El que va començar sent un neguit soterrat de determinats sectors de la societat civil, ara ha esclatat amb tota la seva força i ha arrossegat a la classe política a posicionar-se i a defensar, davant les institucions del país, que cal mobilitzar-se i mobilitzar a la ciutadania perquè la identitat de Catalunya no es vegi segrestada.

Des de fa uns dies, els preparatius per la visita de Benet XVI a Barcelona estan donant un gir, inesperat fa tan sols unes setmanes abans. Des de molts sectors de la societat civil ha anat creixent la consciència que la visita del Papa era un esdeveniment que superava un mer acte eclesiàstic, pastoral o fins i tot la visita del cap d’un estat amb el qui Catalunya ha de tenir un alt interès de mantenir-hi unes bones relacions.

Tots els partits polítics s’han adonat de la importància que té aquesta visita per la projecció mundial de Catalunya?

Dissortadament no.

Uns, el PP, perquè el seu model de pàtria és l’espanyola, i ja els està bé que els seus símbols siguin els que prevalguin. Altres, ICV-EUA, tot i que hi ha persones molt fermes i coherents i valorem la coherència de certes possiciones, en canvi  a vegades dóna la sensació que, en temes d'Església, a alguns dels seus dirigents els costa veure-hi més enllà del nas. S'emboliquen en el discurs anticlerical propi del segle XIX i principis del XX, i donen la impresió d'una preocupant incapacitat per valorar la importància que aquesta visita té pel país i de gestionar davant dels seus militants i de l'electorat afí -que en molts casos és consumidor d’aquests plantejaments decimonònics- un discurs i una actitud responsable, estratègica i de defensa dels interessos de Catalunya. La defensa de la laïcitat, que Església Plural recolza sense cap mena de dubte, no està pas renyida amb la promoció i defensa de la identitat nacional, en qualsevol oportunitat que se’ns pugui presentar. Aquesta, la visita del Papa, és única i possiblement irrepetible durant molts anys.

El que va començar sent un neguit soterrat de determinats sectors de la societat civil, ara ha esclatat amb tota la seva força en sectors majoritaris de la ciutadania i ha arrossegat a la classe política a posicionar-se i a defensar davant les institucions del país que cal mobilitzar-se i mobilitzar al país, especialment als ciutadans i ciutadanes de Barcelona, perquè la identitat de Catalunya no es vegi segrestada, ja que amb l’excusa que es tracta d’una visita pastoral, de consum només pels fidels catòlics, amb molta probabilitat esdevindrà finalment un acte de patriotisme espanyolista, promogut per la Conferència episcopal espanyola, pels grups afins i pel mateix integrisme de Catalunya, a imatge i semblança dels que han acompanyat sempre els anteriors esdeveniments religiosos, fets en espais públics, portats a terme en diversos indrets d’Espanya.

Que quedi clar que aquesta no és la voluntat de l’arquebisbe de Barcelona, i que des de la comissió organitzadora es fan importants esforços per evitar-ho. Ens consta que el cardenal Martinez Sistach ha treballat de valent per controlar la situació, però també és cert que molts àmbits diocesans estan temorosos que la seva exagerada prudència i indecisió, finalment acabi donant ales, involuntàriament, a l’integrisme religiós espanyolista, que compta amb el suport de poderosos mitjans de comunicació i altres altaveus polítics.

En tot aquest episodi, ens alegra poder dir que, malgrat les diferències ideològiques i la imminència de les eleccions, els tres partits parlamentaris majoritaris, CIU, PSC i ERC, han vist clarament la importància d’aquesta visita i, tan a l’Ajuntament de Barcelona, com a la Generalitat, uns des de l'oposició i els altres des de llocs de govers, s’han compromès a fer els esforços necessaris perquè la visita sigui un aparador mundial de la identitat catalana.

Hem de confiar que les bones intencions manifestades no quedi només en això, i que la iniciativa de la societat civil es vegi recolzada efectivament pels partits polítics i per les institucions públiques.

En els propers dies es començaran a veure concrecions i propostes de què podem fer per mostrar al món que el Papa visita la capital d’una nació amb cultura, història i personalitat pròpia. que es vol reivindicar com a tal.