Molts dies parlem de la importància que des de Catalunya poguem tenir el 51% de l'aeroport de barcelona, i en canvi, ni ens preocupem ja no de la titularitat de les empreses que garanteixen els serveis bàsics sino de les normes que han de regirse aquestes empreses.

I ho dic no només per les conseqüències de la privatització de FECSA-ENDESA sobre el servei i el manteniment de les línies que han provocat l’apagada a Girona després de la nevada, sino per altres situacions paral·leles de les que gairebé no es parla. Sense anar mes lluny, ahir el treballadors i treballadores d’Aigües de Barcelona es van concentrar davant el Parlament de Catalunya, davant la voluntat anunciada per la direcció de l’empresa de reduir un 20% de la plantilla.

Ja fa uns mesos vaig expressar la meva preocupació per la manca de debat públic i mediàtic que va tenir la venta d’AGBAR al grup francès SUEZ. Explicava que no entenia com un sector estratègic per un país, que presta un servei públic a casa nostra, passava a mans francesa sense que ni el sector empresarial ni polític del país mostrés cap element de preocupació.

Hem d’estar atents a com evoluciona la situació a Aigües de Barcelona. És estratègic pel país perquè no ens trobem que després de retallar un 20% la plantilla comencem a tenir problemes greus en la prestació d’un servei tant fonamental com l’abastiment d’aigua.

Alhora penso que una companyia que l’any 2009 ha fet públics un beneficis de 166,8 milions d’euros no té justificació per presentar un expedient de regulació. Haurem de seguir de ben aprop que passa.