Tot va començar el passat 11 de juny, quan un noi de disset anys, Tufail Ahmad Matoo, va morir pel tret d’una granada lacrimògena durant una manifestació en
favor de la independència del Caixmir. Aquesta mort va provocar noves manifestacions que van causar més morts. I des d’aquella data les forces armades de l’Índia han matat ja a 111 persones en el Caixmir. Aquesta província, l’única de majoria musulmana de la Unió Índia, viu en estat de setge degut a la sublevació popular.
El Caixmir està dividit entre Pakistan (Azad Caixmir i Gilgit-Baltistan), Índia (estat de Jammu i Caixmir) i la Xina (Aksai Chin). El 1947, en marxar els britànics i accedir a la independència, la península indostànica va dividir-se en dos estats, en funció de la religió, l’Índia, majoritàriament hindú, i el Pakistan musulmà (posteriorment, el 1971, és va dividir i va sorgir l’Estat de Bangla Desh, a Bengala oriental). El Caixmir tenia i té una població majoritàriament musulmana però el seu maharajà era hindú i va decidir unir-se l’Índia.
Des de la primera guerra del 1947 entre l’Índia i Pakistan, el Caixmir ha estat escenari preferent dels enfrontaments i el territori va quedar dividit entre les dues parts, més una tercera part que va ser ocupada per les tropes xineses, l’Aksai Chin. La baralla pel domini d’aquest Estat ha condicionat i segueix sent el principal problema a la península indostànica. Des del 1989 el Caixmir indi pateix una guerra de guerrilles que es calcula que ha causat uns 47.000 morts. Una resolució de l’ONU preveu la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, però l’Índia sempre hi ha estat en contra i el 1953 va suprimir l’estatut d’autonomia al seu estat federat de Jammu i Caixmir.
Els serveis secrets pakistanesos (ISI), a partir dels anys 90, han creat, organitzat, finançat i entrenat a un seguit de organitzacions que, des de les seves bases al Pakistan, han infiltrat grups guerrillers al Caixmir indi, provocant la militarització del territori (400.000 militars i 25.000 paramilitars indis) i enormes patiments a la població civil. En un moment donat el front del Caixmir va atreure a milers de combatents islamistes d’arreu del món musulmà que anaven a fer la guerra santa. Però les forces armades índies van derrotar aquests grups. Ara, segons càlculs de l’Índia, sols queden uns cinc cents guerrillers dividits en petits grups.
Desig d’independència
Des de l’onze de juny al Caixmir indi s’hi està desenvolupant una Intifada o sublevació popular (els joves tiren pedres a policies i soldats de les forces índies ocupants, que responen a trets) però s’ha produït una evolució política important. Fins fa poc tot semblava indicar que si es produís un referèndum la població del Caixmir indi podria optar per la integració en el Pakistan, però actualment tots els indicis apunten a que els caixmiris el que volen és la independència. Les parets dels carrers de pobles i ciutats estan plens de pintades dient “Volem la independència”.
A les ciutats del Caixmir indi s’ha imposat el toc de queda per impedir les manifestacions anti-índies i en favor de la independència, els carrers son buits, les botiges tancades, els carrers plens de punts de control i hi circulen nombrosos vehicles blindats. Els altaveus anuncien: “A qui surti al carrer se’l dispararà”, segons explica l’enviat especial del diari francès “Liberation” a Srinagar, la capital del Caixmir indi. Per tant, la vida econòmica està suspesa, les escoles i universitats tancades, falten medicaments, la justícia no funciona i els mitjans de comunicació tenen tota mena de problemes.
La Intifada del Caixmir, iniciada el juny, és producte d’una mobilització popular massiva que ha optat per les pedres, després que en els últims anys fos derrotada la lluita armada. El llarg centenar de morts mostra que les forces índies responen a les pedres amb trets. Han estat detinguts més de dos mil joves. Les autoritats de Nova Delhi veuen al darrera de la Intifada la mà dels grups guerrillers pakistanesos. El passat 20 de setembre, però, el govern indi va enviar una delegació política per negociar i va deturar-se la pluja de pedres sobre els militars indis.
Afavorir els radicals per tancar la via política
Aquesta nova generació de lluitadors, els joves de les pedres, és diferent als seus antecessors dels anys 90 que s’apuntaven a la lluita armada i volien la unió amb el Pakistan, l’Estat dels musulmans indostànics. Lluiten contra l’ocupació de l’Índia i per la independència de la seva terra (no per ser pakistanesos). Segons una enquesta publicada pel diari “The Indian Express”, el 66% dels caixmirs volen la independència. La mateixa premsa índia reconeix que el govern de Nova Delhi, al llarg dels anys s’ha dedicat a afeblir i desacreditar els grups polítics moderats i els seus dirigents, amb els quals seria més fàcil el diàleg, per convertir en hegemònics, dins del camp dels qui lluiten contra el domini de l’Índia, els grups més radicals i els seus dirigents més pro-pakistanesos. Així, el govern de Nova Delhi pot presentar davant de tothom com impossible el diàleg polític i com irresoluble el problema del Caixmir.
TribunaTV assisteix a la presentació del llibre de Patrícia Gabancho: 