Premi Nobel d’Economia
Per Hazel Henderson*
Article traduït per Rut Jou
Una querella poc habitual ha sacsejat recentment l’atmosfera envellutada de l’atorgament dels premi Nobel. La veu de Peter Nobel, un dels hereus del fundador Alfred Nobel, s’ha afegit al concert de protestes de científics cada vegada més nombrosos contra la confusió que rodeja el premi de la Banca de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d’Alfred Nobel. Des del seu establiment per la Banca Central Sueca, el 1969, aquest premi d’un milió de dòlars s’ha confós amb els autèntics premi Nobel d’Economia (i, en anglès, Nobel Memorial Prize).
En el seu número del 10 de desembre del 2004, el gran diari suec Dagens Nyheter va publicar una llarga tribuna signada pel matemàtic suec Peter Jager, membre de l’acadèmia reial de les ciències, per l’exministre de Medi Ambient Mans Lonnroth, a partir de llavors titular d’una cadira de tecnologia i societat, i per Johan Lonnroth, economista i exmembre del Parlament suec. L’article mostrava de manera detallada com alguns economistes, molts dels quals són receptors del premi de la Banca de Suècia, havien fet un mal ús de les matemàtiques creant models de dinàmiques socials irreals.
“Mai, en la correspondència d’Alfred Nobel, es troba la menor menció referent a un premi d’economia —ens va precisar Peter Nobel en una entrevista exclusiva—. La Banca Reia de Suècia va dipositar el seu ou al niu d’un altre ocell, molt respectable, i afronta així la marca desposseïda Nobel. Dos terços dels premis de la Banca de Suècia han estat cedits als economistes americans de l’Escola de Chicago, els models matemàtics dels quals serveixen per especular sobre els mercats d’accions i d’opcions —en oposició a les intencions d’Alfred Nobel, que intentava millorar la condició humana”.
L’elecció dels premiats de l’any 2004 potser va constituir la gota d’aigua que va fer vessar el vas. Una vegada més, el premi va coronar dos economistes americans, Finn E. Kydland i Edward C. Prescott, que, en un article de 1977, havien demostrat a partir d’un model matemàtic que les banques centrals han de ser independents de qualsevol pressió dels escollits —fins i tot en una democràcia. La presentació dels premiats del premi de la Banca de Suècia glorificava el seu article del 1977 i el seu “gran impacte sobre les reformes empreses en molts llocs (entre ells Nova Zelanda, Suècia, el Regne Unit, i la zona euro) per confiar les decisions de política monetària a banquers centrals independents”.
|