És curiós veure com quan un planteja ser més exigents amb els bancs perquè aquests garanteixin el crèdit que no arriba, o parla de mediambient et titllen de ser ideològic. En canvi quan desde determinats sectors parlen de retallada de drets, d'abaratir l'acomiadament, d'allargar l'edat de jubilació fins els 67 anys diuen que s'obren debats. Hi ha qui creu que d'aquesta crisi ens en podem sortim retallanat drets dels més vulnerables, siguin pensionistes, immigrants o joves; i llavors hi ha qui creiem que el que toca és ser més exigent amb aquells que l'han creada, i estic pensant en el sector financer.
Si dic tot això és perquè aquest matí, després de l'entrevista amb en Josep Cuní, el comentari d'en Joan B. Culla ha titllat el nostre discurs d'ideologista, com si hi hagués res més ideològic que les propostes que venen del terreny de la dreta; propostes d'ajustos estructurals que en res ajuden a solventar el principal problema que té ara l'economia, la manca de crèdit.
A diferència del PP, jo no me n'alegro que les coses vagin malament, però crec que la responsabilitat està en dir que ara no es poden avalar polítiques de dretes ni retallades de drets. Hi ha un full de ruta alternatiu. Fent els deures, i fent-los en allò que ningú s'atreveix. En el sector financer, deixant de ser un govern poruc amb els bans. En el camp energètic, amb estratègies reals d'estalvi i eficiència. I amb un major impuls de les energies renovables. Garantint polítiques en inversions que canvïen el model productiu, en R+D+I, en ferrocarril convencional i inversions que amplien drets i generen ocupació, com són les polítiques socials. Però malauradament, el Govern espanyol no sembla estar disposat. Prefereix combinar aquesta espera a que el creixement europeu ens tregui de la crisi, sumant-li ara les retallades de drets que va prometre que mai faria, i que representen una pretesa imatge d'ordre i estabilitat.
El millor que pot passar no són unes eleccions anticipades, perquè s'acabi obrint pas la dreta. Però la fòrmula per evitar-la no pot ser un govern que es diu d'esquerres que (es deixa arrastrar per les propostes de la dreta) fa allò que la dreta faria. Necessitem un altre full de ruta, el que hauria de fer un govern que es reclama d'esquerres.