L'Audiència Nacional dubta de la legalitat de la retallada als funcionaris

El Govern considera que la retallada de salaris als empleats públics s'emmarca "plenament" en la legalitat perquè està "avalat" per l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que preveu la possibilitat de suspendre o modificar els pactes i acords aconseguits amb els sindicats "de manera excepcional per interès públic", segons van indicar a Europa Press fonts governamentals.

D'aquesta forma, el Govern surt al pas de la providència dictada per la Sala social de l'Audiència Nacional, en la qual fa constar els seus "dubtes sobre la constitucionalitat" de la redacció donada a l'article del decret de mesures antidéficit del passat 20 de maig referit a la retallada salarial als funcionaris en règim laboral.

L'Audiència entén que aquest article "podria afectar al contingut essencial del dret a la llibertat sindical" en relació amb el dret a la negociació col·lectiva.

L'Executiu manté, segons les mateixes fonts, que l'ajust salarial és una mesura "plenament" legal, atès que, a pesar que suposa la revisió d'un dels punts de l'acord que va signar l'Executiu amb els sindicats de la Funció Pública el passat 25 de setembre de 2009, aquesta revisió està contemplada en l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic "de manera excepcional per interès públic".

En el cas concret de la retallada del sou als funcionaris, el Govern afirma que va ser una mesura derivada d'una "alteració substancial" de les circumstàncies econòmiques, la qual cosa va obligar a l'Executiu a aprovar un pla d'ajust de la despesa pública que va incloure aquesta rebaixa.

No obstant això, el Govern, que acaba de conèixer la providència i recomana "prudència" per analitzar-la prèviament, l'emmarca en un procediment judicial "normal" que encara no ha conclòs, atès que es troba en la seva fase preliminar i les parts han de presentar ara les seves al·legacions.

L'Alt Tribunal ha emès aquesta providència, a la qual ha tingut accés Europa Press, en el marc d'un conflicte col·lectiu plantejat a instàncies dels sindicats CC.OO., UGT i SATNP contra el Ministeri d'Economia i Hisenda, el Comitè Intercentros de la Fàbrica Nacional de la Moneda i Timbre (FNMT) i la Confederació Sindical Independent de Funcionaris Espai de Participació Sindical en la FNMT.

En el text, datat el 30 de setembre i fet públic aquest dijous, l'Audiència, de manera unànime, ha decidit concedir un termini de deu dies "improrrogables" a les parts (sindicats, Ministeri Fiscal i Advocat de l'Estat) perquè presentin al·legacions al plantejament de la qüestió de constitucionalitat.

Dubtes també sobre si es compleix el dret d'igualtat

Alhora, l'Audiència concedeix el mateix termini a les parts i al Ministeri Fiscal perquè al•leguin "el que el seu dret convingui" sobre la pertinència de plantejar qüestió de constitucionalitat o sobre el fons del mateix quan manifestin també els magistrats de la Sala els seus "dubtes" sobre la possible afectació al contingut essencial del dret d'igualtat.

L'Alt Tribunal fonamenta aquests dubtes en la disposició addicional novena del decret antidèficit sobre normes especials per a entitats del sector públic, després d'excloure-hi de la retallada salarial el personal laboral no directiu d'ens públics empresarials com Renfe, Adif i AENA, llevat que les parts decideixin la seva aplicació via negociació col•lectiva.

Segons el lletrat del Gabinet Interfederal de CCOO Enrique Lillo, aquesta providència, "sense prejutjar el sentit final del procediment", reforça la posició defensada pel sindicat davant de la reducció salarial als funcionaris i en demanda de la vigència dels convenis i acords col•lectius assolits en l'àmbit de les administracions públiques per al 2010.

El sindicat ha subratllat en un comunicat que mantindrà les actuacions jurídiques i processals que va iniciar en defensa dels treballadors públics, i "promourà les iniciatives necessàries per estendre-les als prop de tres milions de persones afectades".

Recursos al suprem

La rebaixa salarial dels funcionaris aprovada pel Govern al maig oscil•la entre el 0,5% i el 7% depenent del nivell d'ingressos del grup professional. Per als alts càrrecs, la reducció s'aplicarà en una forquilla d'entre el 8% i el 15%.

Aquestes mesures van començar a aplicar-se a partir de les nòmines de juny i fins al mes de desembre --sense afectar a la paga de juny, però sí a la de setembre--. Després d'aquesta retallada, els salaris públics han quedat congelats el 2011.

El Govern ha afirmat que aquesta retallada salarial als treballadors públics li suposarà un estalvi de 2.300 milions d'euros aquest any (des de la seva aplicació al juny fins al desembre) i 2.200 milions addicionals més el 2011, fet que suma un total de 4.500 milions d'euros.

La retallada salarial als funcionaris ha provocat la presentació de diversos recursos davant del Tribunal Suprem o davant de l'Audiència Nacional per part dels sindicats, entre els quals hi ha CCOO, UGT i CSI-CSIF i el Sindicat de Professors d'Ensenyament Públic ANPE, així com diversos escrits davant de l'oficina del Defensor del Poble.