Pere, des de l’arribada de Jaume, el germà de Jesús, a la primera comunitat de Jerusalem, deixa de tenir un pes rellevant en la mateixa. Pere ha perdut l’embranzida evangelitzadora i profètica dels primers moments i ha esdevingut presoner d’una estructura jurídico-religiosa, lligada al Temple i als costums tradicionals jueus, que perseguia als diferents i rebutjava als pagans. Pere ha perdut la consciència de la novetat de la Bona Nova de Jesús. Pere està presoner.

Mentre revisava textos per la preparació de l’acte de reflexió i pregària sobre el ministeri de Pere, que com venim anunciant s’esdevindrà el proper dia 5 de novembre a la basílica de Ntra. Sra. del Pi, a Barcelona, em vaig ensopegar amb el text dels Fets dels Apòstol que relata l’alliberament de Pere de la presó on Herodes el tenia detingut.. Els fets narrats segurament no van tindre lloc històricament, però tenen un alt contingut simbòlic que en els actuals moments que viu l’Església no ens poden passar per alt.

Tot reflexionant-hi, vaig recordar un magnífic i imprescindible treball del professor Josep Rius-Camps “Comentari als Fets dels Apòstol” que em va acabar d’ajudar a entendre la profunditat i actualitat del text llucà.

En síntesi els fets que presenta la narració són els següents: Festa de la pasqua jueva. Pere està empresonat, custodiat per quatre piquets de quatre soldats cadascun, o sigui, tractat amb les màximes mesures de seguretat, com correspon a un dels líders del moviment de Jesús. Pere dorm tan tranquil. La comunitat “jerosòlima,” -contraposada per Lluc amb la de Jerusalem, presidida pels apòstols i que tenia un perfil més oficialista i molt propera a l’estructura religiosa jueva- prega per l’alliberament de Pere. Pere és alliberat gairebé sense prendre’n consciència. Pere venç tots els obstacles interiors, fina arribar a la porta de ferro, que s’obra automàticament. Pere baixa i és conduït per l’àngel del Senyor a la casa on està reunida la comunitat presidida per Maria, la mare de Joan “Marc”. Una dona, Rosa, anuncia la seva arribada, però li barra el pas. La comunitat manifesta la seva incredulitat. Finalment deixa entrar a Pere. Pere es refereix despectivament a la comunitat de Jerusalem, presidida per Jaume, el germà del Senyor. Pere desapareix del relat.

A partir d’aquestes dades podem construir, de la ma del professor Rius-Camps un relat que ens porti a reflexionar sobre el moment actual del successor de Pere.

Pere, des de l’arribada de Jaume, el germà de Jesús, a la primera comunitat de Jerusalem, deixa de tenir un pes rellevant en la mateixa. Pere ha perdut l’embranzida evangelitzadora i profètica dels primers moments i ha esdevingut presoner d’una estructura jurídico-religiosa, lligada al Temple i als costums tradicionals jueus, que perseguia als diferents i rebutjava als pagans. Pere ha perdut la consciència de la novetat de la Bona Nova de Jesús. Pere està presoner.

A Jerusalem hi ha dues comunitats: la presidida per Jaume, el germà del Senyor, legalista, defensora de l’ortodòxia de la Llei i de la tradició jueves, propera al Temple. I la de jerosolòmia, comunitat profètica, perseguida pels primers, formada per judeocristians de parla grega i per pagans. Aquests pregaven insistentment per l’alliberament de Pere.

En la seva presó, Pere, no és conscient de la seva situació, ni del mal que fa la línia fonamentalista dels judeocristians presidits per Jaume. Pere dorm, talment com dormia quan Jesús, a l’hort de Getsemaní, li demanà que vetlles amb ell. Finalment l’Esperit s’imposa i provoca un procés progressiu de canvi en Pere que li permet anar-se alliberant dels lligams que el mantenen presoner d’una manera rígida i legalista d’evangelitzar. Finalment Pere puja del fons de la presó on estava i creua la “porta de ferro” (símbol del temple i la sacralitat) per anar a trobar-se amb la comunitat profètica que ha estat rebutjada per l’església oficial de Jerusalem, a la que l’evangelista Lluc anomena jerosòlima. Pere ha d’insistir per a ésser acceptat, la comunitat, que ha estat pregant pel seu alliberament no es fia d’ell, ja que fins fa poc pertanyia a l’església opressora. Finalment l’accepten i Pere els envia a comunicar als seus anteriors germans, els de la comunitat presidida per Jaume, que ja és un home lliure. Des d’aquest moment Pere és enviat als pagans per donar-los a conèixer la notícia alliberadora de l’Evangeli i afermar els nous cristians en la seva fe, sense fer cap distinció entre uns i altres i sense imposar-los cap mena de càrrega relacionada amb doctrines i tradicions incomprensibles per a les seves cultures i per tant difícil d’acceptar.

Una presó constantiniana reté l’Esperit. Que amb la pregària, la presa de consciència i el compromís renovat, ens obrim a l’Esperit perquè guiï al successor de Pere i a tota l’Església a deixar-se alliberar de totes les cadenes que ens impossibiliten de mirar el futur amb esperança i anunciar de forma entenedora l’Evangeli de Jesús.