Aquesta setmana al Congrés...El “¿Por qué no te callas?” del Rei ha eclipsat l’activitat parlamentària d’aquesta setmana al Congrés, tot i que dimarts es va celebrar una votació molt rellevant.
Eren les 21.45 del vespre i es va procedir a votar els Pressupostos de la Secció del Ministeri de Foment. El president ho sotmet a votació, i en les pantalles del Congrés es registra el següent resultat: 166 vots a favor, 165 en contra. Un rumor va recórrer el Congrés. L’ai al cor a les files socialistes. El Govern havia estat a punt de perdre el pressupost, ja que si s’hagués rebutjat hauria estat la primera inversió rebutjada del que ara és “Gobierno de España”.
Emprenyats amb Foment: un problema d’orientació...
Aquesta votació expressa un creixent malestar amb un govern i amb un Ministeri que en les polítiques de transport ho ha fiat tot a l’AVE. És sorprenent veure com el PP continua atribuint les responsabilitats a la ministra Magdalena Álvarez quan el problema és que aquesta ha reproduït les seves polítiques. Altres situen les responsabilitats al Ministeri, o les reparteixen entre tots, els mateixos que durant anys, mentre només uns pocs parlàvem de rodalies, ells només es preocupaven de quan arribaria l’AVE a Barcelona.
Això és el que vaig mirar d’explicar quan discutíem al Congrés la secció de Foment, reproduint aquella frase d’en Pau Noy (PTP): “S’ha de passar de la química del formigó a la física de la mobilitat”. Les inversions en rodalies comparat amb l’AVE han estat ridícules (el 97% de la inversió ha anat a ’AVE), i també ha estat famèlica la inversió comparant-la amb altres parts de l’Estat. (link)
I es que el problema no es només el Govern espanyol. Aquesta explicació es massa simple. En una Catalunya independent, després de tants anys de CiU, estic segur que també s’haurien oblidat de rodalies i s’haurien obsessionat pel tren d’alta velocitat.
Zapatero ens dóna la raó! Magdalena Álvarez també ho faria?
Després de tants debats i d’haver-ho dit mil vegades, ara molts diputats del PSOE i del PSC, portaveus destacats, i fins i tot algun ministre es planyen en privat de no haver-nos fet cas dels avisos del 2004, del 2005 i del 2006... Mentre CiU insistia en l’arribada de l’AVE altres denunciàvem que abans s’havia d’invertit en una xarxa de rodalies tan depauperada com la nostres línies de ferrocarril convencional.
El mateix president Zapatero, després del debat de pressupostos, dimecres a la nit, em va reconèixer en els passadissos del Congrés que en matèria de mobilitat no havien fet prou. Ens dóna la raó a ICV.
Amb tot, i malgrat el seu lament, el Govern continua presumint de nous quilometres d’AVE i la diu que el 2010 Espanya serà el país del món amb més vies d’alta velocitat. ¿Deu pensar la ministra que a l’usuari de Rodalies a Catalunya li treu la son si Espanya és o no el primer país amb més alta velocitat en el món si no pot arribar puntualmente a la feina cada matí?
M’expliquen...M’expliquen que dimecres algun diputats del PSC li va sorprendre la intervenció
del Salvador Milà. Felicitats Salvador: Vas explicar les incoherències de la ministra i com durant tots aquests anys ella ha afirmat que el primer, pel seu Govern, era l’AVE.
La sorpresa:La sorpresa d’aquesta setmana es veure els assessor per elaborar el programa socialista. Està molt bé que hagin posat a una premi nobel com Helen Caldicott, militant antinuclear. No em vaig poder estar de preguntar-li a en Zapatero si la neozelandesa faria el que no hem pogut fer aquesta legislatura. Al final, la reforma del Consell de Seguretat Nuclear la indústria nuclear es va sortir amb la seva, i els compromisos del govern socialista han estat inexistent. La resposta no va ser gaire concreta.