Independentisme és decadència, diu Montilla, mentre anualment el Principat regala més d'un 10% del seu PIB a Espanya. Mentre Catalunya té les infraestructures més obsoletes de l'Estat, i compta amb la línia ferroviària amb menys inversió de tot el territori de l'Estat espanyol (Barcelona - Puigcerdà). Una xarxa ferroviària que es col·lapsa quan cauen quatre gotes, tal com es va poder comprovar la setmana passada.

Independentisme és decadència, diu Montilla, mentre la sanitat catalana es queda sense recursos per atendre els pacients. Independentisme és decadència, diu el president de la Generalitat, mentre els pensionistes andalusos reben compensació de la Junta d'Andalusia per la seva pèrdua del poder adquisitiu, cosa que el govern català no pot fer per manca de pressupost.

Independentisme és decadència, diu Montilla, mentre les balances fiscals permeten que Extremadura tingui l'índex d'ordinadors per aula més alt del món (dades del Financial Times), i eviten que Catalunya disposi ni tan sols d'un ordinador per aula -manca de pressupost-. Independentisme és decadència, diu Montilla, i ho diu quan ha protagonitzat 7 anys on hi ha hagut de tot, des d'una apagada elèctrica que va durar diversos dies i que va afectar mig país, fins a la suspensió durant gairebé 2 mesos de tota la xarxa ferroviària de Rodalies Renfe, o unes nevades que van col·lapsar el país i van deixar sense subministrament elèctric una quarta part del país, alguns dels quals no van recuperar l'electricitat fins al cap de setmanes.

Independentisme és decadència, diu Montilla, però no és capaç de presentar cap alternativa que demostri que quedar-se a Espanya suposi cap benefici. Què és decadència, assolir un Estat propi, gestionar els teus propis recursos i decidir les teves pròpies lleis, o ser una comunitat autònoma del país veí i que et retallin 37 vegades un miniEstatut fins a deixar-lo irreconeixible? Què és decadència, tenir una xarxa d'infraestructures vella, obsoleta i problemàtica, o poder disposar dels teus recursos per adaptar-la a les necessitats del segle XXI? Decadència és forçar un poble a dependre del veí. Decadència és dependència. Decadència és que les famílies catalanes hagin de pagar un "impost revolucionari" pel fet de pertànyer a Espanya.

Que Catalunya no pateixi espoliació fiscal és decadent, president? Que decideixi el seu destí polític en llibertat és decadent? Des de quan la democràcia és decadent? Decadent és imposar a un poble el seu destí. Decadent és negar-li la paraula. Decadència és un autonomisme que s'ha quedat sense arguments, un cop el darrer intent de convivència pacífica i democràtica (Estatut) ha quedat trinxat. Decadència és ser un partit monolític i immobilista, incapaç de virar ni un sol malgrat els canvis de la societat a la què diu deure's.

Decadent és provar de posar-li "la llufa" de l'independentisme a l'Artur Mas i a CiU, i centrar el debat en això, per poder jugar la carta de la por, aquella que ha jugat tantes vegades. La carta de la por implica moltes coses, entre d'altres i principalment, considerar que els electors són idiotes i incapaços de destriar programes electorals. "No voteu aquells, que són el diable!". Això sí que és decadent, tot un president de la Generalitat tractant els votants com si fossin nens petits a qui no se'ls pot explicar que no s'han d'agafar les coses de terra ("nen, això no, caca!").

Què és decadència? I vostè ens ho pregunta? Decadència és vostè, president.