Sí, estem esperant que el Govern decideixi quina opció prendrà en una tardor en què no sols ha d'aprovar els Pressupostos sinó que hem de tractar la Llei d'economia sostenible. Tot plegat ho ha de fer després d'un discurs molt abrandat, fins i tot amb ribets esquerranistes, però amb una nul•la concreció respecte cap a on vol avançar.

En la reunió de la setmana passada amb el Govern em vaig trobar amb una ministra preocupada per la caiguda d'ingressos, coneixedora de la crisi que pateix el sector de la construcció, i un pèl atrapada en el discurs del canvi de model que encara no saben prou bé cap a on avança. Un Govern que s'ha gastat els marges acumulats molt malament, i que quan tenia marges per canviar de model va optar per presumir del rànquing que ocupava. Ara, tot i que és tard, molt tard, ha de fer els primers senyals. I un cop acordat el model de finançament, i pendents de la resolució de l'Estatut, on es juga la partida és en la política econòmica, com a mínim des d'una perspectiva d'esquerres. El problema està en què la pèssima política comunicativa del Govern ha fet que el debat es centri en la “pujada” d'impostos, i no en la necessitat d'una càrrega fiscal més ben distribuïda.

Aquí serà molt important veure amb quines propostes i amb quins companys de viatge volen anar. I és que la confrontació amb els poderosos no vindrà d'una pujada generalitzada de l'IVA sinó d'una proposta fiscal que carregui sobre els que més tenen.


Sobre el Papa

Benet XVI va decidir anunciar la bona nova de la doctrina catòlica: el preservatiu no serveix per combatre la sida. I ho va fer, segons ell, en el lloc més apropiat, a l'Àfrica negra, allà on moren 3 de cada 4 afectats pel VIH. Un cop ho va dir, les reaccions en contra es van multiplicar: la comunitat científica, el govern francès, l'alemany es van afanyar a desautoritzar les paraules d'algú que va més enllà de ser cap d'Estat. El parlament belga va condemnar les paraules del pontífex. Però, en canvi, al Congrés dels Diputats no hem estat capaços de fer el mateix que han fet a tants llocs, tot i que s'ha situat la lluita contra el sida com una prioritat de l'acció de Govern. El més sorprenen és el descarament de la conferència episcopal; neguen fins i tot la possibilitat que el parlament se’n parli. Potser enyoren l’època en que des de l’Estat s’avalava la infal•libilitat de l’església, encara que fos una afirmació tan insolvent com que el preservatiu no serveix per a prevenir la transmissió de la SIDA.