"La desaparició del càncer no és un objectiu que aconseguirem amb la investigació"

--El Govern basc ha aprovat el projecte d'una nova la llei del tabac, que, entre altres mesures, prohibirà fumar en els cotxes. Creu que aquesta mesura serà efectiva?
--Les mesures que disminueixen els ambients laborals i socials en els quals es pot consumir tabac, de moment, han demostrat que disminueixen el consum i això per tant disminuirà la influència del càncer. La influència que tingui cada mesura en concret sempre és molt difícil de calcular, però nosaltres sempre estem d'acord amb totes les mesures que vagin en aquesta direcció.

--Les mesures preses a Espanya en els últims anys contra el tabac, han incidit ja en el nombre de casos de càncer de pulmó o és massa ràpid?
--El que hem notat ja és una estabilització i una disminució de la incidència i la mortalitat del càncer en alguns grups d'edat i sobretot en homes. En els anys 90 ja es va produir un canvi en la tendència del consum de tabac en homes i ja hem notat la incidència en la mortalitat en homes. En dones encara no podem dir el mateix perquè ara estem començant a veure l'augment d'incidència de mortalitat en relació a la incorporació més tardana de la dona al consum del tabac. Les mesures actuals, les més recents, en política sanitària de reducció del consum de tabac, encara no han donat el seu efecte. Ja s'ha estudiat el seu efecte en altres àmbits, com la reducció per exemple dels infarts en els treballadors de l'hostaleria i en població fumadora que ha deixat de fumar. Això està estudiat i el benefici és molt més ràpid d'obtenir. Ja s'ha pogut mesurar i s'ha pogut objectivar, almenys a Catalunya. El benefici en el càncer de pulmó crec que encara trigarem uns anys a poder veure-ho.

--Aquest dimecres, la consellera de Salut catalana ha reconegut que planeja pujar els impostos del tabac per invertir-los en el tractament del càncer de pulmó. Aquests diners arriba als hospitals?
--Suposem que sí. La redistribució dels ingressos per diferents conceptes, que es coneix a l'hora d'assignar els diners a cada parcel·la de l'àmbit sanitari, és molt difícil de concretar, tret que es fes directament, el còmput total dels diners que s'extreu en aquestes partides es porti directament a la despesa sanitària. Jo desconec si la Conselleria de la Generalitat ho fa d'aquesta forma, no tinc les dades.

--Catalunya s'ha convertit en els últims anys en la comunitat referent en la investigació biomèdica. Temeu que les retallades pressupostàries puguin afectar al vostre treball?
--Probablement, la disminució de pressupost, en qualsevol àmbit d'investigació biomèdica i en altres camps, pot significar una aturada en les activitats. Això és pràcticament segur. On veurem més aquesta aturada i en què mesura afecti, depenent de l'especialitat en què es produeixin aquestes retallades, ho tindrem que veure, perquè s'acaben de produir, però les persones que estem implicades en l'investigació biomèdica, en aquests moments estem molt preocupats per la disminució dels recursos i s'està lluitant perquè aquesta disminució sigui la mínima possible, perquè considerem que aquesta és una inversió necessària per al desenvolupament econòmic del país, no solament per la importància dels resultats, sinó per que a llarg termini serà necessari.

Que Catalunya sigui una de les regions on aquesta activitat està destacant es deu probablement al fet que en un moment determinat va haver-hi un interès per crear centres d'investigació biomèdica que han generat una massa crítica suficient d'investigadors, de recursos econòmics i humans, que ha permès donar aquest salt que de vegades, sense aquesta base, és molt difícil tirar. L'atomització no és bona. La concentració de recursos en una regió concreta és el que ha fet que Catalunya hagi donat aquest salt. Malgrat tot, en el càncer de pulmó i en l'oncologia en general, els grups cooperatius a nivell nacional, que treballem en contacte permanent amb les altres autonomies, han posat a Espanya en el primer nivell de la investigació. En aquest cas, no només Catalunya, sinó tota Espanya, destaca en la investigació oncològica.

--Com es detecta el càncer de pulmó?
--El càncer de pulmó es detecta quan apareixen els símptomes. En aquest moment, la gran majoria dels pacients es diagnostiquen perquè consulten al metge perquè han sentit algun símptoma respiratori que suggereix la possibilitat de tenir problemes i se li fan radiografies o TACS en les quals es troba el tumor. Es pot detectar per la presència de tos, de sensació d'ofec, de dolor en el pit. Una radiografia en urgències o en el metge de capçalera és el que inicia l'estudi-diagnòstic que porta a trobar un càncer de pulmó. És difícil detectar un càncer de pulmó abans de l'aparició dels símptomes i avui en dia passa només de forma casual, quan es fa una radiografia per un motiu aleatori i apareix una lesió sense haver donat símptomes.

--Quins factors incideixen perque un persona major, fumadora de tota la vida, no tingui càncer i una altra, que no ha fumat un cigarret en la seva vida, si?
--En principi, la major part de la causa que molts fumadors que no tenen càncer de pulmó és que, afortunadament, el cos té mecanismes de defensa contra el dany del tabac i de molts altres tòxics als quals ens veiem exposats al llarg de la vida. Hi ha persones que probablement tinguin una predisposició genètica major a tenir càncer de pulmó per l'exposició al tabac, perquè els seus mecanismes de defensa són menors. El problema és que no sabem quins són aquests mecanismes. De moment hi ha alguns estudis que suggereixen que algunes alteracions genètiques podrien estar influint en això, però estem en una fase molt precoç encara i no sabríem predir en la població general, qui dels fumadors desenvoluparà un càncer de pulmó.

La causa que hi hagi persones que no hagin fumat o que fumin poc i desenvolupin el càncer de pulmó és que el tabac no és l'única causa de càncer de pulmó. En aquests moments, a Espanya, un 15% dels pacients no han fumat mai i per tant, el tabac és el factor principal, sobre això no hi ha dubte, però pot haver-hi altres factors ambientals, com el contacte amb urani o amiant en treballadors de diferents indústries.

--Li proposo jugar a la ciència ficció. Creu que els avanços que s'estan produint en la lluita contra el càncer permetran que aquesta malaltia deixi de ser mortal?
--El càncer és una malaltia del segle XX, que ha aparegut arran de l'augment de l'esperança de vida. És una malaltia relacionada amb la prosperitat. L'organisme humà no està dissenyat per viure molt més enllà de l'edat viscuda. El càncer és una malaltia en la qual la majoria dels casos es relacionen amb l'envelliment, amb la deterioració d'algunes funcions de l'organisme. La desaparició del càncer en si no és un objectiu que aconseguirem amb la investigació. Hem de començar per buscar un bon tractament perquè tots els malalts puguin curar-se. Això, potser molt a llarg termini, si que sigui un objectiu possible, almenys en alguns tumors.