En aquest Fòrum Social Mundial està en joc qui interpreta la crisi. Si, el crack del 29 ho van interpretar capitalisme nacionalista, i la post guerra es va superar amb el pacte entre organitzacions socials, polítiques que donen peu a l’Estat del benestar. Ara, en la primera gran crisi global, una crisi financera i econòmica en tota regla, qui pretén interpretar-la té com a objectiu la seva refundació, i gent com en Sarkozy el que pretenen és fer-ho des dels valors de la dreta.
Aquesta és la primera responsabilitat del Fòrum, esdevenir un actor internacional, amb una agenda pròpia, un actor global que dibuixa alternatives i propostes. Aixa, de la referència ètica que va representar Porto Alegre, ara el FSM ha d’esdevenir la referència de propostes. Cándido Gregowski, director de l’Institut Brasiler d’Anàlisi Social i Econòmica (Ibase), una de les ànimes del Fòrum, deia que Davos s’havia convertit en un cementiri de desesperats, desesperats en busca del paraigües de l’estat protector. És cert. Però ara li toca al FSM.
Ahir, al recinte de les universitats de l’Amazonia es va estar treballant bàsicament sobre la realitat indígena. Avui, demà i pasta demà veurem fins on s’arriba.