-cents quilòmetres de Hanoi, placa giratòria que permetia les relacions entre la regió mitjana de Tonkin, Laos, Tailàndia, Birmània i la Xina. A continuació, Giap narra: “Si aconseguim encaminar sense obstacles les armes, les municions i els servents, podrem considerar l’operació aconseguida en un 60%”. Això es va fer. El general adreçava als futurs combatents el missatge següent: “Heu d’arreglar les carreteres, superar tots els obstacles, acabar amb totes les dificultats, combatre sense renunciar mai, vèncer el fred i la fam, portar càrregues pesants a través de muntanyes i valls, i obrir-vos fins al camp de l’enemic per eliminar-lo i alliberar els nostres compatriotes...”.
buy adobe acrobat 9 pro extended Manage and modify projects using source control systems and collaborate on files more easily. An XML-based nonbinary implementation of the FLA format allows projects and associated assets to function as items in a directory or folder.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection Reduce the ActionScript 3.0 learning curve and enable greater creativity by injecting prebuilt code into projects. Quickly include functional code for things like timeline navigation, actions, animation, audio and video, and event handlers.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Use object-based animation and visually achieve granular control over motion attributes with the Motion Editor. Develop interactive content more efficiently with the Motion Preset panel that offers prebuilt motion effects and lets you create, save, and share your own. Adobe Creative Suite 5 Master Collection Author expressive interactive content with easy-to-use tools. Draw stylized shapes and transform them into complex patterns and effects, and animate 2D objects through 3D space with 3D transformation tools. Take complete control over your text with print-quality typography via the new Text Layout Framework. Work with columns and bidirectional text, and maintain layout and formatting with greater fidelity when importing from other Adobe products.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Deliver interactive content consistently for more runtimes across personal computers, mobile devices including the iPhone*, and screens of virtually any size and resolution, and leverage integration with Adobe Device Central for enhanced testing and debugging.
buy cheap Adobe Photoshop CS5
Adobe® Flash® Professional CS5 software is the industry standard for interactivebuy windows 7 ultimate 64 bit authoring and delivery of immersive experiences that present consistently across personal computers, mobile devices, and screens of virtually any size and resolution. buy Adobe Photoshop CS5 mac oem
COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Aquesta obra está amb una llicencia de
Creative Commons.
