La pasqua és una festa comuna a jueus i cristians i tanca una metàfora de l'actual situació de la Terra, la nostra devastada llar comuna. Etimològicament, pasqua significa pas de l'esclavitud a la llibertat i de la mort a la vida. El Planeta com un tot està passant per una severa pasqua. Estem dins d'un procés accelerat de pèrdua: d'aire, de sòls, d'aigua, de boscos, de gels, d'oceans, de biodiversitat i de sostenibilitat del propi sistema-Terra. Assistim aterrits als terratrèmols d'Haití i de Xile, seguits de tsunamis.

Com es relaciona tot això amb la Terra? Quan es donaran per acabades les pèrdues o cap a on ens podran conduir? Podem esperar, com en la Pasqua, que després del Divendres sant de passió i mort, irrompi sempre nova vida i resurrecció?

Necessitem una mirada retrospectiva sobre la història de la Terra perquè ens llanci alguna llum sobre la crisi actual. En primer lloc, cal reconèixer que terratrèmols i devastacions són recurrents en la història geològica del planeta. Hi ha una «taxa d'extinció de fons» que es dóna en el procés normal de l'evolució. Les espècies existeixen durant milions i milions d'anys i després desapareixen. És com un individu que neix, viu durant un cert temps i mor. L'extinció és el destí dels individus i de les espècies, també de la nostra.

Però més enllà d'aquest procés natural, hi ha les extincions en massa. La Terra, segons els geòlegs, hauria passat per 15 grans extincions d'aquesta naturalesa. Hi va haver dos especialment greus. La primera va tenir lloc fa 245 milions d'anys amb ocasió de la ruptura de Pangea, aquell continent únic que es va fragmentar i va donar origen als actuals continents. L'esdeveniment va ser tan devastador que hauria delmat entre el 75% i el 95% de les espècies de vida llavors existents. Per sota dels continents continuen actives les plaques tectòniques, xocant unes amb altres, superposant o allunyant-se, en un moviment anomenat de deriva continental, responsable dels terratrèmols.

La segona va passar fa 65 milions d'anys, causada per alteracions climàtiques, pujada del nivell del mar i escalfament, esdeveniments provocats per un asteroide de 9,6 km que va caure a Amèrica Central, provocant incendis infernals, sismes submarins, gasos verinosos i un llarg enfosquiment del sol. Els dinosaures que durant 133 milions d'anys van dominar, sobirans, sobre la Terra, van desaparèixer totalment, així com el 50% de les espècies vives. La Terra va necessitar deu milions d'anys per refer-se totalment. Però va permetre un ventall de biodiversitat com mai abans en la història. Els nostres avantpassats que vivien a les copes dels arbres, alimentant-se de flors, tremolant de por als dinosaures, van poder baixar a la terra i fer el seu camí, que va culminar en el que nosaltres som avui.

Científics com Ward, Ehrlich, Lovelock, Myers i altres sostenen que està en curs una altra gran extinció, que es va iniciar fa uns 2,5 milions d'anys, quan extenses glaceres van començar a cobrir part del planeta, alterant els climes i el nivell del mar . Es va accelerar enormement amb l'aparició d'un veritable meteor rasant, que és l'ésser humà a través de la seva sistemàtica intervenció en el sistema-Terra, particularment en els darrers segles. Peter Ward (O FIM dóna evolução, 1977, p. 268) explica que aquesta extinció en massa es nota clarament al Brasil, on en els últims 35 anys s'estan extingint definitivament quatre espècies per dia. I acaba advertint: «un gegantí desastre ecològic ens espera».

El que ens causa crisi de sentit és l'existència dels terratrèmols que destrueixen tot i maten milers i milers de persones com a Haití ia Xile. I aquí humilment hem d'acceptar la Terra tal com és, ja sigui mare generosa o madrastra cruel. Ella segueix els mecanismes cecs de les seves forces geològiques i ens ignora, per això els tsunamis i cataclismes són aterridors. Però ens passa informacions. La nostra missió d'éssers intel•ligents és descodificar-les per evitar danys o usar-les en el nostre benefici. Els animals capten tals informacions i abans d'un tsunami fugen cap a llocs alts. Potser fa temps nosaltres sabíem captar-les i ens defensàvem. Avui hem perdut aquesta capacitat, però per suplir la nostra insuficiència, aquí hi ha la ciència. Ella pot descodificar les informacions que prèviament ens passa la Terra i suggerir estratègies d'autodefensa i de salvació.

Som la pròpia Terra que té consciència i intel•ligència, però encara estem en la fase juvenil, amb un aprenentatge escàs. Estem entrant en la fase adulta, aprenent com gestionar millor les energies de la Terra i del cosmos. Llavors, els mecanismes de la Terra, a través del nostre saber, deixaran de ser destructius. Tots tenim encara de créixer, aprendre i madurar.

La Terra penja de la creu. Hem de treure-la d'aquí i ressuscitar-la. Llavors celebrarem una pasqua veritable, i ens serà permès desitjar-nos: Feliç Pasqua.

Publicat el 2.04.2010 en la seva columna setmanal a Koinonia. Traducció EP.

Leonardo Boff - Brasil 1938 – Dr. En Teologia i Filosofia per la Universitat de Munic – de 1958 fins el 1992 va ser frare de l’ordre dels Frares Menors Franciscans – Va participar en el naixement de la Teologia de l’Alliberament – Actualment és professor d’Ètica, Filosofia de les Religions i Ecologia a la Universitat de l’Estat de Rio de Janeiro. – Ha escrit més de 60 llibres.