El govern tolera emissions il·legals des de la Torre de Collserola

RAC1, Onda Cero, RM Radio i Flaix FM, entre d’altres, vulneren els permisos de la Generalitat. Mola FM, a més, trepitja la freqüència de diverses ràdios lliures

L’emissora privada comercial Mola FM continua trepitjant la freqüència de Ràdio Pica a la ciutat de Barcelona, que fa vint anys que ocupa aquesta ràdio lliure i que, actualment, comparteix amb una altra emissora històrica, Ràdio Bronka. Mola FM trepitja el 96.6 del dial il·legalment des del 15 de setembre, emetent a alta potència des de la Torre de Collserola, tot i que no disposa de concessió administrativa per fer-ho. Aquesta, però, no és l’única emissora comercial que està funcionant en situació d’irregularitat. Un informe que ha elaborat la comissió tècnica de Ràdio Bronka, al qual ha tingut accés aquest setmanari, assenyala vuit emissores pertanyents a diferents grups mediàtics que estan transmetent a Barcelona tot i que només tenen permís per cobrir altres punts de les comarques del voltant. Concretament, estan incomplint els paràmetres del lloc d’emissió, la longitud, la latitud i la cota (vegeu gràfic).

Banderoles als balcons contra la visita papal

(estirant del fil)

Mentre l’arquebisbat envia milers de banderoles del Vaticà a les cases de milers de fidels perquè les pengin als seus balcons, desenes d’organitzacions laiques i atees s’apleguen a la plataforma Jo no t’espero i criden a rebutjar la presència de Ratzinger a Barcelona. Han editat banderoles, enganxines i xapes i han convocat un acte unitari el 4 de novembre. A banda de la vaga convocada per lesconductores d’autobusos, també s’ha convocat una concentració de la CGT el dia 6 i un acte feminista el dia 7.

Secretisme oficial davant una trama de corrupció que enfronta Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil

Una trama de relacions estranya entre comandaments de la Guàrdia Civil, els Mossos d’Esquadra i narcotraficants acaba amb l’ordre de detenció de setze persones. El jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona –dirigit pel magistrat Joaquin Aguirre– investiga el cas i ha ordenat el secret de totes les actuacions que hi tinguin relació. Tot plegat va arrencar fa sis mesos, amb un seguit de punxades de telèfons mòbils i seguiments. Les detencions es van desencadenar durant la tarda del 15 d’octubre, moment en què el sotsinspector de la comissaria de Vilanova i la Geltrú (Josep Ranea), un sergent de la comissaria de Sant Cugat del Vallès i un caporal que estava destinat a l’interior de la presó Model de Barcelona van ser emmanillats. Les altres tretze persones –entre elles, un conegut confident dels cossos policials, Manuel Gutiérrez Carbajo– també van romandre detingudes durant dos dies als calabossos dels Mossos d’Esquadra de la Travessera de les Corts de Barcelona. El 18 d’octubre, van ser traslladats a la Ciutat de la Justícia, on van prestar declaració davant del jutge, però van tornar a dormir als calabossos perquè el magistrat els va voler tornar a fer l’interrogatori durant tot el matí de l’endemà. Mentrestant, a les portes de la sala de vistes, s’hi van congregar responsables policials, testimonis, advocats i representants sindicals dels Mossos d’Esquadra. Finalment, va arribar l’hora de decidir si quedaven en llibertat o no. El sotsinspector de Vilanova i la Geltrú i nou persones més imputades per la xarxa de corrupció van ingressar a la presó sense la possibilitat de quedar en llibertat sota fiança. El sergent de Sant Cugat del Vallès va pagar 10.000 euros i va sortir al carrer, com el caporal destinat a Barcelona, que en va dipositar 6.000. El confident que va delatar la majoria dels imputats, Manuel Gutiérrez Carbajo, va ser alliberat després de pagar 50.000 euros. Els agents estan imputats per delictes d’associació il·lícita i revelació d’informació reservada; als traficants, a més, se’ls acusa de tinença i tràfic de substàncies estupefaents.

El feixisme irromp al parlament suec

(roda el món)

Jimmie Akesson, ara fa un any, corria pels passadissos de la política sueca sense pena ni glòria. La seva formació, Demòcrates de Suècia (SD, Sverigedemokraterna), amb prou feines tenia ascendència entre la població, per bé que, amb el pas del temps, s’havia desfet de l’estètica hitleriana per camuflar-se sota una imatge homologable als partits tradicionals. Avui, Akesson –un modest llicenciat de 31 anys– és l’estrella de la política sueca, després que l’SD hagi assolit vint diputats a les eleccions legislatives celebrades al país el 19 de setembre.

‘Que pagui Pujol!’ parla de Barcelona a través del punk

(expressions)

Llegir el llibre de Joni D. és endinsar-se a les profunditats de la història de Barcelona sota el prisma del moviment punk. Però, alhora, també és descobrir una part de la història política, musical i de resistència que mai no s’havia explicat fins ara amb tan luxe de detalls.

Quaderns d'Illacrua 35

L’ús de mots com ‘antisistema’.El discurs de la premsa i la protesta social

a fons

Existeix, des de la dècada dels anys 70, una investigació àmplia sobre la cobertura periodística de la protesta social. A partir d’aquests estudis, es poden fer alguns comentaris sobre les notícies aparegudes arran dels esdeveniments del 29-S d’enguany –dia de la vaga general a l’Estat espanyol– i, en particular, sobre l’ús de frases com “els antisistema” i “guerrilles urbanes”, emprades constantment per la premsa comercial.

Imanol Murua

De Loiola fins a la pau

miralls | entrevista

Un cotxe bomba d’ETA col·locat a la terminal 4 de l’Aeroport de Barajas va fer saltar pels aires l’últim procés de pau el dia 30 de desembre de 2006. L’atemptat flotava a l’ambient després que ETA denunciés al govern espanyol l’incompliment de les seves promeses arran de l’alto el foc decretat el març d’aquell any, que havia conduït a trobades amb l’executiu de Zapatero a la ciutat de Ginebra. L’acció també enterrava definitivament les converses que havien mantingut Batasuna, el PNB i el PSE a la basílica de Loiola entre el 20 de setembre i el 15 de novembre. Un diàleg fracassat per diferències de criteri entre les tres formacions, del qual el periodista Imanol Murua (Zarautz, 1966) analitza les claus a El triángulo de Loiola (Ttarttalo, 2010). Murua, guardonat per aquest assaig amb l’Euskadi de Plata 2010, ens aproxima a l’origen i els posteriors episodis de les negociacions a través d’una crònica detallada i el testimoni de tres dels protagonistes: Arnaldo Otegi (avui a la presó), Jesús Eguiguren (el pont de contacte del grup socialista basc amb el món abertzale) i Iñigo Urkullu (l’actual líder del PNB). Comunicats, anècdotes i diàlegs encriptats completen una obra de lectura obligada, sense la qual és impossible entendre el moment polític que viu el País Basc, una societat castigada per la història que torna a sentir de prop l’alè de la pau.

(indirecta)

Salvador Gurucharri i Tomás Ibáñez autors del llibre ‘insurgencia libertària’

“No hi ha prou circumstàncies per no emprendre la lluita”

Salvador Gurucharri (Barcelona, 1936) i Tomás Ibáñez (Zaragoza, 1944) es coneixen des que van assistir a uns campaments internacionals de les joventuts llibertàries a França, l’any 1962. Mig segle després, han unit les seves plomes per escriure ‘Insurgencia libertaria’ (Editorial Virus), un llibre que narra i analitza la lluita i les vicissituds de l’exili llibertari i antifranquista, centrat en els anys de recuperació de l’acció directa, als 60. Un escrit –diuen– fet per deixar un testimoni i, potser, per entendre millor el present; sense protagonismes, com a la foto, on Tomás prefereix sortir d’esquena.