Les últimes dades de l'EPA indiquen que la Reforma laboral no ha generat incentius per acabar amb la dualitat del mercat laboral, els nous contractes temporals tornen a concentrar-se en els joves i la destrucció d'ocupació indefinida se centra en ells. No només la reforma laboral fomenta una major precarització dels joves en introduir un contracte d'aprenentatge, a la pràctica prorrogable fins als 30 anys amb un 60% del sou de conveni, sinó que les propostes que presenta CiU per a les eleccions autonòmiques van encara més enllà: contracte d'aprenentatge sense sou i precaritzar encara més el contracte d'aprenentatge per fer-ho més atractiu als empresaris.
Els canvis introduïts al mercat laboral per la reforma laboral no anaven a generar ocupació,
una cosa que afirmen fins i tot aquells que la van impulsar. L'objectiu era establir un mercat laboral que permetés la creació d'ocupacions de major qualitat i que lluités contra la dualitat d'aquest.
La dualitat del mercat laboral no és més que la descripció d'una realitat: hi ha un 25% de treballadors en condicions precàries enfront d'una majoria que té proteccions i relativa estabilitat. El mercat laboral dual s'acarnissa especialment amb els joves que són els que sofreixen major temporalitat, i actualment un dels col·lectius en els quals més es pateix la desocupació.
Teòricament la reforma laboral anava a generar incentius per reduir la dualitat del mercat laboral i es generaria ocupació associada a activitat de valor afegit.
És difícil entendre que els objectius de lluitar contra la dualitat del mercat laboral fossin eficaços, en ampliar que el contracte en pràctiques pugui prorrogar-se fins als 30 anys pagant només un 60% del salari que estipula el conveni. És a dir, algú podria estar amb aquests contractes de pràctiques des de la seva entrada al mercat laboral als 16 fins als 30 cobrant un 60%, encara que tingui ja 5, 6 o fins a 13 anys d'experiència en aquest sector. Una cosa que obre les portes no només a mantenir el mercat laboral dual sinó a fer-ho encara més lesiu.
Els efectes de la reforma al mercat laboral, més enllà de facilitar l'acomiadament, cosa que s'ha notat immediatament, s'han de notar en el moment que es comença a generar ocupació, encara que sigui en poques quantitats.
Les primeres dades "una mica" positius de l'ocupació més enllà dels associats a l'atur registrat, són els que ens ha donat l'Enquesta de Població Activa que ens indica un lleuger increment de persones amb treball i un lleuger descens de persones en desocupació. Aquestes dades no són tan volàtils com els "famosos" brots verds ja que mostren una lleugera tendència que va més enllà de l'estacionalidad de la contractació estiuenca (setembre va acabar més persones amb contracte que a inicis d'aquest any, o que a la fi de Juny, quan es va elaborar l'EPA del segon trimestre). Que l'ocupació augmenti lleugerament no té a veure amb la reforma laboral (els experts indiquen que una reforma laboral com a màxim pot afectar al nivell de desocupació estructural, és a dir, al que tenim quan l'economia va bé). En canvi la reforma laboral hauria d'estar afectant a la composició d'aquesta nova ocupació.
Quin ha estat el seu efecte?, les dades a primera vista ens indiquen que en aquest tercer trimestre hi ha una destrucció neta de 30.000 llocs de treball indefinits i un augment net de 120.000 llocs de treball temporals. La conclusió fàcil d'arribar seria dir que la Reforma Laboral no està aconseguint els seus efectes de lluitar contra la dualitat del mercat laboral, i que els incentius que s'han generat han estat tot el contrari, encara que per poder afirmar-ho així cal analitzar com ha afectat l'ocupació al col·lectiu que més sofreix la temporalitat, els joves.
Una dada senzilla és analitzar l'evolució dels contractes en el sector privat entre els més joves, el més sensible a les reformes laborals, els contractes indefinits en menors de 30 anys han caigut en 40.000 persones (més que la caiguda de contractes indefinits en el conjunt de la població). És a dir, l'indicador "macro" ens reflecteix que realment els que han transformat ocupació estable per ocupacions temporals, han estat els joves, no els altres grups poblacionals.
Podem analitzar la temporalitat en cada grup poblacional, comparant el conjunt de total de treballadors amb el col·lectiu dels més joves i veure que tipus de contractació està fomentant la reforma laboral.
EPA, Taxa de temporalitat per grup poblacional. Font: INE
És fàcil adonar-se que la temporalitat ha anat caient en els últims trimestres de la crisi (és més fàcil no renovar que acomiadar) un fenomen més o menys normal. També és fàcil veure com a partir del segon trimestre del 2010 la temporalitat torna a pujar en els joves d'entre 16 i 20 anys (l'EPA del segon trimestre s'elabora al juny, època de contractació estacional associada a l'estiu on molts joves entren a treballar en substitució dels torns vacacionals d'estiu en el sector industrial i en el sector serveis) sense que amb prou feines es noti a la resta de grups poblacionals, una cosa que també és "normal" i que calia esperar, però ja al
III trimestre del 2010 amb la reforma laboral presentada (i per tant els empresaris sabent a que s'atindran)
o aprovada, la temporalitat s'ha disparat en el conjunt dels més joves, no només entre els treballadors entre 16 i 20 anys (que passa a superar el 80%), sinó entre 20 i 24 anys (que s'apropa perillosament al 60%). És gràfic observar com en el conjunt dels treballadors aquest increment de la temporalitat gairebé no es nota (120.000 llocs de treball temporals entre gairebé 15.000.000 d'assalariats són molt pocs, en canvi, aquests 120.000 concentrats en els menors de 30 anys, especialment en els menors de 24, si que tenen un efecte més visible).
És evident que la reforma laboral no està complint el seu objectiu de lluitar contra la dualitat del mercat laboral. Que propostes de
reduir la protecció dels treballadors indefinits sense mesures paral·leles (com les negociades en la reforma laboral del 2006) no incentiva a contractar de forma més estable als joves, mentre existeixi un contracte temporal seguirà sent més barat i fàcil contractar als joves com a temporals.
Les dades de temporalitat ens estan dient també una altra cosa, no només que el mercat laboral aprofundeix en la dualitat, sinó que
la nova ocupació que es genera i les oportunitats per als joves segueixen estant associades a models productius de poc valor afegit. La reforma laboral no ha introduït incentius perquè generem una economia de major productivitat, i per tant no sostenible. Les (poques) ocupacions que s'estan generant, són molt semblats al conjunt d'ocupacions (majoritàriament temporals) que durant la crisi s'han anat destruint i els sectors econòmics que els generen són bàsicament els mateixos. No hi ha ni canvi de model productiu, ni es generen els fonaments perquè aquest pugui produir-se.
El nostre sistema productiu ha anat generant un mercat laboral molt trist, condicions laborals precàries fins als 30, tenir una vida laboral més o menys digna entre els 30 i els 45 i a partir dels 45 resar per no perdre l'ocupació ja que la nostra capacitat per ser contractats cau en picat.
La reforma laboral és evident que no ha introduït els incentius correctes perquè el model productiu generi un altre tipus de mercat laboral, com ja havien dit els opositors a aquesta.
És millor tenir una ocupació temporal, precària, que estar en situació de desocupació, però recordo que l'objectiu de la reforma laboral era facilitar la contractació indefinida, fomentar una economia més sostenible i no depenent de sectors de poc valor afegit i reduir la dualitat del mercat laboral i per tant que hagi augmentat la temporalitat és una mala notícia pels quals han impulsat aquesta reforma laboral. Però no només pels quals la van impulsar sinó que també és un mal indicador pels quals consideraven que la reforma laboral anava per un bon camí però que es quedava curta, com afirmava la dreta mediàtica i política espanyola i catalana. L'argument que utilitzaven sobre que els opositors a la reforma laboral no estaven "preocupats pels joves i la dualitat del mercat laboral" és el que més ha estat utilitzat per la dreta mediàtica i política.
Una cosa que també
ens ha de permetre reflexionar és que les propostes d'alguns partits, com CiU, que plantegen contractes de pràctiques sense retribució salarial per a joves (per molt que ho analitzo em costa entendre que diferència hi ha entre aquest tipus de contracte i l'aprenentatge d'oficis de les societats preindustriale on almenys els aprenents tenien sostre i manutenció a càrrec de l'artesà que els tenia al seu càrrec) o flexibilitzar encara més el nou contracte en pràctiques (on es cobra el 60% del salari i pot ser prorrogat fins als 30 anys), no generen els incentius adequats per lluitar contra la dualitat del mercat laboral o generar activitat econòmica de major valor afegit.
Si la reforma laboral encara precariza més als joves, les propostes dels partits de dretes en aquestes eleccions autonòmiques empitjoren la situació. Si el que busquem és que quan vingui l'època de vaques grosses tinguem un mercat laboral amb una dualitat reduïda i amb ocupacions de major valor afegit no anem pel bon camí, ni amb la reforma laboral i molt menys amb les propostes que ens presenta la dreta. 
