Ja són 23. 23 persones m’han parat en una setmana per dir-me que els hi sabia greu. Que ens anaven a votar però que els hi va fer massa por la dreta. Jo els hi dic el que ja sabeu, que en aquestes eleccions ens jugàvem si giràvem cap a l’esquerra, o si ens instal·làvem en l’anar fent.

La majoria de la ciutadania va votar exclusivament, i sense entrar en el matís, per barrar el pas a la dreta. I ara, els resultats han fet que sigui difícil que hi hagi un pol d’exigència d’esquerres, ecologista i catalanista.

No tenim la força per corregir aquesta idea del xec de 400 euros i per reorientar-lo cap a una política de drets, ni per fer del mediambient una prioritat. tot sembla indicar que l’excel·lent resultat del PSC no servirà perquè hi hagi un compromís de desplegament de l’Estatut. Tant de bó podem evitar-ho, però sembla que en ZP s’estima més esperar a la sentència del Constitucional, contra el criteri que hem defensat sempre des de Catalunya, que la llei, l’Estatut, s’ha de complir, sense esperar la sentència del TC. I si ens volen, hauran de posar en l’agenda els avenços en matèria de drets i llibertats, des de la llei de l’avortament, al dret a una mort digna, o l’avenç cap a un Estat laic. Per això estan els nostres 180.000 vots, representats, per allò de la llei electoral, per tan sols un diputat.

Per fer tot plegat, els propers 4 anys tirarem la forma de ser i d’estar que millor pugui representar, no només la veu d’ICV, sinó la representació de tota aquella gent d’esquerres, catalanista i ecologista que continua creient que cal canviar les coses. Però això, malgrat les lògiques especulacions, ho començarem a treballar a partir de dimarts.

Per acabar els propers dies crec que desconnectaré. Fins dimarts vinent, a carregar piles i descansar, a una ciutat, a l’estranger, a consumir cultura i menjar bé.

Diumenge, quan vaig veure l'alta participació a alguns barris de Catalunya, vaig percebre que de ben segur el PP no guanyava alhora que vaig tenir la sensació que patiríem durant la nit electoral. Dit i fet. A mesura que la nit avançava, la Núria Buenaventura semblava obtenir l'escó. Amb un 95% del vot escrutat, vam creure que el teníem. Però no va ser així. Haig de confessar-vos que la nit va acabar amb un sabor amarg, perquè finalment el vam perdre per uns centenars de vots.

Tot i això, és important remarcar el suport rebut de milers de persones que en aquestes eleccions ens han tornat a donar confiança. ICV-EUiA és, després de CiU i BNG, qui més ha resistit l'onada bipartidista, malgrat que ens hem quedat a pocs vots de tenir el segon diputat. En un context de forta polarització és evident que ens va afectar el vot útil, o milor dit, el vot de la por aque vingués la dreta. A Catalunya la major part del vot per aturar al PP es va concentrar en el PSC. I se'ls ha de felicitar per haver sabut canalitzar-lo. D'aquesta manera els socialistes obtenien el millor resultat de la seva història, amb un resultat equiparable al de 1982.

Els resultats no són els esperàvem. Ha estat una campanya amb bones vibracions entre el nostre electorat. A més, s'hi afegia una legislatura on hem treballat de valent al Congrés per defensar les polítiques que havien de millorar el dia a dia de la ciutadania. Però al final, les tendències de vot les han marcat els darrers dies de campanya. I tot i no tenir la sensació d'haver patit vot de càstig, ens passat factura el vot de la por, que alguns anomen el vot útil.


Més enllà dels errors comesos, que segur que n'hi ha, no vam saber valorar la força que tenia a Catalunya aquest vot de la por. A aquest factor se li suma un retrocés important a l'àrea metropolitana de Barcelona. Sabem que allà on s'ha votat en una lògica exclusivament estatal és on més hem retrocedit, però des d'ICV hem de fer una reflexió profunda de com ser referents arreu del país. Per últim hem de pensar en els elements de renovació del nostre projecte, en l'intent de renovar-lo i fer que torni a gafar embrancida. Ja son dues les eleccions, on per motius diversos, hem patit un retroces, més lleu del que sembla, però que ens obliga a situar aquests elements pel rellançament. El context on fer-ho: la propera Assemblea Nacional.

A Madrid, ens haurem d'adaptar a la nova situació en què ens deixen els resultats obtinguts, per continuar defensant al Congrés dels diputats les propostes de l'esquerra verda nacional. Vull aprofitar per agraïr-li a tota la gent que ens ha donat suport, aquests milers de vots, que farem que continuïn sent útils, en la defensa d'allò que hem explicat en campanya. I per damunt de tot, vull agraïr-vos a tots els amics i les amigues que ens heu fet arribar aquest suport. Els vostres ànims són la millor de les energies per treballar com sempre.

Una vegada més ETA ha volgut fer-se present en una campanya electoral i ho ha fet de l'única manera que sap: matant. ICV-EUiA hem suspès l'acte de final de campanya en senyal de respecte per Isaias Carrasco. Aquest és el comunicat oficial de la nostra coalició:

Des d’Iniciativa Verds – Esquerra Unida volem en primer lloc transmetre el nostre condol a la família i amics de la víctima així com al partit socialista davant d’aquest brutal assassinat.

Iniciativa Verds – Esquerra Unida condemnem amb rotunditat l’atemptat terrorista perpetrat per la banda terrorista ETA, que ha acabat amb la vida de Isaias Carrasco, ex regidor socialista.

Com a acte de solidaritat Iniciativa Verds – Esquerra Unida ha anul·lat tots els seus actes de campanya.

La banda terrorista, un cop més, ha volgut interferir en la normalitat democràtica. Però no ho aconseguiran.

La millor resposta a l’atemptat terrorista és que el proper diumenge sigui una jornada democràtica, on els ciutadans i ciutadanes anem a votar sense por, de forma serena i de forma massiva.

Un cop més volem fer una crida a la unitat de totes les forces democràtiques davant del terrorisme.

La ciutadania espera dels seus representants polítics un comportament exemplar i no partidista.

Finalment volem manifestar el nostre compromís per acabar amb el terrorisme i assolir definitivament la pau.

La "niña de Rajoy" s'ha quedat òrfena. El seu pare s'ha quedat a l'oposició 4 anys més. Als sondejos dels darrers dies (que han donat entre 4 i 6,5 punts d'avantatge als socialistes) s'ha afegit la derrota en el cara a cara amb Zapatero. Sobre el cara a cara només puc dir que em va semblar una presa de pèl, una repetició del debat de dilluns passat. Poques propostes de futur, algunes mentides de ZP i Rajoy sobre el canvi climàtic i un protagonisme de la guerra de l'Iraq que va acabar per enfonsar Rajoy. Ara és hora, doncs, d'anar a votar amb il.lusió pels somnis de l'esquerra.

Amb aquest escenari, l'apel.lació al vot de la por, que ha estat eix vertebrador de la campanya del PSOE, no serveix. Queda clar que el PP de Rajoy estarà quatre anys més a l’oposició i per aquest motiu ara podem anar a votar sense por. Per tant, des d'aquest bloc -com he fet aquest matí a Molins de Rei i aquesta tarda ho faré a Terrassa-, vull fer una crida a la gent d’esquerres, catalanista i ecologista perquè aquest diumenge vagi a votar amb il.lusió i que ho faci per ICV-EUiA. Som la garantia que el futur govern de Zapatero faci polítiques d'esquerres. Som la garantia perquè hi hagi un gir cap a l'esquerra.

Sobre el debat d'ahir dilluns lamento que cap dels dos candidats parlés dels treballadors. Ni ho va fer Rajoy (que fa uns dies va presentar el PP com el partit dels currantes) ni tampoc Zapatero. Tampoc van parlar de sinistralitat laboral, ni de la temporalitat que pateixen els treballadors, especialment els joves. Els joves tampoc van existir per cap dels dos.

El d’ahir a la nit va ser un partit tediós on no van funcionar la banda esquerra, semblava el Barça últimament, sense banda esquerra. Tant Zapatero com Rajoy van jugar al centre i a la banda dreta i això vol dir que avui a banda esquerra és d’ICV-EUiA, la representem nosaltres perquè només ICV-EUiA juga avui dia per la banda esquerra.

Aquest matí he parlat de les cinc prioritats que posarem per aconseguir una majoria d'esquerres al Congrés. Vol ser el full de ruta per anar a negociar a Madrid: un pla pels drets socials i la lluita contra les desigualtats, desenvolupament de l’Estatut d’Autonomia i impulsar una reforma federal de l’Estat, millorar els salaris, garantir el dret d’habitatge, impulsar una estratègia contra el canvi climàtic i garantir nous drets i llibertats dins un Estat laic.

La negror de Rouco Varela
Una pèssima notícia: l'elecció avui de Rouco Varela com a president de la Conferència Episcopal Espanyola. Una pèssima notícia per a la societat, per als cristians de base i per a les llibertats en general. Aquesta és la jerarquia més allunyada de l’Evangeli, la més carca, la més salvatge que es vol ficar en la vida de la gent. Per això, exigirem al pròxim govern de Zapatero que denunciï els acords amb la Santa Seu”.

En els darrers dies, mentre que a Catalunya i a Espanya estem de campanya, hem vist un altre episodi de violència d'Estat d'Israel contra Palestina. Més de 100 morts, la majoria innocents, a la franja de Gaza.

Davant d'aquesta situació hem d'exigir al govern espanyol a liderar un canvi d'actitud de la UE per posar fi a les relacions comercials amb Israel. L'Estat d'Israel vulnera sistemàticament totes les convencions internacionals i mentrestant la comunitat internacional s'ho mira des de la distància, la distància de la televisió. És inacceptable que la UE s'ho miri des d'una actitud displicent.

Aquesta tarda he estat a La Vanguardia, n he participat en el consell de redacció per triar la portada de demà dilluns. Precisament, la meva proposta ha estat incloure una foto d'un soldat israelià disparant a la població civil.

Ahir vam anar contents al debats electoral, i crec que vam sortir més contents encara.

Vam ser els únics que vam plantar cara a la dreta quan va utilitzar la immigració com a arma electoral. I no vam empassar-nos la tergiversació que va fer del tema de la llengua.

Però a la vegada només nosaltres vam plantejar que per afrontar un canvi de cicle econòmic el que cal és més equitat. És curiós veure com tothom parlava de crear més riquesa quan el problema dels darrers anys ha estat que la riquesa s’ha creat però no s’ha repartit. El bancs espanyols són els que més han guanyat d’Europa, i les elèctriques el mateix. I els únics que parlem que cal que els que més tenen paguin més perquè hi hagi més serveis socials som nosaltres.

De la mateixa manera vam situar el repte del canvi climàtic. És sorprenent veure com un repte de present i futur passa desapercebut per la resta dels candidats. Els propers 4 anys no ens podem permetre ni econòmica ni ambientalment que la política energètica, econòmica i d’infrastructures estigui d’esquenes a la lluita contra el canvi climàtic.

I vam tornar a ser els que vam parlar del tren de cada dia mentre que la majoria només té una obsessió: ara fer arribar l’AVE a la Jonquera.

En fi… Crec que el debat ens va anar bé, molt bé, a la gent d’ICV-EUiA. Avui al míting la gent estava exultant. Una de les felicitacions que m’ha fet més il·lusió ha estat la de la Lali. La campanya ens va bé, i el proper 9 de març, nosaltres que parem sempre a la dreta, al PP però també a CiU, ara ens queda garantir que tots els dies siguin d’esquerres.