Quan la ciutadania vota pot donar molts missatges. Una altra cosa és com s’interpretaran aquests. No sé quins són els missatges que vam donar catalanes i catalans els passat 9 de març. Ara bé, no tinc cap mena de dubte de com ho ha interpretat el PSOE. Com un xec en blanc.

Aquesta setmana passarà per dies en que el Govern central no només va decidir incomplir l’Estatut, no encarar el finançament, i avançar més aviat poc en matèria competencial. Per acabar-ho d’arrodonir, a més, des del consell de Ministres tenen el descarament de dir que ha resolt la gestió dels aeroports privatitzant part d’AENA i donant un paper a la Generalitat per darrere del sector privat i deixant-li un paper marginal respecte a l’Estat.

La lògica que apliquen sembla prou simple. Hi ha una onada de recentralització, entre altres raons, perquè interpreten el mal resultat socialista (excloent Catalunya i Euskadi) per haver cedit la idea d’Espanya al seu principal oponent, al PP. I l’estat ha de recuperar centralitat.

Fa uns anys, en una de les reunions amb Zapatero aquest reconeixia que l’exercici del poder no era tenir més o menys recursos sinó governar els processos. La setmana passada, parlant del model de finançament negava la major, que l’Estat s’hagués d’aprimar. Si fos així, argumentaven des de Moncloa, on anirien a demanar en la propera reforma. En cap cap s’assumia que els diners són de tots, i que mentre en els darrers anys l’Estat ha augmentat els ingressos les seves despeses s’han vist reduïdes, exactament al contrari del que ha passat amb les CCAA.

Si aquest procés recentralitzador acaba sent possible és perquè creuen que al final es pot fer qualsevol cosa sense que tingui cap conseqüència. I la única manera de corregir-ho és fer-los entendre que tindrà conseqüències. En aquest plànol són fonamental tres aspectes.