Sobre el debat nacional sembla que ens haguem situat aquest en la lògica electoral, cadascú amb la seva proposta, però sense canviar res. Fins i tot hi ha qui creu, CiU, que el que s'ha trencat amb la sentència del constitucional es pot resoldre amb una negociació pressupostària després de les eleccions del 2012. És com si encara no ens haguéssim adonat que la sentència del TC també es carrega l'estratègia del peix al cove, i que necessitem, en clau nacional, d'un plantejament compartit i unitari, que combini ambició i cohesió. Per a molta gent això s'ha de traduir amb una proposta de reforma constitucional concreta, que reconegui el caràcter plurinacional i plurilingüe. I tot i que sabem que és difícil, el que necessitem ara es plantejar la proposta, i no quedar-nos amb propostes parcials, que a més necessiten també de la reforma constitucional, com ara la proposta del concert econòmic. La novetat és que ara, el Cercle d'Economia, també coincideix en aquest diagnòstic. I la pregunta és doble, serem capaços de fer de la resposta al desafiament que representa la sentència del Constitucional una resposta sense trampetes electorals. En segon lloc. Com forcem perquè se n'adonin que les coses han de canviar, i això vol dir des d'ara, no donar suports mentre no obrin el debat de la reforma constitucional, i a la vegada, que cerquem escenaris on la voluntat de la ciutadania acabi sent un instrument per desbloquejar. Modestament, i en la responsabilitat que em pertoca, ho intentaré