Després de molt insistir hem aconseguit canviar la llei, perquè no es normalitzi el que és insòlit: que un futbolista que guanya milions d’euros pagui per IRPF el mateix que paga qui guanya 18.000 anuals.

Sabem que afecta a poca gent, però és especialment simbòlic. I després que ens diguessin que no de forma reiterada hem fet que a l’Estat es faci el que es fa arreu, exceptuant el Regne Unit.

La normativa que s’aplicava als jugadors va ser elaborada per l’atracció de científics i personal altament qualificat. La realitat però és que la norma, dissenyada en època del PP amb l’acord de CiU, ha estat utilitzada bàsicament per abaratir la càrrega fiscal pels jugadors d’elit. Finalment hem aconseguit que aquells que cobrin més de 600.000 anuals, i hagin estat vivint a l’estranger en els darrers 6 anys, paguin simplement el que paga qualsevol altre ciutadà. No hem aconseguit que tingui efectes retroactius, però si que la norma s’apliqui a partir del 1 de gener de 2010.

Crec que els models fiscals no poden tenir excepcions fiscals tan escandaloses, perquè no exemplifiquen sinó que normalitzen una actitud que afavoreix l’elusió fiscal. I a mi, que m’agrada el futbol, crec que el factor diferencial de la nostra lliga, no pot ser l’excepció per jugadors milionaris, sinó la bona feina feta des de planter.

Al final una petita victòria, que no fa bo el pressupost, però que si introdueix algun element d’equitat a la més que discutible reforma fiscal del Govern Zapatero.