L'
entrevista d'eldebat.cat a Laporta ens mostra la visió que té, o que explica, el candidat de SI sobre la independència de Catalunya. En síntesi, l'argument és simple: la independència és un acte unilateral que no ha de respectar cap legislació, que no portarà cap trauma, que només té avantatges i cap contraindicació. Així mateix, ens endinsa en la visió de la Catalunya estat que té el candidat: cap problema per ser a la UE, el català única llengua oficial, aflorament d'una nova classe dirigent i ocàs de les actuals forces vives, reivindicació dels Països Catalans i un concepte clàssic de sobirania que inclou la creació d'un exèrcit. Tot això, dit amb l'habilitat i claredat d'un bon comunicador.
Ni CiU, ni PSC ni cap altre partit responen Laporta, entre d’altres coses perquè significaria donar-li més espai, però crec que és bo debatre la seva visió. Sense ànim exhaustiu, a continuació enumero algunes consideracions, ja que una resposta completa excedeix els termes d'un article com aquest.
1. Una declaració unilateral d'independència des del Parlament evidentment no compliria amb cap legalitat (ni espanyola ni europea), seria per tant una via de fet que, a més, no tindria la legitimació d'un referèndum fet amb garanties i regles preestablertes, seguint el model del Quebec. Que 68 diputats, que no representarien ni al trenta per cent del cens electoral, declaressin la independència de manera unilateral provocaria una confrontació institucional que podria convertir-se en confrontació social.
2. L'admissió d'un nou estat membre per la UE necessita el vot unànime dels estats membres. Pensar que Espanya i França, per no parlar de més països, no s'hi oposarien, tenint en compte a més la reivindicació dels Països Catalans i d'un exèrcit propi, és fer política ficció. És la mateixa ficció que dir que organitzarem una lliga ibèrica perquè el Barça mantingui el seu nivell competitiu quan Catalunya sigui independent.
3. Pel que fa als avantatges econòmiques, aquests desapareixen si pensem que la pertinença a la UE d'un nou estat no és un procés automàtic, ni molt menys. Les incerteses del procés generarien un efecte de retenció d'inversions estrangeres o d'empreses espanyoles. L'anunci de crear una nova classe dirigent no ajuda a tranquil•litzar els ànims. El cost de crear un exèrcit i mantenir-lo, augmentar el nombre de funcionaris i les despeses en política exterior, etc. qüestionen també els comptes públics.
4. La idea que només hi hagi un idioma oficial generarà oposició en col•lectius que tindran por de convertir-se en ciutadans de segona.
Amb el que s'ha dit ja n'hi ha prou, al meu entendre, per defensar altres opcions. I en aquest sentit, ja sigui la reivindicació d'un estat federal o la via de la relació bilateral i el concert defensada pels grans partits catalans, eliminen el gruix dels riscos assenyalats. En definitiva, la relació cost-benefici surt més ben parada en l'opció de CiU o PSC. En tot cas, respecto els que pensin el contrari, però no em sembla correcte pintar un panorama idíl•lic que no es correspon amb la realitat. L'única manera que un procés d'aquest tipus no generi conflictes és que UE establís les normes per a processos de divisió dels països membres. Aquesta és una reivindicació a la qual sí que m'hi apuntaria.
