PGE 2010: Una sortida en fals

Avui hem registrat l’esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l’Estat pel 2010. No ho hem fet perquè caiguin els pressupostos, sinó des de la voluntat que el Govern Zapatero rectifiqui i giri cap a l’esquerra. Però l'opció del govern sembla estar clara: no volen mirar cap a l'esquerra.

Desgraciadament, aquests PGE s’equivoquen en l’optimisme de les seves previsions macroeconòmiques, en la seva política d’ingressos i en bona part de l’enfocament de la política de despesa.

D’entrada, no entenem perquè el govern té com a principal novetat en la política d’ingressos la pujada de l’IVA, una pujada que castigarà al consum i, el que és més preocupant, castigarà als treballadors i treballadores que veuran com s’encareix la seva cistella de la compra i hauran de fer un esforç extra per sortir de la crisi tot i que no són ells els que l’han causat. No entenem que s’apugi l’IVA sense explorar abans altres alternatives, a parer meu, molt més equitatives i justes com, en primer lloc, la creació d’un nou impost sobre la riquesa, en segon lloc, la pujada d’un 5% en la tributació de l’IRPF a les rendes superiors als 100 mil euros o, en tercer lloc, el control d’aquests “xiringuitos” financers anomenats SICAV. Amb aquesta pujada de 5 punts per aquelles rentes superiors a 100 mil euros anuals la recaptació extra seria de 1.680 milions d'euros i establint un nou impost de riquesa per aquelles fortunes superiors a un milió d'euros la recaptació pujaria 2.250 milions d'euros més. Però al president i al PSOE els hi ha tremolat el pols i faltat valentia per encarar-se a les rendes altes.

En la política de despeses, la crítica fonamental és que aquests pressupostos no serveixen per canviar el model de desenvolupament. A diferència del que han fet altres economies, com la dels Estats Units, el Govern Espanyol ha deixat escapar un nou tren, el tren de la modernització ecològica, el de l’aposta per l’economia verda, per les noves tecnologies, per l’R+D+I, per la inversió en economia social, en reconversió industrial, en infraestructures ambientals i en mobilitat sostenible.

I parlant de trens perduts, novament veiem com les inversions en rodalies a Catalunya són insuficients i que l’obsessió miop del Govern per l’AVE els impedeix veure la necessitat de noves línies de regionals i rodalies i de la necessitat d’invertir en la quadruplicació dels accessos a Barcelona per acabar amb l’embut actual. En definitiva, uns pressupostos que no miren per la Catalunya quotidiana.

El Govern ha optat per l'opció més fàcil. La que no necessitava d'una rectificació. Però el problema es que al final s'han quedat amb una política que es reclama d'esquerres, però que fiscalment es regressiva i en la despesa totalment frustrant.