La reforma laboral retalla drets. No compensa en res. Fa que sigui posible un "acomiadament exprés". En res limmita l'excés de temporalitat. Afecxta, i molt, als treballadors i a les treballadores, però no només. La reforma indica un camí, i el camí és que per sortir de la crisi el que s’ha de fer és aplicar forts ajustos laborals. I ho explicaré no des de la lògica i la perspectiva de molts treballadors que patiran les conseqüències de molts treballadors que podran ser acomiadats cobrant 20 dies per any treballat (quan abans cobrava 45) sinó des de la lògica empresarial.

L’empresari que funciona és aquell que inverteix, que forma als seus treballadors, que els hi dona un contracte estable perquè aprofita aquesta inversió. Però el problema del nostre model productiu és que sovint hem tingut més patrons que no pas empresaris, patrons que amb ajustos laborals i reducció dels seus costos s’ha ant sortint crisi rere crisi. Així, les successives reformes laborals, el no haver de justificar les causes d’un contracte temporal. No és casual que quan el nostre país supera la mitja de la UE en la renda mitja, els salaris es situïn en el 70%. I la raó és ben simple. Amb la precarització de les relacions laborals els ajustos mai s’han basat amb els sectors on hi havia marge per ajustar, ni amb un repartiment més just dels beneficis empresarials. I ara un cop més.

A partir d’ara argumentant “una situació econòmica negativa” es podrà acomiadar pagant al treballador 20 dies, dels quals l’empresa només se’n farà càrrec de 12 dies per any treballat. La resta ho cobrirà el FOGASA, una fons que es nodreix d’aportacions que necessàriament s’hauria d’augmentar. Així l’empresari que inverteixi en futur, haurà de pagar més al FOGASA, pagant més pel peatge de tenir treballadors estables. Entretant, el patró, farà els ajustos més fàcils, els que acomiaden a baix cost, fent que un fons de tots paguin la festa a l’empresari que acomiada treballadors.

Ahir, el que es va votar al Congrés va ser la forma d’acomiadar més barat. I va expressar la darrera de les renuncies del Govern Zapatero. Va fer la feina bruta que la dreta potser no s’atreviria a fer. I va fer un pas més perquè la forma d’encarar la crisi sigui amb més patiment i amb menys futur.

Ara feia uns quants dies que no escrivia, entre altres coses per l'activitat frenètica dels Congrés a les darreres setmanes. De tots els temes que hem estat treballant, el més rellevant és la reforma laboral que ha aprovat el Consell de Ministres (i que està en vigor des d'avui mateix). Una agressió sense precedents que afavoreix l’acomiadament barat i el contracte escombraria.

El dimarts passat vaig enviar una carta al Ministre Corbacho mostrant el nostre malestar pel fons i per les formes. Sobre les formes, considero que el mètode escollit beneficia l'enduriment de la proposta, ja que el govern només s'ha reunit amb aquells que volen un enduriment de la reforma. Respecte el fons, en primer lloc considero que aquesta reforma no és prioritària. La prioritat ha de ser lluitar contra l'atur -cosa que no s'aconseguirà abaratint l'acomiadament- i les reformes del sistema financer i del sistema energètic. En segon lloc, crec que conté elements inacceptables, com la reducció dels costos de l'acomiadament, la rebaixa de les cotitzacions socials per part dels empresaris o la pèrdua de pes de la negociació col·lectiva. Les mesures concretes de la reforma obeeixen a la lògica de la pèrdua de drets socials i laborals, mitjançant la reducció dels costos del treball i la fragmentació i individualització de les relacions laborals. Aprofundeix en els errors de les reformes laborals anteriors que han anat configurant un marc legal a les relacions laborals que facilita la destrucció d'ocupació, com a mecanisme de resposta als cicles econòmics, cosa que veiem amb l'actual xifra d'atur.

Com dic a la carta, des d'ICV considerem necessari recuperar el principi de causalitat a la contractació: tot lloc de treball fix s'ha de cobrir amb un contracte de treball fix. Amb l'objectiu de lluitar contra la inestabilitat i temporalitat, proposem l'increment de la cotització empresarial per desocupació i a la Seguretat Social per als contractes temporals, alhora que es redueixen les cotitzacions empresarials als contractes de caràcter indefinit. Cal també una major regulació del contracte de temps parcial, establint amb exactitud la jornada laboral i ampliant el règim de protecció social. Per a la lluita contra la destrucció de llocs de treball, considerem necessari limitar els supòsits en què l'empresari s'extingeixi la relació laboral de manera unilateral. En darrer lloc considerem necessàries propostes per a la millora de l'eficàcia dels serveis públics d'ocupació, més recursos per a les polítiques actives d'ocupació i la constitució d'una veritable xarxa pública coordinada de serveis d'orientació laboral i intermediació. Tots aquests elements són absents a la reforma proposada.

Lògicament, aquesta agressió cap els drets i els interessos dels treballadors i les treballadores mereix una resposta contundent, al carrer i a les institucions. A les institucions ho tenim clar, votarem contra la convalidació del Decret i farem tot el possible durant la tramitació del projecte de llei per millorar el text. I al carrer, juntament amb els sindicats, recolzarem les iniciatives de protesta, com la vaga general. Tenint en compte que estem davant del desmantellament de l'Estat del Benestar mitjançant la imposició de polítiques dogmàtiques neoliberals que estan afectant negativament a milions de persones com els treballadors públics, pensionistes, persones a l'atur i persones amb dependència, confiem que les mobilitzacions seran massives. Esperem que serveixin per redreçar el rumb que ha escollit aquest govern.