Durant tot el matí d'ahir dijous vaig estar reunit amb la ministra Salgado, els ministres Blanco i Sebastián i representants de tots els partits polítics per iniciar el procés de "diàleg polític per a la recuperació del creixement econòmic i la creació d'ocupació." D'entrada cal dir que la proposta de diàleg ens sembla positiva, si l'acord és de progrés i un punt d'inflexió per una sortida endavant de la crisi. Des d'ICV estem per l'acord, si serveix per a la reforma imprescindible del sistema banquer i financer, per a fer-lo més just, per garantir que el crèdit arribi a qui ho necessita i per a que les entitats que es van beneficiar dels plans de rescat deixin de tenir privilegis inadmissibles. Estem per l'acord, si serveix per avançar cap a la convergència amb la resta d'Europa, en inversions, en I+D+i, en esforç fiscal, en xifres d'atur. Estem per l'acord, si serveix per a assentar les bases d'un debat rigorós sobre la necessària austeritat pública, però sobretot per com garantir els ingressos mitjançant també eines com la fiscalitat ambiental, si serveix per a mantenir o incrementar la despesa pública i donar cobertura a les necessitats de les persones que estan sent perjudicades per la crisi i també per fer les inversions necessàries per a les polítiques anticícliques i el canvi de model.

Però si l'acord ha de servir per parlar de retallades de drets dels treballadors i treballadores, per a passar la tisora en la despesa social, per la pèrdua de llocs de feina i la retallada indiscriminada al sector públic o qualsevol altra mesura que suposi precaritzar encara més el model, ICV no es sumarà a l'acord.

I també ens preocupa que ens situem en un debat amb trampes. Algunes d'aquestes trampes ens situen a l'horitzó la retallada de drets com a única solució possible, aprofitant-se de la situació de vulnerabilitat de molts ciutadans i ciutadanes durant la crisi. Una d'aquestes trampes és l'allargament de l'edat de jubilació i els canvis en el sistema de pensions. La Seguretat Social és l’única administració pública de l’estat excedentària: més de 8.000 milions d’euros a l’any 2009 i una previsió de 2.700 per al 2.010. Tot això contrasta amb el dèficit de l’estat que serà del 10% del PIB aquest any. Espanya destina al sistema de pensions un 9% del PIB (any 2007). És una xifra molt petita en comparació amb els nostres veïns: 11,8% (UE-27), 12,3% (Zona Euro), 13,3% (França), 14,6 (Itàlia). Per tot això, entenem que s'ha de garantir el futur a llarg termini del sistema de pensions, però ara el govern ha dedicar temps i esforços en lluitar contra l'atur i no a fer propostes innecessàries, menys encara quan suposen una pèrdua de drets i busquen únicament llençar missatges als mercats internacionals. Una altra trampa és la reforma laboral, que pretén abaratir l'acomiadament, a un país on ja és el suficientment baix, tot un contrasentit quan l'atur és el principal problema i les solucions han de passar per generar ocupació.

El diàleg tot just ha començat i podem avançar que molts dels eixos d'actuació que ha presentat el govern, tot i ser excessivament inconcrets, ens semblen adequats. Esperem veure com avancen les negociacions i sobretot si els tres ministres del govern mostren més capacitat d'entesa que la que han mostrat fins ara al llarg de la legislatura. El que no farem mai és situar-nos en una posició de confrontació i negació permanent com està fent el Partit Popular, que ni ajuda a la sortida de la crisi, ni ajuda a la recuperació de la confiança per part de la ciutadania.

Podeu llegir el document (en castellà) que li hem fet arribar al ministeri amb les propostes d'ICV per la negociació del pacte social clicant aquí.