El que fa l’Ajuntament de Vic, no empadronar al que no estan en situació de regularitat, privant a la gent dels drets més elementals, no és només un error polític, perquè és combatre als xenòfobs assumint el seu discurs. A més d’una extraordinari error és absolutament il•legal. El legislador ha entès que de fer això el que faríem és una societat que segrega, i d’acord amb la llei d’estrangeria, molt deficient per altra banda, no es permet fer.
A Osona hi ha qui comet una il•legalitat, en aquest cas l’Ajuntament de Vic. I la resposta de la resta d’administracions ha de ser contundent. I en cas que no torni a la legalitat el que ha de fer és garantir que compleixi amb la llei. Si, som gent d’ordre, i per això demanem que es faci que l’Ajuntament de Vic compleixi amb la llei.

El control de descarregues d’Internet del Govern: amb jutge, però sense garanties.

El govern ha anunciat aquest mig dia que exigirà “autorització judicial prèvia” abans de decidir el tancament d’una pàgina web de descarregues. Han anunciat que es modificarà la polèmica disposició addicional de la Llei de l’Economia Sostenible fent que hagi d’intervenir un jutge en el procés de tancament d’una pàgina web.
Més enllà del titular de ”l’autorització judicial prèvia”, el problema de les mesures es que no encaren el problema. Hi ha un cert assetjament sobre l’ús d’Internet, i la suspensió de drets fonamental no és competència exclusiva del poder judicial. Aquest únicament valorarà si amb el tancament de la web es limitarien els drets fonamentals de llibertat d’expressió o informació, sent “la “Comisión de Propiedad Intelectual”, en la que no hi haurà presència dels consumidors, qui decidirà sobre quines pàgines s’ha de intervenir. I una vegada s’ha decidit que s’intervé, i amb un procediment “exprés”, el jutge, en aquest cas des d’un tribunal extraordinari com l’Audiència Nacional, haurà de dir no si el que fa la web és il•legal, sinó si seria un atac als drets fonamentals el seu tancament.

El Govern no ha sabut encarar el debat i l’encaix entre dret a la propietat intel•lectual i el dret a la informació. L’ha afrontat malament en les formes tractant-ho amb procediments que són evidentment inadequats,mitjançant una llei que no té res a veure com la Llei d’Economia Sostenible. Però també s’ha errat el tret amb el contingut. Sota el principi de “presumpció de culpabilitat” als internautes i sense posar límits a un control que conferirà poques garanties a la privacitat al ser observats contínuament.
El que el Govern no s’ha atrevit a fer és ficar-se allà on s’ha de ficar. El gran negoci de la xarxa és per les operadores. I la cultura cada cop més viatja en aquesta xarxa on alguns fan un negoci extraordinari. Són aquest, i no altres, els que han de garantir els drets d’autor, perquè els autors tenen ret a viure del seu treball. I necessitem d’una veritable reforma del dret a la propietat intel•lectual. A la vegada s’ha de poder compatibilitzar tot amb un millor accés a la xarxa, més lliure i democràtic, amb una major neutralitat de la xarxa. El manifest “En defensa dels drets fonamentals a internet” recull perfectament el que podrien ser uns principis bàsics per on navegar. I en tot cas, el que caldria afegir són propostes que s'atrevissin amb qui ningú s'atreveix, sense optar per les dreceres fàcils que el que fan és empitjorar les coses.