Albert Batalla

Sanitat per als fronterers: 1a fita aconseguida!

// 27 juny, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Andorra, Catalunya, CiU, Europa, General, ciutat, comarca, economia, internacional, la Seu d'Urgell, pirineus, política, societat

Aquest dimecres es votarà al ple del Parlament de Catalunya, la Llei  d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut, coneguda entre els diputats com la Llei d’universalització de la Sanitat. Si res no es torça, aquesta llei, que s’aprovarà per unanimitat, resoldrà definitivament una de les reivindicacions principals del col·lectiu del treballadors transfronteres: l’accés gratuït, a partir de l’1 d’octubre, a la sanitat catalana per a ells i els seus beneficiaris. Anem a pams. Fa una mica més de dos anys, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell vàrem decidir emprendre un camí que resolgués els problemes dels urgellencs i urgellenques que viuen a la Seu d’Urgell o comarca i treballen a Andorra. Aquest és un fenòmen petit, si es mira des de Barcelona o Madrid, però important si es mira des de la Seu d’Urgell estant. Entre 2.500 i 3.000 persones que cada dia pugen a treballar al país veí que, pel fet de no formar part de la Unió Europea ni de l’espai econòmic europeu, no queden prou ben resoltes algunes qüestions d’aquest col·lectiu de treballadors. Una de les principals, l’accés a la sanitat catalana.

La conseqüència directa d’aquest desajust provoca encara avui que un urgellenc que vagi al CAP de la Seu d’Urgell, per posar un exemple, hagi d’avançar el cost de la visita i no el recuperi la despesa al 100% ja que la cobertura de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social no és complerta. Això contrasta amb el fet que a la mateixa sala d’espera del CAP hi pugui haver qualsevol altre ciutadà empadronat a la Seu que, amb feina o sense, tingui l’assitència sanitària gratuita. Calia erradicar aquesta disfunció!

El Govern de la Generalitat va enviar al Parlament de Catalunya aquesta llei d’universalització que esmentava al principi de l’apunt. Principalment estava pensada per resoldre la situació d’alguns col·lectius professionals (advocats, arquitectes..) que ténen la cobertura a través del Muface; alhora també buscava resoldre la situació d’algunes congregacions religioses que es troben en una situació de no cobertura pública. Un altre grup que pretenia atendre la llei és la regulació de l’accés a les persones sense sostre.

Va ser en aquest moment que vaig veure l’escletxa per introduir definitivament la problemàtica dels treballadors transfronterers. Val a dir que la recepeció de la proposta, tant per part dels grups parlamentaris com per part de la Consellera Geli, ha estat molt bona. N’haviem parlat en diverses ocasions amb la Consellera d’aquesta problemàtica i sempre ha rebut les suggerències amb un tó molt positiu. Les compareixences en comissió de Joaquim Llimona (redactor de l’estudi sobre la situació dels fronterers que l’Ajuntament va realitzar fa un any i mig) i de Josep Maria Farràs, en nom de l’Associació de Treballadors Fronterers, van ser definitives per acabar de convèncer als membres de la ponència.

Fa dos anys, quan l’Ajuntament va aprovar per unanimtat una moció de CiU i ERC de suport al col·lectiu, teniem com a objectiu situar la problemàtica dels fronterers a l’agenda política. Hi hem treballat molt i bé. Ara podem dir que els urgellencs i urgellenques començarem a recollir-ne els fruits i aquest resultat es transforma per a mi en aquella pessigada de satisfacció que justifica, una vegada més, que la política és necessària per transformar la realitat dels països, però també de les petites ciutats com la nostra.

Discurs d’inauguració de la 21a Trobada Empresarial al Pirineu

// 5 juny, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Andorra, Catalunya, CiU, General, ciutat, comarca, economia, empresa, empresarial, infraestructures, la Seu d'Urgell, lleida, país, pirineus, política, societat, trobada

Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, President de la Trobada Empresarial al Pirineu, Excelentíssim i Reverendíssim Bisbe - Arquebisbe d’Urgell i Coprincep d’Andorra, President de la Diputació, Autoritats catalanes i andorranes, Representants empresarials, Senyores i Senyors

Com a alcalde de la Seu d’Urgell és un honor donar-los la benvinguda a la nostra ciutat, escenari, per tercer any, de la Trobada Empresarial al Pirineu. Ja vaig fer-ho ahir, durant l’obertura, però vull agrair als organitzadors (en especial a la junta directiva i al seu president, el Sr. Ramon Roca) l’elecció de la Seu i de l’Alt Urgell com a escenari de la trobada. Per a nosaltres és un honor i una satisfacció acollir-vos i per això hi hem posat, hi posem i hi posarem el millor que tenim a casa nostra. Ens agrada treballar incansablement perquè tothom que visqui o vingui a la Seu, s’hi senti a gust.

Remuntem el vol? Aquesta és la interpel·lació que ens fa enguany la Trobada. Una interpel·lació en forma de pregunta, perquè és evident que la situació econòmica i social que vivim ens planteja molts interrogants de futur. És lògic i fins i tot necessari que en un espai de debat empresarial, polític, econòmic i social com és la Trobada ens situem en la humilitat de les preguntes per evidenciar que no tenim totes les respostes, però també per deixar clar que volem trobar-les per construir un futur millor.

Aquest any les jornades se celebren en un moment en que la crisi ens mira de fit a fit. Les dades que durant la tarda d’ahir es posaven sobre la taula ens descriuen una realitat complicada:

· L’estat espanyol, juntament amb Grècia i Irlanda són els tres països amb més dèficit de la zona euro amb més d’un 10% del PIB

· Tenim una taxa d’atur elevadíssima que en algunes franges d’edat, com la gent jove, més que dobla la mitjana europea ja que arribem al 40%

· L’augment de dos punts d’IVA, conjuntament amb el progressiu augment del preu dels carburants, pot perjudicar clarament el consum i provocar una recaiguda en la crisi

· La taxa de morositat en els pagaments és la més alta dels últims 20 anys i la de morositat bancària la més alta en 14 anys.

· L’augment de l’economia submergida va arribar al 23% del PIB durant el 2009

I podríem continuar amb una llarga llista… tot i que seria injust no citar algunes dades positives com pot ser la repuntada de l’ocupació durant el més de maig (que esperem que marqui una tendència i no sigui una flor d’estiu), el bon nivell de l’exportació o bé l’augment significatiu del nombre de matriculacions de vehicles al nostre país, entre d’altres. És evident però, que el platet de la balança que més pesa avui encara és el dels mals indicadors.

Els interrogants per tant, no són menors, però estic convençut que les respostes hi són i que les trobarem sobretot en els terrenys del sentit comú, de l’esforç, del no donar res per perdut ni tampoc per guanyat… Trobarem les respostes en els terrenys de la suma, de la innovació, de la potenciació dels nostres propis valors….

El nostre és un país que pot remuntar el vol. Les nostres comarques hi tenen molt a dir en aquesta remuntada. No només per l’obertura dels aeroports d’Alguaire i d’aquí una estona de l’aeroport Pirineus – La Seu d’Urgell; sinó perquè les respostes a la pregunta plantejada per la trobada, les tenim a tocar. Què tenim? Territori, riquesa rural i natural, patrimoni cultural, qualitat de vida… però també capacitat de resistència, esperit emprenedor (el que el meu padrí que era pastor en deia llevar-se d’hora i anar a dormir tard), tenim talent.

Si fem les coses bé, per primera vegada a la història tenim l’oportunitat que aquest talent pugui competir amb la resta de territoris del Sud d’Europa sense necessitat de marxar de casa nostra, sense necessitat de fer un exili forçat i, per tant, amb la possibilitat de poder treballar, innovar i emprendre més que mai des d’unes comarques del país on s’hi viu bé; m’atreviria a dir que molt bé. Aquest i d’altres objectius ens exigeixen una estratègia conjunta de tots nosaltres per reorientar inversions i acostar-nos més a la idea d’equilibri territorial que molts prediquem, però que avui no es practica prou. Depèn de nosaltres.

Els ajuntaments, el món local en general estem a la primera línia de carrer. La tasca de construir pobles, ciutats i comarques els asseguro que en aquests moments és tan dura com apassionant. Atendre el dia i a dia i combinar-lo amb els grans projectes de futur. Atendre una parella que s’han quedat tots dos a l’atur i que no els surten els comptes per pagar la calefacció durant els mesos de cru hivern, atendre una persona gran que durant molts anys ha aportat a la ciutat i que ara ho passa malament i no s’atreveix a venir als serveis socials per allò del què diran. Atendre al jove de 16 anys que no ha superat l’ESO i que té el risc de convertir-se en algú sense ofici ni benefici… Tenim clar que cal estar al costat dels més febles i amb els nostres minsos recursos ho fem tan com podem, però també tenim clar que per cosir un projecte fort de cohesió social i de futur en el nostre municipi, territori o país, cal estar també i d’una forma principal al costat de la gent que crea riquesa, que crea llocs de treball, que aixeca la persiana cada matí per fer funcionar la nostra societat. Potser no hi hem estat prou i evidentment, cal corregir-ho. L’administració ha de ser per la gent que vol pujar persianes un aliat i no pas un problema. Tenim una assignatura pendent en això, perquè ens hi juguem en bona part el futur i el model de país.

President, aquesta és la nostra obligació. La de tots vostès és, si m’ho permeten, no defallir i ser conscients i responsables del paper que juguen com a col·lectiu, més enllà dels balanços de cadascuna de les seves empreses.

Si ho fem junts, i aquesta Trobada és un bon exemple, segur que farem desaparèixer els interrogants que ens interpel·len i afirmarem rotundament que Aixequem el Vol.

De nou, benvinguts a la Seu d’Urgell i molt bon dia.

La Seu d’Urgell i Andorra: algunes qüestions pendents

// 5 maig, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Andorra, Catalunya, CiU, Europa, General, ciutat, comarca, economia, empresa, internacional, la Seu d'Urgell, país, pirineus, política, societat

Viure a tocar d’un petit país com el Principat d’Andorra ha suposat per la Seu d’Urgell i tota la comarca una oportunitat de creixement i benestar que altrament no s’hauria donat en la mateixa mesura. Andorra ha generat per a l’Alt Urgell oportunitats en educació: la creació de l’intitut de la Seu fa 76 anys o de la UNED en fa més de 20, són principalment gràcies al factor Andorrà. El Principat també ha generat oportunitats econòmiques, empresarials i turístiques: una part gens menyspreable del PIB andorrà reverteix a la Seu d’Urgell i voltants en formes diverses, que van des de les inversions fins als centenars de ciutadans d’Andorra que visiten el mercat i les botigues de la Seu especialment els dissabtes. Andorra ha suposat per a la Seu i comarca un posicionament estratègic en l’àmbit de les infraestructures, de la política civil i religosa: carreteres, túnels, aeroports; aliança destacada per la capitalitat del territori pirinenc o bé de l’històric Bisbat d’Urgell. Les relacions entre tots dos territoris han generat també sinèrgies positives en l’àmbit laboral: Andorra ha esdevingut un gran mercat de treball per molta gent de la Seu, ha estat també l’oportunitat de molts joves que han finalitzat la seva formació fora de la Seu i volien retornar a casa seva.

Evidentment, com en qualsevol relació, no tot és positiu. A la llista de les coses no prou bones podríem escriure-hi alguns temes de mediambient, demogràfics, del preu de l’habitatge o també qüestions vinculades al món laboral.

Els transfronterers, col·lectiu que fluctua entre les 2.000 i 3.000 persones, planteja reptes a resoldre. Ja n’hem parlat en diverses ocasions i no cal repetir-nos, però si que cal destacar que el que semblava impossible de solucionar a poc a poc va prenent forma de resposta. El Congrés dels diputats i el Parlament de Catalunya han estat en les darreres setmanes espai de debat i solució dels problemes vinculats a les relacions transfornteres. El xec nadó per les mares que decideixen tenir el seu fill a Andorra, l’aprovació de la moció per a resoldre definitivament la situació d’indefinició del col·lectiu amb un conveni amb Andorra, la compareixença al Parlament d’un representant de l’associació de treballadors fronterers per intervenir en la llei d’universalització de l’assitència sanitària… el principi de la solució.

Sempre havíem dit que calia que les institucions locals, malgrat no tenir competències en la qüestió, situessim el tema sobre la taula per encarar les solucions. Crec sincerament que ho hem fet i ara ens caldrà estar amatents perquè aquestes prenguin forma. Mai s’havia anat tan enllà i estic convençut que junts ho farem possible.

Fronterers: de la proposta a les solucions

// 21 novembre, 2009 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Andorra, CiU, internacional, la Seu d'Urgell, pirineus, política

Aquest matí s’ha celebrat a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell una jornada organitzada per l’UGT, amb la nostra col·laboració i també la de l’Associació de treballadors fronterers. A banda de comptar amb destacats representants de l’Unió General de Treballadors encapçalats pel seu Secretari General, Josep Ma Àlvarez, la jornada tenia com a punt destacat la presència de diputats i senadors a Madrid.

Els representants a les Corts de CiU, ERC i PSC s’han compromés amb els assitents a la jornada a resoldre diligentment la problemàtica que fa anys té el col·lectiu. Recordem que són més de 2.000 persones que viuen a la Seu d’Urgell i/o comarca i treballen al Principat d’Andorra. La primera oportunitat de solució serà abans d’acabar l’any, quan es votarà a la comissió de treball del Congrés dels Diputats una proposta de CiU i ERC on s’especifiquen les principals reclamacions del col·lectiu en matèria de prestacions socials.

La jornada d’avui suposa per a mi, una mena de punt i seguit d’una acció que va començar el mes de maig de 2008. Poc després de ser escollit alcalde, el govern municipal vam impulsar una moció al ple que va comptar amb el recolzament unànime de tots els regidors i regidores. Contemplava la descripció de la problemàtica, la confecció de l’estudi, la necessitat d’interlocutar amb les administracions que ténen la solució a les seves mans… L’Ajuntament de la Seu d’Urgell no tenia ni té cap competència en la resolució de la problemàtica general dels fronterers, però vaig entendre que tenim una responsabilitat moral en fer de portaveus institucionals d’una problemàtica que afecta a una part molt important d’urgellenques i urgellencs.

Per tant, l’objectiu que ens marcavem el mes de maig del 2008 és situar el problema dels fronterers a l’agenda política. La visita amb els portaveus municipals al Congrés; la col·laboració amb la cohetània Associació de Fronterers; la confecció de l’estudi Llimona; les reunions positives amb Bregolat, Serna, Corbacho i Bartomeu; el contacte amb els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats, el treball en comú amb la gent de l’UGT… Tot plegat ha servit per aconseguir l’objectiu: situar la proposta dels fronterers a l’agenda política.

Amb el compromís d’avui dels diputats (Carles Campuzano de CiU i Jordi Tardà d’ERC) i senadora (Maria Burgués del PSC-PSOE), arribem a la cruïlla entre el final del temps de proposta i el principi del temps de les solucions. Ara és doncs el moment que qui tingui a les seves mans la responsabilitat de solucionar aquesta situació, ho faci.  Nosaltres, no només ho desitgem, sinó que hi serem a sobre perquè ningú es despisti.

Aeroports: volem?

// 20 juny, 2009 // Cap Comentari » // Andorra, Catalunya, infraestructures, pirineus, política, societat

Ahir vaig tenir l’oportunitat de visitar l’imminent aeroport de Lleida - Alguaire conjuntament amb uns quants diputats i diputades del Parlament de Catalunya. La primera impressió fou que és una instal·lació ben dimensionada per les pretensions inicials i que pot esdevenir una nova i necessària porta d’entrada a tot el ponent del país. Una inversió d’uns 90 milions d’euros han estat necessaris per fer possible el primer aeroport de les comarques del Pla de Lleida i el primer gestionat integrament per la Generalitat de Catalunya. Val a dir, per ser justos que en aquest projecte s’hi ha acumulat un retard considerable a causa de l’obsessió del tripartit per desfer l’opció d’Alfés.

Des d’una perspectiva pirinenca estic convençut que també notarem la posada en funcionament d’aquesta instal·lació. El benefici d’un aeroport de mitjanes dimensions et permet estalviar-te tot el temps que perds en l’arribada, l’embarcament, les cues, la recerca de la porta d’embarcament o de la cinta de maletes, si hi acabes d’aterrar, com sí passa en els grans aeroports. Aquest serà, sens dubte, un avantatge competitiu del Lleida - Alguaire sobre l’aeroport del Prat. Estic convençut que algú de la Seu que hagi de volar a Frankfurt, per posar un exemple, optarà abans i per una qüestió estrictament pràctica, per fer-ho des de Lleida.

L’aeorport, des de la perspectiva pirinenca, també pot aportar nous visitants a les nostres comarques. En la presentació d’ahir, els responsables de la Genearlitat de Catalunya, reconeixien que l’enorme atractiu turístic que suposen els Pirineus catalans podia generar un important volum de negoci per a aquesta nova instal·lació. En aquesta línia, crec fonamental la inversió per part de la Generalitat en les millores pendents de les vies nord - sud que uneixen comarques com l’Alt Urgell amb el pla de Lleida: alguns trams de la C-14, com els Tres Ponts; determinats trams que per fluxe de transit o bé per seguretat, encara avui són una assignatura pendent. Però també em permeto remarcar que l’aposta per la connexió entre Lleida i el Pirineu no pot ni ha de ser només via carretera, sinó que cal plantejar definitivament la necessitat d’una infraestuctura ferroviaria que faci més senzill el transit entre el nord i el sud o viceversa. Algú ha parlat en diverses ocasions de trens, de llançadores amb l’estació del TGV o amb el nou aeroport… Posem-nos-hi! Definim clarament si l’eix del Segre és la millor via per fer aquesta necessària connexió.

Durant la visita d’ahir, algú preguntava que passa amb l’aeroport de la Seu i més, després de les recents declaracions del Cap de Govern on deia que Andorra no podia invertir a la Seu. Com influeix la posada en funcionament del Lleida - Alguaire en tot el procés de reobertura del camp de vol de la Seu? L’un anul·la l’altre? Sincerament crec que no. Estem parlant de dues infraestuctures molt diferents. Només a mode de comparació us diré que la pista del Lleida - Alguaire és de 2′5km (ampliable fàcilment) i la de la Seu no arriba al 1′5km. Amb aquesta dada, ja podem fer-nos a la idea de que estem parlant de dues realitats molt distintes.

En poques setmanes l’aeroport de la Seu viurà un procés de restauració de les actuals instal·lacions. Una inversió de prop de 3 milions d’euros per posar a punt l’actual pista i l’edifici de serveis per tal que la instal·lació pugui fer petites operacions de vols comercials, esportius i sobretot de possibles emergències. Paral·lelament a aquest procés d’inversió, la Generalitat de Catalunya com a propietària dels terrenys, i els agents institucionals del territori iniciarem el debat per a la redacció del Pla director, que finalment ha de dibuixar l’aeroport del futur. I en aquest debat hi ha diverses evidències: la primera és que un aeroport et situa al mapa; la segona és que un aeroport no te’n pot esborrar i per tant cal fer un projecte sostenible i compatible amb l’entorn; la tercera és que un projecte ben fet ens pot donar oportunitats de desenvolupament turístic i econòmic pel territori; i la darrera evidència és que, més enllà de qui assumeixi les inversions, Andorra faria malament de no participar en una infraestructura clau i tan propera al seu territori.