10:04 hs - 28 Sep, 2010
  Deute providencial ...  
 
EDITORIAL
·Deute providencial...

  A. desig de poder   Àfrica de l'oest sota tensió   Agenda   Alemanya   Algèria   Ambigüitats geostratègiques   Amèrica   Amèrica llatina   Amèriques   Ampliació   Antisemitisme   Armament nuclear   Art   Artistes isrealians   Àsia   Sense-terra, a àsia també   Àsia central   Després dels atemptats a madrid   B. representativitat, diàleg, militància   Balcans   Bèlgica   Blues i jazz   Bolívia   Bons quaderns   Brasil   Burkina faso   Burkina faso   C. a l'ombra de la lluita antiterrorista   Canadà   Cancun   Caraïbes   Cimera de ginebra   Cinema   Cisjordània   Xoc de les civilitzacions   Colòmbia   Commemoracions   Comunicació   Sobre el projecte de constitució   Constitució europea   Corea del sud   Cotr. productivisme   Cuba   Cultura   La cultura i els diners   Cultura i mitjans   D. parís i kigali trenquen relacions   Darfur   Darrera el vel   Darrera el vel 2   D'abu graib al tsunami   El decreixement a debat   Dels estats units a la unió europea   Democràcia   Renovació de la democràcia participativa   Derrida i el "diplo"   Descolonització, encara   Desenvolupament durable   Destinacions no recomanades   Deu anys després del genocidi   Dien bien phu, 1954   Remuneracions obscenes i diner boig   Dones   Dossier   Dossier: ee uu, progrés i decepcions   Drets humans   E. dossier: cap a on va europa?   Ecologia   Economia   Edició   Editorial   Educació   Eleccions   Elits   Els llibres del mes   Els estralls d'una guerra arbitrària   En el caos de la postguerra   Energia   En l'engranatge de la guerra   Espionatge econòmic   Estats brètols   Estats units   Estratègies de conquesta espiritual   Europa   Exèrcits privats, guerres estatals   Exilis   Explotació de gènere   Extret   F. el projecte avortat de john m. keynes   Fàbrica de violència   Falsa llibertat   Fast-food   Filipines   Finances   Fòrum social europeu   Fòrum social mundial   Fotografia de premsa   França   Françàfrica   Fronteres   G. esnobisme i apartheith residencial   Geòrgia, armènia, azerbaïdjan   Desaparició d'un gran intel.lectual   Grècia   Guantànamo   Guerra contra els pobres   Guerra d´iraq   Guerra i terrorisme   H. rere el brasil, veneçuela i nicaragua   Haití   Història   Desafiaments de la història   Una nova visió de la història mundial   Home modificat per l'economia de mercat   I també   I. records d'un escriptor   Idees   Les ideologies fetes ciències?   Ii guerra mundial   Immigració   Imperialisme   Imperialisme i cultura   Inèdit   Inseguretat total   Internet, informació, consum   Investigació   Iran   Iraq   Israel   Itàlia   Iugoslàvia   J. del líban a la península aràbiga   Jubilacions   Julio cortàzar   K. el somni d'una informació igualitària   Kenya   L'america del nord   L'escola republicana enterrada   L. pel futur de la diversitat cultural   La marxa   3. la ucraïna de les dues cares   La xina   Líban   Al voltant de la mort del líder palestí   Literatura   Literatura de combat   Llengües per resistir   Lluites   M. lletres de la catalunya nord   Medicaments genèrics   Medicaments   Memòria i imaginari   Mercenaris   Mesures innovadores   Mèxic   Miserabilisme, populisme   Mitjans   Mobilització internacional   Món   Món àrab  

Le Monde Diplomatique

Edicions Internacionals


Edició en Català

Editors
Josep Parramon
Josep Guirao

Directora
Eva Tauler



 

 

 

 



mondiplo.tv
Televisió a internet

Les veus de la resistència




Publicitat








Veure-les totes


Quines ciències i per a quina societat?
IDEES
La universitat d'estiu del patronat francès i un col·loqui a Grenoble organitzat pel Libération han permès a nombrosos responsables i intel·lectuals d'esquerres xerrar cordialment amb caps d'empresa i ministres de dretes. Cops mediàtics com aquests destinats a promoure l’«obertura», anuncien veritablement la mort de la contestació política? Els professors i els investigadors consideren que els combats d'ahir s'han de dissoldre en els «debats» d'avui?

Per JEAN-PIERRE GARNIER
Sociòleg.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir

Les receptes ideològiques del president Sarkozy
IDEES
Amb més de dos milions de vots més que la rival socialista, Nicolas Sarkozy ha estat escollit president de la República francesa. Amb una taxa de participació molt elevada (83,97%), aquest resultat contradiu la «regla» segons la qual una majoria sortint perd les properes eleccions. Però el nou cap d'Estat ja va marcar diferències amb el seu predecessor, Jacques Chirac, significant repetidament el seu desig de «ruptura» amb el que assimila a un quart de segle «políticament correcte». Les primeres mesures econòmiques i socials del seu govern (supressió de la carta escolar, rebaixa en la contractació laboral i del dret de vaga, menor fiscalitat sobre els alts ingressos) doten de molta significació aquesta ruptura. Aprofitant el desconcert de l'esquerra, Sarkozy ha recollit al seu equip l'adhesió de diversos exresponsables del centre i del Partit Socialista. Amb el seu concurs, compta amb modificar profundament l'equilibri polític del país i continuar fixant les seves conviccions de dretes. En això, recorda les transformacions en d’altres indrets. A l’Estat espanyol, a Itàlia, i sobretot als Estats Units.

Per SERGE HALIMI



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


Bibliografia
IDEES
Darrerament, s’han publicat nombrosos treballs al voltant de la idea de l’Estat binacional. Entre ells, en destaquem:

• Peter Rodgers, «Herzl’s Nightmare: One Land, Two Peoples» (El malson de Herzl: una terra, dos pobles), Constable and Robinson, Londres, 2006.

• Ali Abunimah, «One Country: A Bold Proposal to End the Israeli-Palestinian Impasse (Un sol Estat: proposta atrevida per acabar el problema palestino-israelià), Henry Holt, Nova York, 2006.

• Virginia Tilley, «The One State Solution: A Breakthrough Plan for Peace in the Israeli Palestinian Deadlock (La solució d’un Estat únic: l’avenç cap a la pau del conflicte palestino-israelià), The University of Michigan Press, Ann Arbor, 2005.

També és remarcable l’important estudi en francès sobre els orígens i la història del binacionalisme d’Amnon Raz-Krakotzkin, «Exil et souveraineté. Judaïsme, sionisme et pensée binationale» (Exili i sobirania. Judaisme, sionisme i pensament binacional), La Fabrique, París, 2007.



Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


Israel-Palestina: és l’hora d’un Estat binacional?
IDEES
El 19 de febrer, Ehud Olmert i Mahmud Abbas, en presència de Condoleezza Rice, afirmaven a Jerusalem el compromís d’una solució del conflicte basada en la creació de dos estats. Aquesta declaració de principis no tindrà èxit mentre continuï el ritme colonial a Cisjordània. Potser és per aquest motiu que, ara, creixen les veus que pregonen la creació d’un Estat binacional sobre el territori històric de Palestina.

Per LEILA FARSAKH
Professora de ciències polítiques a la Universitat de Massachussets, Bòston. És autora de «Palestinian Labour Migration to Israel: Labour, land and occupation», Routledge, Londres, 2005.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


Misèries (i grandesa) de la filosofia
IDEES
Intel·lectuals mediàtics a la Universitat popular

Des del llançament de la moda dels nous filòsofs el 1977, l’omnipresència mediàtica i editorial de pensadors de segona índole ha afavorit massa sovint l’assimilació entre batalla d’idees i moralisme al servei dels poderosos. Per tant, cal deixar als pensadors el domini del terreny dels grans mitjans? L’experiència d’una universitat convertida en popular intenta fundar un pol de resistència.

Per Michel Onfray*
Article traduït per Carles Urritz / Carme Geronès

Després del que s’anomena la caiguda de les grans doctrines —cristianisme, freudianisme, marxisme, estructuralisme— i malgrat la seva pretesa mort, la filosofia mai no estat tan bé. I alhora mai no havia estat tan malament... Bé, ja que, sense interrupció, se n’espera un sentit, unes respostes a les qüestions ètiques i polítiques, és a dir, existencials: com cal pensar, viure i actuar sense punts de referència transcendentals en un món que només se sotmet a les lleis del mercat? Malament perquè, davant d’aquesta demanda generalitzada, l’oferta permet als mediocres, als comerciants, als cínics, als oportunistes, de liquidar una sèrie de mercaderies de contraban.

Primera etapa: misèries de la filosofia. En aquest univers tan despietat com els altres —el savi no se separa mai de la seva daga i de les seves metzines!—, falsament refinat, tot i que veritablement brutal i salvatge, qui legitima la filosofia? Els estudis universitaris? Les oposicions? El doctorat? L’ensenyament de la matèria? Ben segur que no, n’hi hauria un excés. Un Michel-Edouard Leclerc, per exemple, alumne del seu amic Michel Serres, titulat a la Sorbona, no sembla pas que mereixi l’epítet.

A l’antiguitat, la cosa resultava senzilla: el filòsof vivia com a filòsof. La prova de la seva essència? La seva existència. Es veia pels seus hàbits alimentaris, pel tallat de cabells arran que duia o i el sistema pilós hirsut, pel seu bastó, el barret que feia servir, la capa de fil blanc o la túnica foradada, que es tractava d’un pitagòric, un estoic o un cínic. Ja que en aquella època, el filòsof feia referència a l’individu que posava en pràctica una teoria que li permetia de dirigir els seus esforços cap a la saviesa: un estat de beatitud entre un mateix i un mateix, un mateix i els altres, un mateix i el món.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


Una injustícia no pot reparar una injustícia
IDEES
La relació de Marcuse amb Israel sempre ha estat condicionada per un fort component emocional i personal. Aquest autor, marxista alemany d’origen jueu, obligat pel règim nazi a abandonar Alemanya i a exiliar-se als Estats Units, sempre va considerar la defensa de l’Estat d’Israel com la condició per a qualsevol solució pacífica del conflicte israelopalestí, l’única garantia real contra la repetició del genocidi i les diferents formes de persecució experimentades pels jueus durant els segles.

“La fundació d’Israel com a estat autònom —explicava, per exemple, al moviment estudiantil alemany, l’endemà de la Guerra dels Sis Dies— pot ser considerada il·legítima en la mesura en què s’ha produït gràcies a un acord internacional, en terra estrangera i sense tenir en compte la població local i el seu destí. Però aquesta injustícia no es pot reparar amb una segona injustícia. L’Estat d’Israel existeix, i ha de trobar un terreny de reunió i de comprensió amb el món hostil que l’envolta (1)”.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


Un pensament premonitori
IDEES
Marcuse, Israel i els jueus

El Nadal del 1970, Herbert Marcuse anava per primera vegada a Jerusalem, convidat a fer conferències a la Universitat Hebraica de Jerusalem. Va ser la seva ocasió per visitar el país i enfrontar-se amb la població àrab i palestina sobre la qüestió palestina. L’entrevista que va donar al Jerusalem Post del 2 de gener del 1972 es va conservar al Marcuse Archiv de Frankfurt i reproduir aquí, amb l’autorització de Peter Marcuse. Traduïda, en aquella època, en àrab, va suscitar un debat intens.

Molts amics, sobretot entre els meus estudiants, m’han demanat que els doni el meu parer sobre la situació al Pròxim Orient; els responc amb aquesta declaració. Es tracta d’una opinió personal basada en les discussions que he tingut amb molts joves, jueus i àrabs, en les diferents regions del país, i en una lectura bastant abundant de documents i de fonts secundàries. Sóc plenament conscient dels seus límits i la proposo com a simple contribució al debat.

Penso que l’objectiu històric que ha motivat la fundació de l’Estat d’Israel era prevenir la reaparició dels camps de concentració, els progroms i altres formes de persecució i de discriminació. M’adhereixo totalment a aquest objectiu que, per mi, forma part del combat per a la llibertat i la igualtat de totes les minories ètniques i nacionals a través del món.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


Entrevistes amb dos grans intel·lectuals sobre el concepte de l’11 de setembre deL 2001
IDEES
Què és el terrorisme?

En un llibre que s’acaba de publicar, Le “Concept” du 11 septembre (París: Galilée, 264 pàgines, 34 euros), i del qual us proposem unes fulles aquí sota, dos grans intel·lectuals contemporanis, el francès Jacques Derrida i l’alemany Jürgen Habermas, reflexionen, a Nova York, els dies següents a l’atemptat, sobre el significat dels esdeveniments d’aquest fatídic 11 de setembre del 2001. Cadascun respon per separat les preguntes de la professora de filosofia del Vassar College de Nova York, Giovanna Borradori. Què és el terrorisme? Quina relació té amb la mundialització? Quina articulació hi ha entre l’islam i la violència? Què hi pot fer la filosofia?

Jacques Derrida

Giovanna Borradori: Sigui o no l’11 de setembre un esdeveniment de gran importància, quin rol assigneu a la filosofia? La filosofia ens pot ajudar a entendre el que va passar?

J. D.: Sens dubte un esdeveniment així requereix una resposta filosòfica. Millor, una resposta que plantegi, en la seva radicalitat, les presumpcions conceptuals més arrelades en el discurs filosòfic. Els conceptes en els quals sovint es descriu, anomena, classifica aquest esdeveniment mostren un somni dogmàtic del qual només ens pot despertar una nova reflexió filosòfica, una reflexió sobre la filosofia, sobretot sobre la filosofia política i la seva herència. El discurs actual, el dels mitjans i la retòrica oficial, confia amb massa facilitat en conceptes com el de guerra o de terrorisme (nacional o internacional).

Una lectura crítica de Karl Schmitt (1), per exemple, seria molt útil. D’una banda, per tenir en compte, tan lluny com sigui possible, la diferència entre la guerra clàssica (confrontació directa i declarada entre dos estats enemics, en la gran tradició del dret europeu), la “guerra civil” i la “guerra de partidaris” (en les seves formes modernes, encara que apareguin, Schmitt ho reconeix, des del principi del segle xix).

Però d’altra banda, també cal reconèixer, contra Schmitt, que la violència que es desencadena ara no mostra la guerra (l’expressió “guerra contra el terrorisme” és de les més confuses, i cal analitzar la confusió i els interessos d’aquest abús retòric que pretén servir). Bush parla de “guerra”, però és ben incapaç de determinar l’enemic al qual ha declarat la guerra. L’Afganistan, la seva població civil i el seu exèrcit no són els enemics dels americans i tampoc no ha deixat mai de repetir-ho.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir Clicka aquí per sentir la notícia locutada 

Símptomes
IDEES
Si Jürgen Habermas pensa que la raó, que permet una comunicació transparent i sense manipulació, és susceptible de guarir els mals de la modernització —entre els quals es troben l’integrisme i el terrorisme—, Jacques Derrida considera que aquestes tensions destructives poden ser detectades i anomenades, però mai completament controlades ni vençudes. Habermas acusa la rapidesa amb la qual s’ha imposat la modernització, i la reacció de defensa que ha provocat en el si dels estils de vida tradicionals, quan aquesta reacció de defensa és, als ulls de Derrida, el mateix producte de la modernitat. El terrorisme constitueix, per ell sol, el símptoma d’una malaltia autoimmune que amenaça la vida de la democràcia participativa, el sistema legislatiu que la garanteix, així com d’una veritable separació dels dominis laic i religiós. L’autoimmunització provoca la mort espontània de mecanismes de defensa que es considera que han de protegir l’organisme d’una agressió exterior. Partint d’aquesta anàlisi inquietant, Derrida ens exhorta a buscar, lentament i amb paciència, la via de la cura [....].

Com la guerra freda, l’espectre del terrorisme mundial assetja el nostre futur perquè mata la promesa de la qual depèn una relació constructiva pel nostre present. Pel seu horror, l’11 de setembre va fer que esperéssim el pitjor. La violència dels atemptats que es van centrar en les torres bessones i el Pentàgon va fundar un terror abismal que ocuparà la nostra existència i els nostres pensaments durant els propers anys, potser dècades. Haver escollit designar aquests atemptats amb una data, l’11 de setembre, confereix a l’esdeveniment d’una importància històrica, que interessa tant als mitjans occidentals com als terroristes.

Tant per Habermas com per Derrida, la mundialització té un rol important en el terrorisme. Tot i que el primer es veu en l’increment de les desigualtats com a conseqüència d’una modernització accelerada, el segon interpreta la situació de manera diferent segons el context. La mundialització, per exemple, segons Derrida, ha fet possible una democratització ràpida i relativament fàcil de les nacions de l’Europa de l’Est que formaven part del bloc soviètic; la considera, en aquest cas, benèfica [....].




[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir Clicka aquí per sentir la notícia locutada 


Jürgen Habermas
IDEES
Giovanna Borradori: Què entén precisament per terrorisme? Es pot distingir sensatament un terrorisme nacional d’un terrorisme global?

J. H.: En certa mesura, el terrorisme dels palestins manté una mica de terrorisme a l’antiga. Aquí es tracta de matar, assassinar; l’objectiu és anihilar de manera cega els enemics, incloent-hi dones i nens. És la vida contra la vida. És diferent en aquest aspecte del terrorisme practicat sota la forma paramilitar de la guerrilla, que ha determinat el rostre de molts moviments d’alliberació en la segona part del segle xx, i que encara avui marca, per exemple, la lluita d’independència dels txetxens. Davant d’això, el terrorisme global, que va culminar amb l’atemptat de l’11 de setembre, porta els trets anarquistes d’una revolta impotent en què es dirigeix contra un enemic que, en termes pragmàtics d’una acció que obeeix a una finalitat, no pot ser vençut absolutament. L’únic efecte possible és instaurar en la població i prop dels governs un sentiment de xoc i d’inquietud. Des d’un punt de vista tècnic, la gran sensibilitat de les nostres societats complexes a la destructivitat oferta en ocasions ideals a una ruptura puntual de les activitats corrents, capaç de provocar amb despeses menors perjudicis considerables. El terrorisme global posa a l’extrem dos aspectes: l’absència d’objectius realistes i la capacitat de treure profit de la vulnerabilitat dels sistemes complexos.

G. B.: Cal distingir entre el terrorisme de crims habituals i les altres formes de recurs a la violència?

J. H.: Sí i no. Des del punt de vista moral, un acte terrorista, siguin quins vulguin els seus mòbils i la situació en la qual es perpetra, no es pot excusar de cap manera. Res no autoritza a “tenir en compte” les finalitats amb què s’ha donat per a continuació justificar la mort i el patiment de l’altri. Qualsevol mort provocada és un mort de més. Però, des d’un punt de vista històric, el terrorisme entra en el context ben diferent dels que mostren els crims als quals té competència el jutge penal. Mereix, a diferència del crim privat, un interès públic i requereix un altre tipus d’anàlisi que el crim passional. D’altra banda, si no fos el cas, no mantindríem aquesta entrevista.

La diferència entre el terrorisme polític i el crim habitual és especialment evident durant alguns canvis de règim que porten al poder els terroristes d’ahir i en fan els representants respectats del seu país. Falta que una transformació política d’aquest tipus es pugui confiar a terroristes que, d’una manera general, persegueixen amb realisme objectius polítics comprensibles i que, pel que fa al seu acte criminal, puguin treure de la necessitat en la qual havien de sortir d’una situació d’injustícia manifesta, una certa legitimació. Ara bé, no puc imaginar avui cap context que permeti donar llum al crim monstruós de l’11 de setembre un acte polític tan poc comprensible que sigui, o pugui ésser, a un títol o altre, reivindicat.




[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir Clicka aquí per sentir la notícia locutada 


Comprometre un saber, prendre riscs
IDEES
Els mitjans de comunicació, els intel·lectuals i Pierre Bourdieu

La crítica dels mitjans s’ha convertit en un producte apreciat... dels mitjans. Premsa, ràdio i televisió multipliquen els temes d’aquest tipus, generalment inofensius per a ells, per tal d’assegurar les seves pretensions de tocar tots els debats, incloent-hi els que podrien acusar el seu poder de perjudici. Tot rebutjant passar per les seves forquilles Caudines, Pierre Bourdieu va córrer el risc de ser fustigat, a vegades amb odi, pels intel·lectuals mèdiatics i pels molts diaris que els dediquen.

Per Jacques Bouveresse *

Cada dia ens dóna una oportunitat més de mesurar l’enorme buit creat per la desaparició de Pierre Bourideu i de constatar fins a quin punt ha passat de moda el model de l’intel·lectual crític, del qual ell probablement hagi estat l’últim important representant a França. El que el substitueix considero que ho descriu prou bé Jean-Claude Milner en el seu pamflet, Existe-t-il une vie intellectuelle en France? quan diu: “Al primer moment de la crida a servir li succeí el segon: “deixeu d’amoïnar-nos per un excés de proves d’un saber excessiu o d’una penetració desagradable”, van afegir els notables. No n’hi ha prou de servir, també cal mostrar-se humil. Hi hagué retòrics que es van fer doctrinaris d’aquesta humilitat, des del Collège de France fins al Journal. D’aquest fet surt l’intel·lectual d’avui dia, pusil·lànime davant dels forts, dur amb els febles, ambiciós sense voler, ignorant sota la faramalla de la pedanteria, imprecís en un estil primmirat, inexacte en un estil detallat (1)”.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir Clicka aquí per sentir la notícia locutada 


L’Amèrica Llatina té ganes d’Europa
IDEES
Per Carlos Fuentes *

Un diputat socialista europeu comparava, recentment, la construcció europea a la dels grans emblemes de la civilització europea: les catedrals. Erigir una catedral a vegades pot tardar dècades, fins i tot segles. La construcció de la de Mèxic, a la plaça del Zócalo, va començar el 1573 i no es va acabar fins el 1813. A semblança de les catedrals, les construccions polítiques poden suposar molt de temps. La d’Europa està en gestació des de la caiguda de l’imperi Romà el 453.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir Clicka aquí per sentir la notícia locutada 


Coetzee davant dels bàrbars
IDEES
UN PREMI NOBEL ENTRE DOS MÓNS

El 10 de desembre, John Maxwell Coetzee va rebre el seu premi Nobel de literatura —el segon per a l’Àfrica del Sud, després de Nadine Gordimer, el 1991. El que va premiar l’acadèmia sueca és un viatge entre dos móns: Àfrica, on va créixer, i Europa. Dues realitats amb relacions contradictòries, on a causa de l’enfrontament entre elles és difícil distingir entre la superfície i el fons. En el seu darrer llibre, Coetzee defineix l’escriptor com el “secretari de l’invisible”.

Per Marie Luise Knott *



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir Clicka aquí per sentir la notícia locutada 


El bistec amagat dels fast-food
IDEES
Metamorfosi de la carn EN l’era de la mundialització

Els fast-food, inscrivint-se en una tendència a l’escenarització dels aliments iniciada pels gegants nord-americans de la indústria agroalimentària, proposen una carn paròdica i desencarnada. Aquesta estratègia està destinada a assolir el seu cor objectiu: els nens, (futurs) consumidors que cal fer que siguin fidels a qualsevol preu. Però aquest tranvestiment es tradueix, més clarament, —i traeix— també una aproximació occidental a la carn molt ambigua.

Per Pascal Lardellier *



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir Clicka aquí per sentir la notícia locutada 


El món segons Google
IDEES
Les eleccions silencioses dels motors de recerca

Una comoditat quasi banalitzada; un tub més, sovint empalmat per les mateixes societats que proporcionen l’aigua, el telèfon o la televisió: la xarxa d’Internet no desperta ni grans angoixes ni grandeses líriques. Tot és allà, a l’abast del ratolí, en les memòries gegantesques dels motors de recerca. Però quins són els criteris de selecció? Quin biaix introdueixen en les representacions? Dissecció del primer d’ells, Google.
Per Pierre Lazuly *



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir Clicka aquí per sentir la notícia locutada 



EDICIÓ DE


Última edició





buy adobe acrobat 9 pro extended Manage and modify projects using source control systems and collaborate on files more easily. An XML-based nonbinary implementation of the FLA format allows projects and associated assets to function as items in a directory or folder. Adobe Creative Suite 5 Master Collection Reduce the ActionScript 3.0 learning curve and enable greater creativity by injecting prebuilt code into projects. Quickly include functional code for things like timeline navigation, actions, animation, audio and video, and event handlers. Adobe Creative Suite 5 Master Collection Use object-based animation and visually achieve granular control over motion attributes with the Motion Editor. Develop interactive content more efficiently with the Motion Preset panel that offers prebuilt motion effects and lets you create, save, and share your own. Adobe Creative Suite 5 Master Collection Author expressive interactive content with easy-to-use tools. Draw stylized shapes and transform them into complex patterns and effects, and animate 2D objects through 3D space with 3D transformation tools. Take complete control over your text with print-quality typography via the new Text Layout Framework. Work with columns and bidirectional text, and maintain layout and formatting with greater fidelity when importing from other Adobe products. Adobe Creative Suite 5 Master Collection Deliver interactive content consistently for more runtimes across personal computers, mobile devices including the iPhone*, and screens of virtually any size and resolution, and leverage integration with Adobe Device Central for enhanced testing and debugging. buy cheap Adobe Photoshop CS5 Adobe® Flash® Professional CS5 software is the industry standard for interactivebuy windows 7 ultimate 64 bit authoring and delivery of immersive experiences that present consistently across personal computers, mobile devices, and screens of virtually any size and resolution. buy Adobe Photoshop CS5 mac oem

 

 

 

 


· Inici
· Seccions i suplements
· Per temes
· El més llegit
· Escriu-nos
· Recerca
· Recomanan's
· Enllaços

Gestió Lector
· El vostre compte
· Paraula de pas perduda
· Llista de membres
· AvantGo (PDA)
· Preguntes més freqüents
· Versió en PDF
· Sortir


  RSS



Nom d'usuari


Paraula de pas



Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ.

Problemes amb l'entrada (cookies)

 
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.

 


Entra a la botiga virtual
de DVDs.

 
Entra a la llibrería virtual de Món Diplomàtic.
 
·Pacman
·Tron
·Pong
·Breakout
·Blisterball
·SpeckInvaders
·jatris


 


Creus que el llegat del Che és vigent en ple segle XXI?

Sí, ara més que mai
Sí, però només en el context del Tercer Món
És un símbol. Tot ha canviat i cal actualitzar-lo
No. Ni abans ni ara


[ Resultat | Enquestes ]


Vots: 413
Comentaris: 86

  En aquests moments hi ha 22 convidats i 0 usuaris registrats connectats/des

Ets un/a usuari/a anònim/a. Pots registrar-te aquí



Deixem els nens fora de la bogeria humana, si us plau





Le Monde diplomatique en català RSS -    http://www.monde-diplomatique.ad/pn/html/rss.php


Món Diplomàtic SL Carrer Ciutadans, 15, pral. 17004 Girona Telèfon 902 330 344 redaccio( a )monde-diplomatique.ad
Associació Món Diplomàtic Carrer Ciutadans, 15, pral. 17004 Girona Telèfon 902 330 344 mon( a )monde-diplomatique.ad


COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Licencia
de Creative Commons
Aquesta obra está amb una llicencia de Creative Commons.
Buy InCopyAdobe InCopy CS5InDesign cs5Buy InDesign CS5Buy Adobe InDesign CS5Buy Adobe InDesign CS4Buy Adobe InDesign CS5 MACBuy Adobe PhotoshopBuy PhotoshopBuy Adobe PS5Buy Adobe Photoshop CS5Buy Adobe Photoshop CS4Buy Adobe Photoshop CS5 Extended MACBuy lightroomBuy Adobe Photoshop LightroomBuy Premiere ProBuy Adobe Premiere Pro CS5Buy Adobe Premiere Pro CS4Buy Adobe Premiere Pro CS5 MACBuy Adobe Presenter 7Adobe RoboHelp 8Buy SoundBoothBuy Adobe SoundBooth CS5Aglare DVD RipperDatabaseSpy 2009DiffDog 2009MapForce EnterpriseSchemaAgent 2009SemanticWorks 2009StyleVision EnterpriseXMLSpyApple Final Cut Express HD for MACBuy PDF AerialistPDF Aerialist ProfessionalPDF Split ProARTS PDF StamperARTS PDF Variform PlusSmartFTP 4 HomeCheap SmartFTPBuy Burning Studio 7Ashampoo Burning Studio 8ClipFisherAshampoo Core TunerCover StudioAshampoo Firewall ProMagical Defrag 2Magical Snap 2Ashampoo Movie ShrinkBuy Office 2008Ashampoo Photo OptimizerAshampoo Powerup 3Ashampoo Uninstaller 3Ashampoo WinOptimizer 5Aurora Media WorkshopBuy 3Ds Max 2008Buy 3Ds Max 2009Buy 3Ds Max 2010Buy 3Ds Max Design 2011Buy 3Ds Max Design 2010Buy AutoCADBuy AutoCAD 2011Buy AutoCAD 2009Buy AutoCAD 2010Buy Autocad Architecture 2011Buy AutoCAD Architecture 2010Buy Civil 3DBuy Civil 3D 2011Buy Autocad Electrical 2011Buy AutoCAD Electrical 2010Buy AutoCAD Inventor LT 2010Buy AutoCAD Inventor Professional Suite 2010Buy Inventor Professional Suite 2010Buy AutoCAD InventorBuy Professional Suite 2010Buy Inventor Suite 2010Buy AutoCAD Map 3D 2011Buy Map 3d 2010Buy AutoCAD Mechanical 2011Buy AutoCAD Mechanical 2010Buy Raster Design 2009Buy RevitBuy AutoCAD Revit Architecture 2010Buy Revit MEP Suite 2009Buy Revit Structure Suite 2009Autodesk Algor Simulation 2011Autodesk Alias Automotive 2011Autodesk Alias Surface 2011Buy Autodesk AutoSketchAutodesk Combustion 4Buy Inventor Professional 2009Inventor Publisher 2011Inventor Suite 2011Lustre 2009MapGuide Studio 2009Buy MentalRay StandaloneAutodesk MotionBuilder 2011Mudbox 2011Buy NavisWorks Manage 2011Buy NavisWorks Review 2009Autodesk Vault Collaboration 2011Buy Autodesk Showcase 2011Buy Autodesk Toxik 2008Fix-It UtilitiesMyLogoMakerPartition CommanderPowerDesk Pro 7Avanquest SystemsSuite ProfessionalAvid Media ComposerBoris BlueBoris ContinuumBoris Final EffectBuy Boris FX 9Boris GraffitiBurnAware ProfessionalBuy ErwinErwinErwin Process ModellerCakewalk SonarBuy delphiRAD Studio 2007 ArchitectRAD Studio 2009ConceptDraw OfficeOffice Professional 8Corel Draw 11 for MACCorel Draw Graphics Suite X4Buy Graphics Suite X4Corel DVD MovieFactoryCorel Painter XBuy Corel Painter X MACCorel PaintShop Photo Pro X3Corel PhotoImpact X3Buy PhotoImpact X3Buy Corel Video Studio Pro X2Buy VideoStudio Prohow to uninstallPower2GoCyberlink Powercinema 5PowerDirector 8 UltraPowerDVD 10 UltraPowerProducer 5 UltraDAZ BryceBuy DAZ Bryce for MACCarrara 6 Pro MACDeskShare VideoEditMagicBuy dtSearch Desktop 7Buy DVD Ripper PlatinumBuy DVD Ripper StandardHow to delete duplicate filesspeed up my PCPassword RecoveryFL StudioBuy FLStudioBuy FL Studio 9 Producer XXLPhoto Print StudioBuy FuturemarkGuitarProBuy archicadBuy Graphisoft ArchiCADBuy Guitar ProBuy Viagra in SheffieldBuy Viagra in HannoverBuy Viagra in CopenhagenBuy Viagra in LeipzigBuy Viagra in DuisburgBuy Viagra in NurembergBuy Viagra in DresdenBuy Viagra in BradfordBuy Viagra in NiceBuy Viagra in DublinBuy Viagra in The HagueBuy Viagra in GothenburgBuy Viagra in GdanskBuy Viagra in AntwerpBuy Viagra in EdinburghBuy Viagra in LiverpoolBuy Viagra in ManchesterBuy Viagra in BratislavaBuy Viagra in SzczecinBuy Viagra in MurciaBuy Viagra in BristolBuy Viagra in TallinnBuy Viagra in BochumBuy Viagra in ThessalonikiBuy Viagra in Las PalmasBuy Viagra in BolognaBuy Viagra in PalmaBuy Viagra in KaunasBuy Viagra in BydgoszczBuy Viagra in FlorenceBuy Viagra in BrnoBuy Viagra in WuppertalBuy Viagra in LublinBuy Viagra in BilbaoBuy Viagra in PlovdivBuy Viagra in BariBuy Viagra in BielefeldBuy Viagra in WakefieldBuy Viagra in ValladolidBuy Viagra in KatowiceBuy Viagra in CardiffBuy Viagra in IasiBuy Viagra in CordobaBuy Viagra in WirralBuy Viagra in VarnaBuy Viagra in BonnBuy Viagra in Cluj-NapocaBuy Viagra in OstravaBuy Viagra in AlicanteBuy Viagra in CataniaBuy Viagra in CoventryBuy Viagra in TimisoaraBuy Viagra in AarhusBuy Viagra in ConstantaBuy Viagra in MannheimBuy Viagra in UtrechtBuy Viagra in BeijingBuy Viagra in BogotaBuy Viagra in Buenos AiresBuy Viagra in CairoBuy Viagra in DelhiBuy Viagra in DhakaBuy Viagra in GuangzhouBuy Viagra in IstanbulBuy Viagra in JakartaBuy Viagra in KarachiBuy Viagra in KinshasaBuy Viagra in KolkataBuy Viagra in LagosBuy Viagra in LimaBuy Viagra in Los AngelesBuy Viagra in ManilaBuy Viagra in Mexico CityBuy Viagra in MoscowBuy Viagra in MumbaiBuy Viagra in OsakaBuy Viagra in Rio de JaneiroBuy Viagra in Sao PauloBuy Viagra in SeoulBuy Viagra in ShanghaiBuy Viagra in ShenzhenBuy Viagra in TehranBuy Viagra in TianjinBuy Viagra in TokyoBuy Viagra in WuhanBuy Viagra in ArgentineBuy Viagra in BoliviaBuy Viagra in BrazilBuy Viagra in ChileBuy Viagra in ColombiaBuy Viagra in EcuadorBuy Viagra in ParaguayBuy Viagra in PeruBuy Viagra in SurinameBuy Viagra in Trinidad and TobagoBuy Viagra in UruguayBuy Viagra in VenezuelaBuy Viagra in DominicaBuy Viagra in GrenadaBuy Viagra in HaitiBuy Viagra in JamaicaBuy Viagra in BelizeBuy Viagra in Costa RicaBuy Viagra in SalvadorBuy Viagra in GuatemalaBuy Viagra in HondurasBuy Viagra in NicaraguaBuy Viagra in PanamaBuy Viagra in AlbaniaBuy Viagra in AndorraBuy Viagra in AustriaBuy Viagra in BelgiumBuy Viagra in BulgariaBuy Viagra in CroatiaBuy Viagra in CyprusBuy Viagra in Czech RepublicBuy Viagra in DenmarkBuy Viagra in EstoniaBuy Viagra in FinlandBuy Viagra in FranceBuy Viagra in GermanyBuy Viagra in GreeceBuy Viagra in HungaryBuy Viagra in IcelandBuy Viagra in IrelandBuy Viagra in ItalyBuy Viagra in San MarinoBuy Viagra in SpainBuy Viagra in SwedenBuy Viagra in SwitzerlandBuy Viagra in United KingdomBuy Viagra in Vatican CityBuy Viagra in LiechtensteinBuy Viagra in MaltaBuy Viagra in LuxembourgBuy Viagra in PortugalBuy Viagra in MonacoBuy Viagra in MontenegroBuy Viagra in NetherlandsBuy Viagra in NorwayBuy Viagra in MexicoBuy Viagra in CanadaBuy Viagra in United States

Dipòsit legal nº: Gi-125-2003
ISSN-1695-758X