Els Alps són particularment vulnerables al reescalfament climàtic, les manifestacions del qual durant l'estiu del 2003 i l'hivern del 2007 en són un testimoni. “L'hivern del 2006-2007 es considera com el més càlid des del començament dels registres el 1864”, indica Météo Suisse. Segons Méteo France, les temperatures hivernals han augmentat 2 graus al coll de Porte (1.320 metres, massís de Chartreuse) des de començaments dels anys 1960 i en aproximadament 1,5 en el conjunt dels Alps francesos. Una reconstrucció precisa del clima mostra que les temperatures de l'última dècada als Alps són les més elevades des de com a mínim el començament del segle XVI (1).
El darrer estudi del Grup d'Experts Intergovernamental Sobre el Canvi Climàtic (GIEC) preveu que la temporada de neu es veurà “molt versemblantment” reduïda a tota Europa, així com la quantitat de neu en la majoria de regions (2). El centre d'estudis de la neu de Méteo France estima per la seva part que un reescalfament de +1,8 graus (sent optimistes) reduiria la cota de neu a 1.500 metres a 39 dies de mitjana als Alps francesos (-27%) i a trenta-set dies als Pirineus (-37%).
Segons l'Acadèmia de Ciències Naturals de Suïssa, no es garantirà la neu d'aquí 2050 per davall dels 1500 i 1600 metres, contra els 1200 a 1300 actual. I més precís encara, un estudi recent de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) (3) sobre el conjunt de l'arc alpí estima que l’estat de neu natural només es garantirà en dues estacions de cada tres amb un reescalfament de 2 graus (escenari optimista), i només en una estació de cada tres amb +4 graus (escenari pessimista).
Aquests canvis poden semblar irrisoris si tenim en compte el reescalfament climàtic a escala global, però poden comportar conseqüències determinants a escala alpina i pirenaica.
Ph. D.
(1) C. Casty, “Temperature and precipitation variability in the European Alps since 1500», Internacional Journal of Climatology núm. 25-2005, Reading (Regne Unit).
(2) GIEC, OMM, PNUE, “Balanç 2007 del canvi climàtic”, Ginebra, 2007.
(3) “Canvis climàtics als Alps europeus. Adaptar el turisme d'hivern i la gestió dels riscos naturals”, Informe de l'OCDE, París, març del 2007.
La crisi que afecta els esports d'hivern, i l'esquí alpí «mecanitzat» en particular, sembla paradoxal quan ara més que mai les activitats naturals mai havien estat tan en auge. La demanda de natura es manifesta a França per una fascinació creixent pel trecking, la bici o la natació. Es considera que vint milions de francesos caminen regularment i més de tres milions practiquen l'excursió pedestre (1). L'espai més requerit pels excursionistes continua sent la muntanya. Des de fa una dècada aquest boom de l'excursió també es manifesta a través dels passejos amb raquetes.
En un context de desenvolupament del lleure i dels esports de masses gràcies al temps lliure, les activitats esportives en plena naturalesa han estat principalment afavorides per tendències com la recerca d'autonomia, l’autenticitat i el rebuig a la mercantilització de la natura. Mentre que el públic fuig de les estacions, en particular a l'estiu, els espais naturals protegits experimenten una freqüència humana creixent.
Aquest tipus d'activitats poc costoses per un públic amb un capital econòmic baix i molt capital cultural, ha anat creixent gràcies a l’augment del nivell educatiu i la pèrdues de poder adquisitiu de les classes mitjanes. Un contramodel de desenvolupament basat en la revalorització del patrimoni natural i cultural que crea neomuntanyencs que volen trencar amb el ritme urbà.
En contrapès a un ritme de vida cada vegada més sedentari i previsible, la trobada amb la natura esdevé una experiència única que només és possible en pocs espais, entre ells l'alta muntanya. Contra la lògica destructora de l'adaptació del medi a una pràctica artificial, com l'esquí alpí i els seus derivats, es desenvolupa la cultura de l'adaptació de les pràctiques al medi, una cultura de lentitud, de lleugeresa i de l'aclimatació. L'esquí de fons, per exemple, que permet esquiar en sectors verges pujant de manera autònoma, té ara més adeptes que mai adeptes.
És significatiu que els alpinistes més coneguts del món –com l'italià Reinhold Messner, el neozelandès Edmund Hillary (recentment traspassat), el francès Patrick Gabarrou o l'anglès Chris Bonington– siguin els artífexs del moviment internacional de defensa de la muntanya, Mountain Wilderness (2), molt actiu contra l’urbanisme alpí, malgrat els mitjans irrisoris amb què compta.
Qüestionant-se els seus valors, com la solidaritat contra el perill, la llibertat d'accés per a tots, la responsabilitat des del punt de vista de la seguretat o del medi ambient, els muntanyencs podrien rebutjar el model de la indústria turística.
Ph. D.
(1) “Pratiques sportives 2000”, estudi del ministeri de Joventut i Esports, París, data de publicació)..
(2) Sobre la història d'aquest moviment: François Labande, «Sauver la montagne», edicions Olizane, Ginebra, 2004.
Per AURÉLIEN BERNIER
Autor de «Les OGM en guerre contre la société» (Els OGM en guerra contra la societat), Attac, Mil et une nuits, París, 2005; i coautor de «Transgenial!», Attac, Mil et une nuits, 2006.
El planeta s’ofega! Amb poques excepcions, la tesi del desajustament climàtic gaudeix de consens entre els científics. Si no fem res per posar un dic a les emissions de gas d'efecte hivernacle (GEH) la Terra es podria rescalfar, amb conseqüències dramàtiques, entre 1,4 i 5,8 °C d'aquí a finals de segle.
Celebrada a Rio de Janeiro (Brasil) el 1992, la segona cimera de la Terra va marcar una presa de consciència per part dels governs. A Rio, els governs hi van signar la convenció de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Des de llavors, la negociació sobre la qüestió s'ha inscrit regularment en l'actualitat política internacional –la firma del protocol de Kyoto– i nacional –com la foto, a França, de la recent Cimera Grenelle del Medi Ambient.
El protocol de Kyoto, signat el 1997, ha constituït un important punt de partida en què la "comunitat internacional" va reconèixer per primera vegada la urgència de tractar la qüestió. Fundat en la noció de la "responsabilitat comuna però diferenciada", ha avaluat i ha previst terminis en què cada país s’ha atribuït l’objectiu de reduir les emissions de GEH. Trenta nacions industrialitzades han anat introduint mesures en aquest sentit i els països en desenvolupament, parts involucrades en el protocol, estan exempts dels compromisos precisos de disminució.
El protocol no va entrar en vigor, però, fins el mes de febrer del 2005, en part per culpa de l’oposició dels Estats Units, el primer agent contaminant mundial, que havia de reduir les seves emissions un 7%. La prova de la seva importància és ben significativa quan ja l’han ratificat cent seixanta-vuit Estats.
En efecte, en aquests darrers anys, la inquietud no ha fet més que créixer. N’és un testimoni l’excepcional cobertura mediàtica del Quart Informe del Grup Intergovernamental sobre l'Evolució del Clima (GIEC) el darrer febrer. La bulímia energètica i les seves conseqüències s’han multiplicat per l'emergència de noves potències econòmiques –la Xina i el sud-est asiàtic avui i l'Índia ben aviat. Més que mai, i més enllà del protocol de Kyoto, la lluita contra el malbaratament energètic, l'alça de l'eficiència energètica i la substitució dels recursos fòssils per recursos renovables estan a l'ordre del dia.
La primera fase del protocol acaba el 2012. I 2012 és demà mateix. La conferència de Bali (Indonèsia, del 3 al 14 de desembre) ha de definir el full de ruta de les negociacions que ha de portar a un acord global sobre les noves modalitats d'aplicació i que mantingui Kyoto més enllà d'aquesta data. Les contradiccions no han desaparegut. Els països en vies de desenvolupament, agrupats al si del grup dels setanta-set (G-77), recorden als països industrialitzats la seva responsabilitat històrica i els conviden a reduir "en primer lloc" la seva contaminació. El 28 de setembre, quan va finalitzar la conferència de Washington organitzada per George W. Bush i que va reunir els disset països que més CO2 emeten, l'administració nord-americana continuava negant qualsevol principi de compromís de reducció. Una evolució més positiva va ser el suport de la Xina al protocol, la qual el considera "la base per a un futur acord internacional sobre el canvi climàtic".
De fet, seria inconcebible que no es preparés cap acord per després del 2012. I seria també imprudent considerar Kyoto i les seves continuacions com "la" solució miraculosa. Malgrat els seus aspectes positius, el protocol no està exempt d'efectes perversos que la complexitat tècnica dels problemes fan de vegades inintel·ligibles. Així, alguns dels "mecanismes flexibles" que ha establert no es corresponen en realitat amb cap esforç de reducció estructural de les emissions de CO2… No ha de ser defensat, doncs, sinó que també se l’ha de qüestionar de forma molt seriosa.
Per ED EMERY
Organitzador del web de la universitat lliure Universitas Adversitatis. Per a més detalls de la Coinferència de l’Ase d’Hydra, consulteu el web www.geocities.com/DonkeyConference
El fenomen del rescalfament del planeta fa pesar sobre la humanitat una amenaça global. Suposadament per actuar per reduir les emissions de gas amb efecte hivernacle, des de la Cimera de la Terra del 1992, a Rio, en el marc d’una col·laboració mundial, els estats es divideixen en les solucions. Mentre els països industrialitzats temen un plantejament del seu model de societat, les nacions industrialment emergents rebutgen veure obstaculitzar els seus projectes de desenvolupament econòmic, les principals víctimes potencials dels canvis climàtics demanen d’una banda una acció ràpida. La qüestió de l’energia esdevé una qüestió vital. No obstant això, França no s’interessa gaire per les energies renovables, en què els nostres veïns europeus fan un esforç.
Per la nostra enviada especial Agnès Sinai *
En les seves miríades d’arxipèlags idíl·lics del Pacífic, la meitat dels 150.000 micronesis veuen periòdicament com les seves cases queden danyades o destruïdes per les intempèries d’una freqüència i una violència fins ara inaudita. Combinada amb marees de gran abast i una desregulació del cicle de les pluges, l’elevació del nivell dels oceans observat a la regió des de la segona meitat del segle xx ha accentuat la intensitat de les tempestes. L’erosió de les costes s’accelera, la salinització de les aigües subterrànies destrueix les plantacions i l’augment de les temperatures afavoreix l’aparició de paràsits que afecten les plantacions de copra.
“Som els primers a morir pel canvi climàtic”, explica amb emoció el Sr. Joseph Komo, membre de la delegació oficial de Micronèsia a la novena conferència sobre els canvis climàtics, que va tenir lloc a Milà el desembre del 2003 sota l’ègida de les Nacions Unides. Hi va demanar a la comunitat internacional que accelerés el desbloqueig de fons destinats a ajudar els països vulnerables a protegir-se dels impactes del rescalfament global.
Quan l’estiu del 2003 la canícula s’instal·lava a França, les necessitats de refrigeració van incrementar la demanda d’electricitat, demanda a la qual EDF no va saber respondre. Per dues raons: una quinzena dels seus cinquanta-vuit reactors nuclears no funcionaven perquè el manteniment i la producció d’electricitat d’origen hidràulic estava en descens a causa de la sequera persistent (1). Per respondre a la demanda, EDF va fer funcionar el seu parc de centrals de carbó i de gas a la màxima potència, per satisfer les necessitats nacionals i les seves obligacions d’exportació.
A mitjan agost, alguns reactors nuclears enregistraven temperatures cada vegada més elevades. Les seves torres de refredament van haver de ser ruixades amb aigua molt escassa i es van acordar derogacions a l’EDF per deixar anar als rius i rieres aigua de refredament que a vegades assolia els 30 graus, suscitant la còlera de les associacions de defensa del medi ambient. La producció elèctrica francesa que es basa en dues fonts essencials, la nuclear (un 78%) i la hidràulica (un 12%), va demostrar que era molt sensible als designis climàtics (2).
Electricitat de França (EDF), creada el 1946, té pràcticament el monopoli de la producció, distribució, importació i exportació de l’electricitat a França (3). Però ara se sap que la combustió del petroli, el carbó i el gas per produir electricitat engendra pol·lució i gasos amb efectes hivernacle. Per altra banda, hi ha els riscos considerables lligats a l’ús de l’urani.
buy adobe acrobat 9 pro extended Manage and modify projects using source control systems and collaborate on files more easily. An XML-based nonbinary implementation of the FLA format allows projects and associated assets to function as items in a directory or folder.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection Reduce the ActionScript 3.0 learning curve and enable greater creativity by injecting prebuilt code into projects. Quickly include functional code for things like timeline navigation, actions, animation, audio and video, and event handlers.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Use object-based animation and visually achieve granular control over motion attributes with the Motion Editor. Develop interactive content more efficiently with the Motion Preset panel that offers prebuilt motion effects and lets you create, save, and share your own. Adobe Creative Suite 5 Master Collection Author expressive interactive content with easy-to-use tools. Draw stylized shapes and transform them into complex patterns and effects, and animate 2D objects through 3D space with 3D transformation tools. Take complete control over your text with print-quality typography via the new Text Layout Framework. Work with columns and bidirectional text, and maintain layout and formatting with greater fidelity when importing from other Adobe products.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Deliver interactive content consistently for more runtimes across personal computers, mobile devices including the iPhone*, and screens of virtually any size and resolution, and leverage integration with Adobe Device Central for enhanced testing and debugging.
buy cheap Adobe Photoshop CS5
Adobe® Flash® Professional CS5 software is the industry standard for interactivebuy windows 7 ultimate 64 bit authoring and delivery of immersive experiences that present consistently across personal computers, mobile devices, and screens of virtually any size and resolution. buy Adobe Photoshop CS5 mac oem
COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Aquesta obra está amb una llicencia de
Creative Commons.
