La fórmula ha estat massa sovint repetida: "La caiguda de Iugoslàvia va començat a Kosovo i s’acabarà a Kosovo." El cert és que Slobodan Milosevic va utilitzar àmpliament el tema de Kosovo per a la seva ascensió política dels anys 80. Segons una metàfora molt de moda en certs mitjans diplomàtics, la independència de Kosovo representaria "l'última peça del trencaclosques balcànic". Aquesta independència hauria de cloure, doncs, l'era de les fractures i les divisions. No hi ha res menys cert que això.
La independència de Kosovo trencaria amb la lògica seguida després de la dissolució de l'URSS i de Iugoslàvia, la qual preveia la possibilitat d’accés a la independència de les repúbliques federals (ho era, per exemple, Montenegro), però no per a les províncies, repúbliques o altres entitats simplement autònomes (com Kosovo, però també al Caucas amb Txetxènia o Abjàcia). La independència de Kosovo, doncs, crearia precedent.
La diplomàcia russa explica des de fa mesos que la resolució de la qüestió de Kosovo ha de basar-se en principis "universals": si es reconeix la independència de Kosovo, per què no la de Transnístria? Els partidaris de la independència sostenen que Kosovo representa "un cas específic", però no han aconseguit convèncer veritablement la pertinència del seu argument.
Diferents països temen "l'efecte crida" que podria suposar la independència de Kosovo. Al si de la Unió Europea, Espanya s’oposa vigorosament a la independència. Pensa en els casos basc i català. Una mica el mateix que per a Romania, que tem per la minoria hongaresa de Transilvània.
Ja l’han patida des de fa mesos bastants diplomàtics: l'"enduriment" de la posició russa s'explica probablement per la voluntat del Kremlin d'ensenyar la seva nova força en l'escena internacional. Moscou rebutja tota solució no "acceptable" per ambdues parts, Belgrad i Pristina. El mite de la "fraternitat eslavo-ortodoxa" entre Rússia i Sèrbia és molt menys important que la voluntat de Vladimir Putin d'ensenyar la seva capacitat per comprometre fermament els països occidentals (ho van poder comprovar a Munic el 10 de febrer).
En el pla regional, l'accés de Kosovo a la independència tindrà conseqüències a Bòsnia i Hercegovina. Als dirigents de la Republika Srpska, l'"entitat sèrbia" d'aquest país sempre dividit, els ha faltat temps per dir que la independència de Kosovo crearia un precedent que justificaria la seva secessió. Belgrad no renuncia tampoc a la hipòtesis d’intercanviar Kosovo per la Republika Srpska, tot i que sembla poc factible.
La situació és encara més perillosa en la mesura que Bòsnia i Hercegovina es troba sempre al cul-de-sac política. Totes les temptatives de reforma de la Constitució procedents dels Acords de pau de Dayton han fracassat. Mentre que els partits bosnians i croates sempre han estat dividits, el primer Ministre de la Republika Srpska, Milorad Dodik, ha aconseguit reunificar el camp serbi. El Partit dels Socialdemòcrates Independents (SNSD) va obtenir més d'un 50% dels vots serbis i domina absolutament tots els centres de poder a Banja Luka. El SNSD és a més el més poderós dels partits polítics bosnians. Ha fet campanya reivindicant el dret de la Republika Srpska a organitzar un referèndum d'autodeterminació. Recordem que la carrera política de Dodik, iniciada després de la fi de la guerra, ha estat àmpliament recolzada pels nord-americans. El cap dels socialdemòcrates serbis era aleshores, evidentment, presentat com un de "moderat".
L'evolució de l'estatut de Kosovo tindrà també ineludibles conseqüències en el conjunt de l’ideari albanès. Molts comentaristes albanesos consideren la possibilitat d'un accés de Kosovo a la independència com "una revenja històrica": les divisions infligides a la nació albanesa per les grans potències, sobretot quan es va enfonsar l'Imperi otomà, ara passarien factura. Malgrat les garanties formals que descriu el document d’Ahtisaari, que prohibeixen Kosovo de tenir pretensions territorials o poder unir-se a un dels seus veïns, la qüestió nacional albanesa resta indubtablement oberta.
Les autoritats macedònies consideren que val més que la qüestió de Kosovo es resolgui el més aviat possible, per temor a les possibles repercussions sobre un país sempre fràgil sis anys després dels Acords de pau d'Ohrid amb la guerrilla albanesa. Quina seria la repercussió d'un Kosovo independent en els albanesos macedonis, que representen una quarta part de la població del país?
El document d’Ahtisaari, de forma deliberada, no fa cap menció a la Vall de Presevo, al sud de Sèrbia, on hi viuen aproximadament 100.000 albanesos. Aquests designen la regió com el "Kosovo oriental" i sempre han somiat amb la unió a un Kosovo independent. L’any 2001 s’hi va crear una guerrilla. Creure que un problema desapareixerà si no es menciona comporta l’aplicació d’una política ben coneguda: la política de l’estruç.
La qüestió de Kosovo no tindrà una solució satisfactòria si es fa abstracció de les dues grans qüestions nacionals transfrontereres avui obertes als Balcans: la qüestió nacional albanesa i la qüestió nacional sèrbia. Aquestes només poden tenir dos tipus de solucions si es tracten sense tabús. Es decidirà modificar frontereres, la qual cosa comportarà més conflictes i fins i tot una nova guerra; o bé s’aposta per la integració ràpida europea del conjunt de la regió, la qual cosa comportarà la "relativització" de les disputes i farà desaparèixer progressivament la importància dels fronteres[1].
J-A. D.
[1] Llegiu Jean-Arnault Dérens i Laurent Geslin, “Du Monténégro au Kosovo, la Serbie défiée”, i “ Rêves dangereux d’une «Grande Albanie»”, Le Monde diplomatique, juiliol de 2006.
La darrera reunió de negociació per l’Estatut final de Kosovo es va obrir a Viena el 21 de febrer de 2007. el cap de la delegació kosovar, Vetón Surroi, exigia la independència, a la qual s’hi va oposar el Parlament serbi. El representant de les Nacions Unides, Martti Ahtisaari haurà d’arribar a acords entre ambdues bandes a partir d’un document que preveu «la sobirania sota tutela internacional». Si no hi ha acord, la darrera paraula la tindrà el Consell de seguretat de l’ONU.
Per l’enviat especial JEAN-ARNAULT DÉRENS
Redactor en cap del Courrier des Balkans, autor de «Kosovo, année zero», Paris Mediterranée, 2006.
El president del Partit Democràtic de Sèrbia, el Sr. Vojislav Kostunica, suscitant la preocupació internacional, que s’ha convertit en el primer ministre, haurà de formar el proper govern serbi amb el suport dels partidaris del Sr. Slobodan Milosevic. A Cròacia i a Bòsnia i Herzegovina, el balanç dels demòcrates al poder no ha satisfet els electors. La regió, descartada de les perspectives d’integració europea, està condemnada a continuar sota l’empresa del nacionalisme?
Per Jean-Arnault Dérens *
Les esperances de democratització als Balcans han fracassat? Mentre que Sèrbia s’enfonsa en una crisi política de resultat imprevisible, els nacionalistes de la Comunitat Democràtica Croata (HDZ) van retornar al poder a Zagreb amb les eleccions del passat 23 de novembre. I a l’octubre del 2002, els tres partits nacionalistes de Bòsnia i Herzegovina havien trencat la fràgil coalició democràtica al poder des de la tardor del 2000.
Cortejats pels occidentals durant els anys noranta, les oposicions democràtiques balcàniques intentaven trencar amb el nacionalisme, normalitzar els seus països respectius i iniciar la via de l’aproximació amb la Unió Europea. La unitat de la nova majoria sèrbia no podia tardar a esberlar-se, el Sr. Vojislav Kostunica i el seu Partit Democràtic de Sèrbia (DSS) entraven en guerra oberta contra el Partit Democràtic (DS) del primer ministre Zoran Djindjic. Només arribar al poder, els demòcrates serbis semblaven reproduir les divisions de la dècada anterior. Les eleccions del 28 de desembre i la incapacitat per formar un govern mostren que aquestes divisions podrien jugar a favor dels nacionalistes del Partit Radical Serbi (SRS) (1).
buy adobe acrobat 9 pro extended Manage and modify projects using source control systems and collaborate on files more easily. An XML-based nonbinary implementation of the FLA format allows projects and associated assets to function as items in a directory or folder.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection Reduce the ActionScript 3.0 learning curve and enable greater creativity by injecting prebuilt code into projects. Quickly include functional code for things like timeline navigation, actions, animation, audio and video, and event handlers.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Use object-based animation and visually achieve granular control over motion attributes with the Motion Editor. Develop interactive content more efficiently with the Motion Preset panel that offers prebuilt motion effects and lets you create, save, and share your own. Adobe Creative Suite 5 Master Collection Author expressive interactive content with easy-to-use tools. Draw stylized shapes and transform them into complex patterns and effects, and animate 2D objects through 3D space with 3D transformation tools. Take complete control over your text with print-quality typography via the new Text Layout Framework. Work with columns and bidirectional text, and maintain layout and formatting with greater fidelity when importing from other Adobe products.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Deliver interactive content consistently for more runtimes across personal computers, mobile devices including the iPhone*, and screens of virtually any size and resolution, and leverage integration with Adobe Device Central for enhanced testing and debugging.
buy cheap Adobe Photoshop CS5
Adobe® Flash® Professional CS5 software is the industry standard for interactivebuy windows 7 ultimate 64 bit authoring and delivery of immersive experiences that present consistently across personal computers, mobile devices, and screens of virtually any size and resolution. buy Adobe Photoshop CS5 mac oem
Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges
convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ. Problemes amb l'entrada (cookies)
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.
COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Aquesta obra está amb una llicencia de
Creative Commons.