Gamoia

Fusionitis

16 maig 2010

Això de les fusions és un mal que jo coneixia pels diaris. Anys enrere era cosa d’empreses que havien de créixer i ara apareix a primera plana amb motiu de les caixes que, vulgues no vulgues, han d’acabar fusionades o enfonsades segons manen les autoritats econòmiques. I vés per on que sense pensar-m’ho la fusionitis em toca de ben a prop.

Els símptomes són clars: les autoritats competents, vistes les circumstàncies del moment i després d’unes anàlisis prospectives, arriben a la conclusió que dues entitats diferents, un cop unides per una sola direcció i esporgades de personal mantindran la seva funció i encara guanyaran pes. Se suposa que les ments pensants tenen un projecte clar i una visió estratègica de com dur a terme aital objectiu.

Si la fusió en qüestió deriva en opa hostil ja es pot basquejar el personal de l’entitat afectada perquè l’operació es transforma en assalt i destrucció amb el corresponent botí per a l’entitat ocupant. La fissió de la matèria és inevitable quan s’arriba al punt d’efervescència de l’acció i la desafecció sura entre les restes del naufragi.

Haurem d’afegir al nostre fons guies per a supervivents. R.I.P. els caiguts.

Entry Filed under: General. .