En el debat del Congrés no hi va haver proposta sorpresa. Però el president Zapatero va pintar la realitat molt millor de com està. Les coses no van bé, gens bé. I crec que el que se li ha d'exigir són vàries coses: la primera és convicció d'esquerres, progressista. Dit d'una altra manera, no n'hi ha prou amb dir “no” a la proposta de reforma laboral de la CEOE. Cal un full de ruta que canviï la política econòmica. I en el canvi en la política econòmica és imprescindible més polítiques socials, més polítiques públiques. Per fer-ho no n'hi ha prou amb rectificar entorn a les propostes equívoques que s'han fet -com el xec de 400 euros, o l’eliminació de l'impost de patrimoni- sinó acabar amb els instruments fiscals injustos, com el "xiringuito" financer de les SICAV que permet tributar un 1% a les grans fortunes; fer que qui més té, més pagui pujant l'IRPF als més rics, o recuperar un impost sobre les grans fortunes. A més, si parlem de canvi de model, potser serà hora de començar a parlar de fiscalitat ambiental; que no vol dir pagar més, sinó pagar diferent i donar suport a sectors de l'economia verda que poden crear nous llocs de treball i ajudar a reduir l'atur. Caldrà veure si aquesta vegada el discurs de Zapatero sobre el canvi de model té més a veure amb les polítiques que després es duen a terme.

No vull acabar aquestes línies sense abordar el debat sobre la prostitució i les nostres propostes. Sí, creiem que aquest no és un debat només d’ordre públic. És, en primer lloc, el debat sobre els drets de les dones que exerceixen la prostitució. Tinc la convicció que sense legalització, sense drets laborals, i sense seguretat social, no hi ha drets possibles. I a ICV no ens val la proposta de regularització de l'alcalde Hereu amb una perspectiva exclusiva d'ordre públic.

I sí, no em vaig explicar bé si el que es va entendre de les meves paraules és que el debat ara hagi de girar entorn a les zones de tolerància. La proposta d'Iniciativa no passa per designar zones de la ciutat on es pugui exercir la prostitució. No toca parlar de zones pactades quan encara no hem abordat la qüestió principal: la legalització i, perquè no, l'excés d'hipocresia en tot aquest debat.