Riera de Talamanca Foto: Tomàs Irigaray
El dissabte 16 de febrer de 2008, teníem un objectiu bonic: fer el recorregut des del Molí del Menut, fins a Sant Esteve de Vila Rasa, el tram darrer de la riera de Talamanca. La logística de la sortida demanava dos vehicles; havíem de deixar-ne un prop de Sant Esteve de Vila-Rasa per tornar fins a Talamanca amb l'altre, i des d'allà donar inici a la sortida. Una mica d'informació en relació a aquest curs d'aigua no estarà de mes.
Sant Jordi de Lloberes. Tomàs Irigaray
Anàvem el Tomàs Irigaray Lopez i l'Antonio Mora Vergés als límits de la comarca del Bages amb el Berguedà; a les terres del Lluçanès que reivindiquen ara un reconeixement territorial propi.
Imatge del Pont Vell de Manresa. Antonio Mora Vergés
Havíem recollit imatges i històries d'alguns dels ponts de Llobregat aigües avall de Manresa. Ens mancava "el pont de Manresa", l'anomenat Pont Vell. De ben segur que ha tingut altres noms d'ençà de la seva construcció, i si algú els saps li agrairia aquesta informació.
Mas sobre el turó Casassaies. Fliu Añaños
El nom se'm va ocórrer en ocasió d'una excursió per les Valls del Montcau sota el guiatge del Joan Moliner i Manau; aquesta zona a cavall de l'Alt Vallès i Bages pertany clarament al que tècnicament es coneix com el "cinquè món".
Sant Pere de Vallhonesta. Antonio Mora Vergés
Sortíem del Vallès Occidental a les 8:00, el dia s'aixecava amb aspecte rúfol, anàvem el Joan Moliner i Manau i l'Antonio Mora Vergés. Cal fer esment –per aquells que desconeixen aquest fet cabdal - que el Joan Moliner és l'ermità de Sant Jaume de Vallhonesta i l'hostaler d'aquella casa que havia merescut el sobrenom d'Hostal de la Glòria i en aquesta doble condició forma part de les llegendes d'aquell boci de món.
Santa Coloma Sasserra. Feliu Añaños
Anàvem el Antoni Uriz, el Santiago Moya i l'Antoni Ibáñez en el vehicle 1, i el Feliu Añaños i l'Antonio Mora en el vehicle 2; havíem sortit del Vallès Occidental a les 7,00 i deixàvem el vehicle 1 prop de Santa Coloma Sasserra abans de les 8,00; pujàvem tots en el vehicle 2 que feia via fins a Sant Cugat de Gavadons.
Arribada a Sant Feliu de Rodors. Feliu Añaños
Cercàvem informació d'aquesta antiga parròquia del municipi de Moià localitzada al nord-oest del terme. Està centrada per l'església de Sant Feliu, al peu del turó on s'aixecaven les ruïnes del castell de Rodors (779 m alt), a la capçalera de la riera de Malrubí. Ens expliquen que pels volts de l'any 1960 fou venut i les seves pedres aprofitades per a noves construccions.
La masia de les Tàpies. Feliu Añaños
Les pluges d'aquest singular maig, havien fet concebre l'esperança al Feliu Añaños i Masllovet de poder veure en tot el seu esplendor el salt de la font de les Tàpies. El lloc de llegendària fama rep el nom, com la excepcional roureda que creuarem, de la propera Masia, que situada en un encreuament de l'antic camí ral de Barcelona a Vic, exercí com a Hostal.
Interior de Sant Valentí. Antonio Mora Vergés
Superàvem Rajadell, i a les vistes del Castell de Castellar -curiós sobretot per nosaltres, la Maria Jesús Lorente Ruiz i l'Antonio Mora Vergés, que residim a Castellar del Vallès- entravem dins del terme d'Aguilar de Segarra. Allò de Aguilar de Boixadors, com s'explica més avall, sortosament no va reeixir.
Tines de la Balma Roja. Antonio Mora
El trajecte des de Sabadell el fèiem en aquesta ocasió per l'autopista Barcelona - Manresa, que deixàvem a la sortida del Pont de Vilomara. Un cop allà, al principi de la carretera que porta fins a Rocafort, passada la rotonda, agafàvem el primer carrer a la dreta, i convertit ja en pista de terra, continuàvem tot seguint el curs de la riera just fins a la Casa Nova (val a dir, que més enllà del nom, aquesta finca presenta un aspecte de total ruïna i abandó).
Sant Esteve de Marganell. Feliu Añaños
Seguíem recollint les imatges del que m'agrada definir com eremitori de Montserrat; capelles o ermites situades sempre de forma que fos perfectament visible, la orografia peculiaríssima de la nostra muntanya Santa.
Sant Jaume de Marganell. Antonio Mora Vergés
Anàvem el Feliu Añaños i Masllovet, el Tomàs Irigaray Lopez i l'Antonio Mora Vergés, a les terres del Bages properes a la serralada Montserratina; en aquest indret, accessible i proper, es possible gaudir de la contemplació de llocs tan meravellosos com la capella rural coneguda com Sant Jaume de Marganell, tot i trobar-se actualment dins el terme municipal de Castellbell i El Vilar
Casa peiral que fou de Pere Casaldàliga. Antonio Mora Vergés
Anàvem a Balsareny, quan al topònim trobem: Etimologia: Del llatí vulgar balteu, derivat del pre-indoeuropeu bassa "clot poc profund on es recullen les aigües"; del llatí vulgar areneny, derivat del llatí clàssic arena "sorra". Balç del terreny, balteum areneum.
Sant Pere de Vilalta. Antonio Mora Vergés
Havien sortit de Sabadell, l'Antoni Ibañez Olivares, el Feliu Añaños i Masllovet, el Santiago Moya Romero, l'Antoni Uriz, i el Jordi Poch , que avui s'estrenava amb nosaltres. A Sentmenat els esperava l'Antonio Mora Vergés, que volia fer una visita a la casa del Villar, al terme de Sant de Feliu de Codines a la tornada
Casa de Sant Miquel d'Oló. Antonio Mora Vergés
Situada al costat del camí ral que comunica, encara, Santa maria d'Oló amb l'Estany, la contemplació de les ruïnes –magnifiques– d'aquesta propietat no deixa indiferent a ningú.
El Molí de Vallgatina. Fotografies de Tomàs Irigaray López
Pensava en el gat mesquer geneta o gineta (Genetta genetta), mentre conduïa per camí de terra que ens menaria fins a Vallgatina.
Santa Eugènia de Relat, des de la barraca. Antonio Mora
Anàvem el Feliu Añaños Masllovet, el Tomàs Irigaray Lopez, i l'Antonio Mora Vergés; el vehicle indicava temperatures negatives a l'exterior, i la carretera d'accés a Santa Eugènia presentava alguns trams gelats. Volíem recollir imatges de l'indret.
El Pont de Vilomara. Antonio Mora Vergés
Anàvem, el Toni, la Raquel i l'Antonio Mora Vergés, fins al Municipi del Pont de Vilomara i Rocafort; volíem recollir imatges d'aquesta joia –una més de les moltes que s'amaguen a la comarca del Bages-, i en la mesura de les nostres possibilitats desfer alguns equivocs, que fins en la pàgina web del municipi s'esmentaven.
La riera Gavarresa. Fotografies d'Antonio Mora Vergés
Anàvem als límits superiors de la comarca del Moianes, sortíem com sempre a les 8:00 del mati, instal·lats confortablement dins del cotxe de l'Antoni Ibañez, ens trobàvem: el Feliu Añaños, el Santiago Moya, el Francesc Díez, el xofer -el mateix A.Ibañez- i jo.
Imatges del Pont de Sant Antoni. Fotos d'Antonio Mora Verges
El Bages per on discorren el Cardener i el Llobregat i un gran nombre de rieres, acumula un tresor històric patrimonial, poc o gens valorat, i dissortadament força desconegut: els ponts. Ens arribaven en aquesta ocasió únicament el Tomas Irigaray i Lopez i l'Antonio Mora Vergés fins a Avinyó, a la vall mitjana de la riera Gavarresa, a la zona de contacte amb el Lluçanès; el terme és drenat per la riera de Relat.
Comptava amb una magnifica fotografia del Tomàs Irigaray Lopez, i quan a dades d’interès, trobava un article d’excepcional qualitat signat per Fills i Amics del Burés, Esgarrapacrestes, Sensepixels , que amb el permís de l’editor del blog Fills i amics del Burés, el Josep Puig, reprodueixo.
Santa Creu de Palou. Fotografies d'Antonio Mora Vergés
Per endavant la descripció d’un basilisc; pertany a la família del iguànids, gènere dels rèptils saure, acostumem a tenir una mida d’uns 80 centímetres de llargada, de colors variables bruns o verdosos. El mascles tenen una cresta erèctil damunt el cap, i una altra al llarg de l’esquena i de la cua.
La casa de les tines del Flaquer. Antonio Mora Vergés
Ho trobareu escrit també com a Flequer en alguns llocs, sobretot als mapes fets a Barcelona, en els que també s’aprecien greus omissions informatives, que serien altrament fàcils de corregir, si la supèrbia de la gran metròpoli, consultés les dades, de per exemple, el Centre de Cartografia de l’exèrcit espanyol, en el que òbviament es recullen amb tot luxe de detalls, fins a la més mínima edificació, camí o corriol.
Església de Sant Esteve. Antonio Mora Vergés
Anàvem fins a Sallent aprofitant un dia escadusser de vacances, la Silvia, la Geni i l’Antonio. Tenim el costum –bon costum– de fer una sortida la diada de Sant Martí, festa local de Cerdanyola del Vallès, o com ara fa un any, un dia abans, el dilluns 10 de novembre.
Església Parroquial de Sant Mateu de Bages. Antonio Mora Vergés
El municipi de Sant Mateu de Bages, de 100,97 km², és a la part central del costat ponentí del Bages —que limita amb l'Anoia i el Solsonès— i a la dreta del Cardener, que ultrapassa al sector NE del terme, i a ponent la serra de Pinós i l'altiplà segarrenc de la Molsosa li fan de capçal. La serra de les Garrigues al nord, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d'aquesta extensa demarcació.
Nucli antic de Rajadell. Antonio Mora Vergés
Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, al nucli antic de Rajadell. Recolliria imatges del Castell, el carrer porxat i la façana de l’església.
Sant Joan d'Oló. Antonio Mora Vergés
Hi ha una frase de general coneixement "l'hàbit no fa el monjo", que la tinc per absolutament certa quan a la virtut dels interessats, però errada –molt errada– quan a la dignitat associada a la pràctica religiosa.
La casa d'Esplugues. Antonio Mora Vergés
Recollia al Tomàs Irigaray a Sabadell a les 8:00; ens havíem de trobar a Castellar del Vallès amb el Josep Maria i l’Albert Salas. Anàvem en aquesta ocasió al Moianes; veuríem al llarg del mati, la casa d’Esplugues, edificada sota una balma, la poua de la Vinyota i el rentador de llana del Roquer.
Església de Sant Miquel. Antonio Mora Vergés
Les esglésies de Sant Miquel –generalment, amb totes les excepcions que vulgueu– acostumen a trobar-se prop o en la intersecció de camins, que fins a la generalització d’autopistes, carreteres, vies de tren,... eren l'opció única per arribar d’un lloc a un altre i de comunicar-se gents de llocs diferents i allunyats.
Riera de Talamanca Foto: Tomàs Irigaray
.jpg)
.jpg)
Veure més noticies
Oriol Pérez: Quan el proper dijous 4 de novembre arrenqui una nova edició de la Fira Mediterrània de Manresa no només assistirem a la cocció del menú...
Adam Majó: La Pista Castell, on tant hem gaudit fent esport, alguns, o celebrant festes diverses, molts d'altres, ja no serveix ni per una cosa ni per l'altra. La Sala Ciutat...
Pere Fontanals: Aquest diumenge l'article d'opinió principal d'un diari de paper de la Catalunya Central –excepte Osona- signat per Xavier Domènech tractava sobre les enquestes que es fan en el mitjans digitals i se centrava en els resultats d'una enquesta d'un mitjà de la comarca que, per les dades que oferia, no podia ser altre que Manresainfo. L'escrit refermava el que jo també puc assegurar: les enquestes d'aquesta mena, a Manresainfo o al Matí de Josep Cuní, no són científiques. I no són científiques perquè hi vota qui vol, qui té ànim per a votar. Si els sondejos diuen que CiU guanyarà les eleccions folgadament, els seus simpatitzants estan més predisposats a jugar; si la independència és l'eix del discurs polític, és lògic que els d'Esquerra vulguin fer-se sentir i si, malgrat no ser en el Parlament, SI és la formació amb més presència a les xarxes socials, també és lògic que això es mostri en l'enquesta. En tot cas, si aquest és el perfil del lector tipus de Manresainfo benvingut sigui, malgrat no renunciarem a informar equànimement i a mantenir la nostra línia editorial que és pública i manifesta.
