Els cervells dels creients i dels no creients són diferents
Els resultats de dos estudis realitzats a la Universitat de Toronto, dirigits pel professor de psicologia Michael Inzlicht, amb participants de diverses religions i races, i també amb persones no-creients, assenyalen que les creences religioses ajuden a minimitzar l’estrès davant dels nostres propis errors i davant del desconegut. L’amígdala cingulada anterior del cervell dels individus que creuen en Déu s’activa molt menys quan aquests cometen errors, que en el cas dels individus no-creients. La prova es va fer col•locant uns elèctrodes als cranis dels voluntaris que mesuraven l’activitat dels seus cervells.Com més fort fos el fervor religiós dels participants, i quant més creien en Déu, menor activitat es detectava a la seva crosta cingulada anterior com a resposta als seus propis errors en la prova, i menys quantitat d’errors es cometien.
Inzlicht comenta que han descobert que la gent religiosa, i fins i tot les persones que simplement creuen en l’existència de Déu, mostren menys activitat al cervell en relació amb els seus propis errors.
Aquesta relació entre menor estrès i religiositat es va mantenir intacta fins i tot en contemplar altres característiques dels participants, com les seves habilitats cognitives o la seva personalitat: independentment d’elles, els individus religiosos van cometre menys errors en la prova que els seus companys no creients.
Inzlicht adverteix que l’ansietat pot resultar negativa si es pateix massa; la por ens paralitza. Tanmateix, també resulta una funció molt útil perquè ens alerta quan estem cometent algun error. Si no experimentem ansietat quan cometem un error, quin impuls tenim per canviar o millorar el nostre comportament i no repetir les mateixes falles una i altra vegada?
A l’estudi publicat per la revista Psychological Science, Inzlicht i els seus col•laboradors assenyalen que aquests resultats suggereixen que les conviccions religioses proporcionen un marc per a la comprensió i les actuacions dins de l’entorn de cada individu. Per això, funcionen com un reductor de l’ansietat i minimitzen l’experimentació dels propis errors.
En la primera investigació, en la que es mesurava la relació entre el fervor religiós i l’ansietat, van participar-hi 18 dones i 10 homes, de diverses creences religioses: el 39% eren cristians, el 21% musulmans, el 14% hinduistes, l’11% budistes, i un 15% eren d’altres religions o no-religiosos.
En la segona investigació, es va relacionar la fe en Déu amb el grau d’ansietat i van participar-hi 13 dones i 9 homes de diverses ètnies i races: el 33% procedien d’Extrem Orient, un altre 33% del sud d’Àsia, el 28% eren caucàsics, i el 6% restant pertanyien a altres ètnies i races. En aquesta part de l’estudi no es van registrar les afiliacions religioses específiques dels participants.
Recull de F. Bragulat,
a partir de l’article publicat a Tendencias21