Llegeixo la fitxa tècnica de l'última enquesta de Noxa per a ‘La Vanguardia': 1.000 entrevistes telefòniques a tot l'Estat distribuïdes de forma proporcional a la població, per la qual cosa unes 160 del total deuen ser a Catalunya. Això significa que a Girona, Tarragona o Lleida s'ha entrevistat al voltant de 20 persones per circumscripció. Tècnicament es considera que deurien ser unes 500 entrevistes per circumscripció. En qualsevol cas, no menys de 250 (unes 15.000 per a tot l'Estat) per tenir un resultat fiable. ¿Algú creu que pot fer-se una assignació d'escons mínimament creïble preguntant només a 20 persones? Perquè l'enquesta atorga 175 diputats, exactes, al PP, i 133 al PSOE. Curiosament en relació a Catalunya l'única informació que es dóna és que CiU passa de 10 a 15 diputats i que ERC perd la meitat dels seus vots i un escó. Teòricament per poder donar els resultats globals s'han de tenir els de tots els partits a totes les circumscripcions. Per què s'oculta informació?
La crisi econòmica fa que la premsa gasti cada vegada menys en les enquestes. Però no les eliminen perquè, encara que els estudiosos coincideixen que la influència de les enquestes és limitada, el partit que va al capdavant reforça les seves posicions i el que surt malparat s'afebleix encara més. Serveixen per crear o reforçar un estat d'opinió.
No dubto de les tendències que marquen les enquestes. Sí que crec que és oportú posar de manifest que hi ha exercicis de vaticini electoral - el de ‘La Vanguardia' no és l'únic però si l'últim que he vist- molt interessants, i que potser encerten, però que no tenen res a veure amb una activitat que pretén ser mínimament científica. És com donar l'hora sense mirar el rellotge.
Francesc Moreno
Director de
eldebat
