Al llarg de la història contemporània de Catalunya i sempre que la democràcia ha estat possible, el catalanisme ha estat motor de canvi, progrés i modernitat. No ha estat una història fàcil, però sota el lideratge del catalanisme s’ha defensat la identitat de la nació catalana i el seu autogovern, alhora que s’han assolit els nivells més alts de progrés econòmic, social i cultural. Catalunya, amb el catalanisme al capdavant, ha demostrat la seva capacitat de superar amb èxit l’adversitat i les dificultats. I si avui els catalans podem tenir confiança en nosaltres mateixos és també perquè sabem que la capacitat de resistir crisis de tota mena i superar-les forma part de la nostra història col·lectiva.

Ara cal plantejar les bases d’un canvi per encarar els reptes que l’evolució política, econòmica, social i cultural de Catalunya ens planteja. Perquè si el món gira i canvia ràpidament, el catalanisme també ho ha de fer si vol liderar una Catalunya forta, cohesionada i preparada per capejar l’actual temporal que destrueix llocs de treball, amenaça el benestar i minimitza la capacitat pressupostària i financera per adoptar unes polítiques públiques raonables i eficients. El catalanisme, a més, ha de saber despertar consensos interiors molt amplis per enfortir la identitat nacional de Catalunya, i per garantir l’exercici del seu dret a l’autogovern. És per això que Convergència i Unió, amb tota la humilitat necessària que requereix el moment present, proposa mirar endavant i sumar persones d’ideologies democràtiques diverses rere un programa de canvi polític i social de gran abast.

Conscients i segurs de les fortaleses de la nostra nació, no volem dissimular tampoc el moment actual de crisi que pateix Catalunya. En primer lloc i perquè és la més urgent, la crisi econòmica i les conseqüències socials que té, especialment l’atur i l’extensió de la pobresa, juntament amb l’amenaça de l’estat del benestar fruit d’una pèssima gestió pressupostària i financera. En segon lloc, i d’una importància cabdal, la crisi sobre la problemàtica i mal resolta relació entre Catalunya i Espanya, i sobretot sobre la necessitat de disposar dels instruments necessaris per exercir l’autogovern. I, en tercer lloc, la crisi conseqüència del desprestigi de la política i de la manca de credibilitat de les institucions, cosa que n’amenaça, sobretot, la confiança dels ciutadans. Val a dir que tots aquests aspectes crítics van acompanyats, a més, per una crisi de valors, de referents, que afecta l’actitud dels ciutadans i l’autoestima nacional.