Derbi, una dona veneçolana que viu a Vic, m'explicava dimecres 13 a la Plaça Major en un català més que correcte que havia anat a votar en el referèndum pel dret a decidir, que tenia una parella lingüística, però que malgrat tot no li havien permès empadronar-se a la ciutat on viu. Porta més de tres anys a casa nostra i ara, que es pot acollir a l'arrelament, és quan li neguen la possiblitat de demostrar que porta anys entre nosaltres. Aquell mateix dimecres em va preguntar com es menja això de comptar per a la independència, però no per tenir els drets més bàsics.
Tot sembla indicar que l'equip de govern de Vic comet una il·legalitat, però sobretot comet una estupidesa i una profunda inmoralitat. Negar l'empadronament és negar la realitat, intentar amagar-la sota la catifa, és plegar-se als discursos més reaccionaris i fa més difícil la gestió d'un fenomen com la immigració. Aquesta és la política menys realista. Si s'hagués seguit aquesta política fa uns anys, quan Najat el Hachmi va arribar amb 8 anys a Vic no hauria pogut anar a escola i difícilment hagués pogut arribar a ser la dona i l'escriptora que avui és. Quin és l'objectiu de tirar endavant polítiques discriminadores com aquesta? Alguns volen construir un país amb segregació i condemnar a condicions infrahumanes una part de la població. Això és renunciar a la Catalunnya que aspira a continuar sent un sol poble, com un del trets caracterísitics del catalanisme polític.

El problema greu de fons és que si permetem que es normalitzi el que està passant a Vic, la taca d'oli pot ser excepcional, fent que en poc temps les administracions desconeguin els ciutadans que han d'administrar. L'actitud de CiU i del PP és extraordinàriament irresponsable. Intenten normalitzar i estendre la privació de drets elementals i, a més a més, aposten per un país de segregació. Per fer front a aquest descarament el que cal és una actitud beligerant i gens dubitativa.
Fa quatre dies vam signar el Pacte nacional per la immigració per evitar situacions com les que estem vivint. Ens podem permetre el luxe que la Comissió de seguiment del Pacte no es convoqui davant d'un dels atemptats més grans a la convivència que hem patit els darrers temps? El Govern haurà d'aprovar els decrets i les mesures legals que consideri oportunes amb l'objectiu d'evitar que hi hagi ajuntaments que cometin aquest tipus d'il·legalitat que, a sobre, apuntala un model que acaba per abordar la immigració negant drets a les persones.
Un país madur i de progrés ha de determinar les línies vermelles per les quals no es pot passar. La segregació és una d'aquestes línies. Un país que exigeix i té dret a decidir no pot mirar el que s'està fent a Vic mentre passa de puntetes per aquest debat. No podem fer un discurs contemplatiu davant del que ocorre, perquè només des de la bel·ligerància es pot derrotar el que simplement és inacceptable. I des de la pedagogia cal liderar un model que exigeixi obligacions i doni drets. Això és el que han de fer les forces polítiques i les diferents institucions, i això és el que espero del meu Govern, pedagogia i bel·ligerància per fer front al que fa l'equip de govern de Vic.