Malalties rares

Per no cansar al lector, acudeixo a una definició d'urgència per descriure aquestes dolències que, ignoro per qui han estat classificades per la seva singularitat: Són aquells mals que, per afectar a un escàs nombre de gents, no desperten el mínim interès dels laboratoris farmacèutics, més ocupats en el compte de resultats que en ser benèfics amb la humanitat. S'inverteix més a buscar fòrmules per fer crèixer el pel als calvs, aprimadors o cremes rejuvenidores que a pal·liar el dolor patit pels qui anem d'un metge a un altre buscant remei als nostres mals.

Algunes d'aquestes "malalties rares" cursen amb dolor, intens dolor que et tanca en la teva dolència, i tot el que passa fora de la teva circumstància apareix llunyà i d'escàs interès. Si jo hagués viscut, per exemple, l'any 33 D.C., el martiri i crucifix de Crist hagués passat pels meus nassos sense que li hagués donat la menor importància immers com estava en els meus dolors. Si un esdeveniment històric com l'exposat m'hauria importat zero davant el meu propi drama, imaginin com han passat pels meus nassos els esdeveniments esdevinguts en els últims temps. Les aventures sexuals de Dragó fa quaranta anys, les declaracions de l'Alcalde de Valladolid sobre morros, el canvi al govern que ni és canvi ni és res, l'estupidesa supina d'aquells que volen fer un protocol sobre els jocs infantils, el Tea Party, els desamors de Belén Esteban i altres ximpleries que han omplert portades aquests dies m'importen un pebrot perquè em dol el cos d'una manera insuportable.

Espanya també pateix una rara malaltia per la qual cap expert sent la necessitat de trobar el remei ocupats com estan a mirar-nos el melic, acumular sous, càrrecs i prebendes i així estem, patint un intens dolor i sense esperança de trobar solucions.