Albert Batalla

CiU i l’aeroport de Lleida-Alguaire

// 5 octubre, 2010 // Cap Comentari » // Catalunya, CiU, General, comunicació, economia, infraestructures, lleida, país, política, societat

L’aeroport de Lleida-Alguaire ha tornat a ocupar portades als diaris a redós d’unes declaracions que predicaven la necessària rendibilitat econòmica i territorial de les infraestructures, més en moment de crisi econòmica. La lectura que se n’ha fet i les conseqüències que aparentment se’n deriven (no són ara l’objecte d’anàlisi) obliga deixar constància de la posició que CiU té respecte l’aeroport i les seves perspectives de futur necessari.

Les paraules se les emporta el vent, el que està escrit roman. De bon començament, es coneix quina és l’opinió de CDC i de CiU respecte aquesta infraestructura. Varen quedar reflectides en un article publicat en els diaris lleidatans pel president de la Federació de CDC a Lleida, en motiu de la seva inauguració, a mitjans de gener.

No és cosa d’ara si diem que “és una excel·lent notícia i un pas endavant per a l’economia i la societat lleidatanes” i que “obre perspectives molt importants (…) que solament es faran realitats si l’aeroport es pot connectar, quan abans millor, amb la xarxa viària i ferroviària d’alta capacitat i velocitat”, o que “creiem fermament en les grans possibilitats de l’aeroport. La seva ubicació en el rerepaís de Catalunya el dota d’un extens territori per a potenciar activitats logístiques. La seva privilegiada situació (…) fa de l’aeroport Lleida-Alguaire una potencial font de riquesa excepcional per les contrades de Lleida.”

Com he insistit aquests dies no només valorem l’aeroport com un actiu de valor per a les comarques de Lleida, sinó que pretenem donar-li un impuls decidit per fer rendible la inversió i aprofitar-lo per dinamitzar l’economia de Lleida i les seves comarques des de les Garrigues a l’Aran.

En hem compromès a fer-ho en el Programa electoral per a les comarques de Lleida, el Pirineu i l’Aran, que varem presentar als mitjans ara fa quinze dies, que cito textualment:” L’aeroport s’ha d’incardinar en el sistema aeroportuari català i europeu, obrir-se al transport de mercaderies i dotar-lo d’una infraestructura flexible que suporti el transport intermodal i comodal eficient amb el transport per superfície. L’aeroport ha de ser punt de sortida de producció agrària d’altíssima qualitat de tota la seva zona d’influència i punt d’entrada de mercaderies d’alt valor afegit, així com de passatgers de negocis i visitants cridats pels atractius turístics i gastronòmics de les nostres comarques.”

Per a fer possible el gran objectiu de “la consolidació i gestió eficient del nou aeroport”, i torno a referir-me al programa, necessita ineludiblement “d’un bon pla estratègic que en garanteixi la viabilitat”.

CiU està confegint el pla estratègic per a l’aeroport de Lleida-Alguaire perquè té l’obligació de fer-ho com a partit de govern que és, i que té la voluntat d’exercir en la propera legislatura, i perquè creu que ha de ser conegut pels agents econòmics i socials del territori, amb la finalitat que puguin prendre, al seu torn, les seves decisions estratègiques. En les properes setmanes donarem a conèixer el Projecte estratègic per a l’aeroport de Lleida-Alguaire, que ha d’esdevenir el full de ruta per als propers anys.

Lleida necessita de projectes ambiciosos per al seu futur. Convergència i Unió està disposada a treballar sense descans per tal que l’aeroport de Lleida-Alguaire signifiqui el salt endavant que necessiten les comarques de Lleida i faci la inversió rendible, en termes econòmics i de cohesió i equilibri territorial. Així ho varem dir en motiu de la inauguració de l’aeroport i així ho diem avui. Aquest és el nostre compromís.

Una última empenta als Premis Blocs Catalunya

// 4 setembre, 2010 // Cap Comentari » // 2.0, Catalunya, blocs, catosfera, comunicació, la Seu d'Urgell, personal, pirineus, societat, tecnologia

Fa unes setmanes enrera, uns amics meus em van suggerir de presentar el meu bloc als Premis Blocs Catalunya. D’entrada no ho veia massa clar perquè la pretensió d’aquesta eina, que per a mi és principalment de treball, no és guanyar concursos ni premis, sinó establir un bon canal de comunicació amb els ciutadans que vulguin trobar-me a la xarxa.

La sorpresa ha arribat quan a pocs dies perquè s’acabés el termini vaig veure que podia classificar-me entre els cinc primers de la meva categoria (blocs de política). D’entre aquests cinc, un jurat sel·lecciona el premiat i, sent conscient de les meves possibilitats davant els rivals fortíssims, per a mi ja seria tot un premi estar en aquesta classificació dels cinc primers.

Per això et demano que, si et ve de gust, em donis aquesta última empenta votant el bloc i els deu apunts en aquesta adreça:  http://www.premisblocs.cat/bloc/477

Si el bloc es classifica, bé i sinó, ens veurem igualment el dia 1 d’octubre a la gal·la d’entrega de premis que l’associació stic.cat celebra enguany al magnífic Tecnocampus de Mataró.

Democràcia 2.0. El meu compromís

// 26 maig, 2010 // Cap Comentari » // 2.0, CiU, comunicació, lleida, país, política, premsa, societat

Tot i que, avui, el sistema polític és democràtic, hi ha moltes veus que criden a la regeneració de la política, i no els falta fonament. Cal regeneració ètica i política alhora. Aquesta regeneració de la democràcia ha de suposar més transparència, més participació activa i més col·laboració, sobretot per millorar les relacions entre polítics i ciutadans. I les noves tecnologies, ben utilitzades, poden ajudar a fer-ho possible. És per això que es parla de ciutadans 2.0, democràcia 2.0 o política 2.0.

Com si d’una nova moda es tractés, molta gent ja parla de política 2.0, és a dir, aquella que també utilitza les noves eines digitals per informar, conèixer, iniciar debats o prendre decisions. Però al contrari d’una moda que avui arriba i demà marxa, aquest concepte i, sobretot, aquesta nova oportunitat de relació entre les persones que fem política i la resta de ciutadans ha arribat per quedar-se i, m’atreviria a dir, per provocar una revolució.

Sense ser un expert i considerant-me més aviat un aprenent digital, he observat durant el temps fa que utilitzo aquestes tipus d’eines que el 2.0, tal com explica molt bé Antoni Gutierrez Rubí, suposa una “regeneració social que connecta amb moviments de fons de la nostra societat”: el coneixement compartit, la creativitat permanent i la innovació, la col·laboració i l’aplanament de les estructures verticals, l’interès per a temes personals i del dia a dia, la mirada global en l’actuació local…. Tot plegat comporta un nou terreny de joc amb unes noves normes que reconeixen i donen valor al referent i no a la jerarquia.

Anem a pams.

Transparència

Més transparència vol dir posar a l’abast dels ciutadans la informació imprescindible, suficient i ben elaborada (que no manipulada) perquè els ciutadans, de manera directa, accedeixin amb facilitat a determinar les polítiques públiques i puguin avaluar-ne, eventualment, els seus resultats. I no només es tracta de posar a l’abast informació, sense més, sinó també de permetre que els ciutadans puguin informar-se de manera precisa sobre els seus governants i els legisladors, si ho requereixen.

Les pràctiques transparents, però, no suposen la supressió de les actuacions de control de l’oposició ni dels mitjans de comunicació, ja siguin públics o privats. Al contrari, la transparència implica que aquests agents puguin fer millor la feina de control de qui ostenta el poder. Quan els poders legislatiu, executiu i judicial tenen connexions prou evidents, la transparència guanya valor.

Participació i col·laboració

La transparència ajuda a la participació col·laborativa dels ciutadans en la vida política. Els dies en què els polítics escollits elaboraven les millors polítiques possibles tancats en els parlaments han quedat lluny. La complexitat de les societats modernes fa impossible que uns quants, i els seus millors assessors, sàpiguen amb detall què fer i com, què legislar i sobre quines bases. Els ciutadans saben els beneficis de col·laborar-hi utilitzant les noves plataformes de comunicació social, compartint inquietuds, preocupacions i acció política.

És del tot necessari aplegar el màxim capital social possible, i més en els temps que vénen. Les solucions vindran de l’aportació de tots els ciutadans, i no només per l’actuació d’uns quants per benintencionats i valents que siguin.

I si el govern actua amb transparència, el capital social (ciutadania disposada a participar i col·laborar de la política) és més fàcil d’aplegar. Si no hi ha transparència, el ciutadà no se sentirà convidat a participar-hi. És l’expressió “ja s’ho faran”, que massa sovint s’escolta. I si alguns la fan, la política, uns altres no la fan, perquè la política la fas o te la fan.

Com a candidat de CiU a les eleccions al Parlament vull reivindicar la transparència i la participació col·laborativa que ajuden a millorar la democràcia. I m’hi comprometo. Em comprometo ja des d’ara a recollir tot el que se’m fa arribar, que no és poc, i el que se’m pugui fer arribar d’ara en endavant.

Em comprometo a posar a l’abast dels ciutadans la informació (que no sigui reservada) de la qual jo disposi com a parlamentari i a tenir les portes obertes per acceptar, i agrair, tot allò que se’m vulgui fer arribar i a contestar tots els requeriments que se’m facin. Ningú podrà dir que no se l’ha atès o que no s’han contestat degudament els seus requeriments.

La regeneració democràtica exigeix fer-ho, encara que sigui costós i, potser, arriscat. Però val la pena, principalment perquè es guanyarà en qualitat democràtica, en eficàcia i en efectivitat.

I des d’ara mateix em teniu a la vostra disposició. Em trobareu als webs de Lleida i del Pirineu, al bloc, a les xarxes socials (facebook i twitter), i en totes les plataformes i eines de l’entorn 2.0.

Començar il·lusiona ;-)

// 23 gener, 2010 // Cap Comentari » // 2.0, Catalunya, CiU, General, comunicació, la Seu d'Urgell, país, política

Pensament 2.0

// 15 novembre, 2009 // Cap Comentari » // 2.0, Catalunya, blocaires del pirineu, catosfera, comunicació, cultura, economia, empresa, personal, política, tecnologia

La gent de Localret m’han demanat que intentés escriure en només 1.400 caràcters (espais inclosos) la resposta a aquesta pregunta: Què aporta la web 2.0 a la comunicació política? Bé, això és el que els he enviat.

Com si d’una nova moda es tractés, molta gent ja parla de la política 2.0, és a dir, aquella que també utilitza les noves eines digitals per informar, conèixer, iniciar debats o prendre decisions. Però al contrari d’una moda que avui arriba i demà marxa, aquest concepte i sobretot aquesta nova oportunitat de relació entre les persones que fem política i la resta de ciutadans ha arribat per quedar-se i, m’atreviria a dir per provocar una revolució.

Sense ser un expert i considerant-me més aviat un aprenent digital, he observat durant el temps que fa que utilitzo eines com el bloc, el facebook, el twitter, el twixtr o el flickr que el 2.0, tal com explica com molt bé Antoni Gutiérrez Rubí, suposa una “regeneració social que connecta amb moviments de fons de la nostra societat”: el coneixement compartit, la creativitat permanent i la innovació, la col•laboració i l’aplanament de les estructures verticals, l’interès per a temes personals i del dia a dia, la mirada global en l’actuació local… Tot plegat comporta un nou terreny de joc amb unes noves normes que reconeixen i donen valor al referent i no la jerarquia.

Finalment, malgrat la importància de no descuidar aquest nou terreny de joc digital i l’accés a nous públics tradicionalment allunyats de la política, cal no oblidar que el 2.0 mai no pot substituir la presència directa, el tu a tu entre electe i ciutadà que esdevé fonamental en l’aprofundiment democràtic de la nostra societat.