Reforma Laboral: Una agressió que mereix una resposta contundent

Ara feia uns quants dies que no escrivia, entre altres coses per l'activitat frenètica dels Congrés a les darreres setmanes. De tots els temes que hem estat treballant, el més rellevant és la reforma laboral que ha aprovat el Consell de Ministres (i que està en vigor des d'avui mateix). Una agressió sense precedents que afavoreix l’acomiadament barat i el contracte escombraria.

El dimarts passat vaig enviar una carta al Ministre Corbacho mostrant el nostre malestar pel fons i per les formes. Sobre les formes, considero que el mètode escollit beneficia l'enduriment de la proposta, ja que el govern només s'ha reunit amb aquells que volen un enduriment de la reforma. Respecte el fons, en primer lloc considero que aquesta reforma no és prioritària. La prioritat ha de ser lluitar contra l'atur -cosa que no s'aconseguirà abaratint l'acomiadament- i les reformes del sistema financer i del sistema energètic. En segon lloc, crec que conté elements inacceptables, com la reducció dels costos de l'acomiadament, la rebaixa de les cotitzacions socials per part dels empresaris o la pèrdua de pes de la negociació col·lectiva. Les mesures concretes de la reforma obeeixen a la lògica de la pèrdua de drets socials i laborals, mitjançant la reducció dels costos del treball i la fragmentació i individualització de les relacions laborals. Aprofundeix en els errors de les reformes laborals anteriors que han anat configurant un marc legal a les relacions laborals que facilita la destrucció d'ocupació, com a mecanisme de resposta als cicles econòmics, cosa que veiem amb l'actual xifra d'atur.

Com dic a la carta, des d'ICV considerem necessari recuperar el principi de causalitat a la contractació: tot lloc de treball fix s'ha de cobrir amb un contracte de treball fix. Amb l'objectiu de lluitar contra la inestabilitat i temporalitat, proposem l'increment de la cotització empresarial per desocupació i a la Seguretat Social per als contractes temporals, alhora que es redueixen les cotitzacions empresarials als contractes de caràcter indefinit. Cal també una major regulació del contracte de temps parcial, establint amb exactitud la jornada laboral i ampliant el règim de protecció social. Per a la lluita contra la destrucció de llocs de treball, considerem necessari limitar els supòsits en què l'empresari s'extingeixi la relació laboral de manera unilateral. En darrer lloc considerem necessàries propostes per a la millora de l'eficàcia dels serveis públics d'ocupació, més recursos per a les polítiques actives d'ocupació i la constitució d'una veritable xarxa pública coordinada de serveis d'orientació laboral i intermediació. Tots aquests elements són absents a la reforma proposada.

Lògicament, aquesta agressió cap els drets i els interessos dels treballadors i les treballadores mereix una resposta contundent, al carrer i a les institucions. A les institucions ho tenim clar, votarem contra la convalidació del Decret i farem tot el possible durant la tramitació del projecte de llei per millorar el text. I al carrer, juntament amb els sindicats, recolzarem les iniciatives de protesta, com la vaga general. Tenint en compte que estem davant del desmantellament de l'Estat del Benestar mitjançant la imposició de polítiques dogmàtiques neoliberals que estan afectant negativament a milions de persones com els treballadors públics, pensionistes, persones a l'atur i persones amb dependència, confiem que les mobilitzacions seran massives. Esperem que serveixin per redreçar el rumb que ha escollit aquest govern.

6 comentarios:

divendres, 18 juny, 2010 Jesús ha dit...

El problema es que esta reforma laboral la han dictado desde fuera, el neoliberalismo imperante.
¿Piensan los partidos de izquierda coordinarse internacianalmente?
No, verdad. Al contrario aquí vosotros mismos estáis por la independencia de Cataluña.

dissabte, 19 juny, 2010 Anònim ha dit...

I els retalls als funcionaris i als empleats de la concertada no són una agressió que mereix una resposta contundent?

dimecres, 23 juny, 2010 mai9 ha dit...

Ei Joan, perdona que posi el comentari d'una altra cosa, però com és que no esteu a favor d'aturar les obres de l'AVE?

http://www.elperiodico.es/ca/noticias/barcelona/20100622/congres-dels-diputats-demana-que-pari-tunel-lave-per-sagrada-familia/342899.shtml

dilluns, 28 juny, 2010 ElSrM ha dit...

Tant de bo la majoria parlamentària compartís aquestes posicions!

Un amic, el Sr. J. Caso, ha endegat un grup de discussió a Facebook que potser l'interessarà conèixer: Esto sólo lo arreglamos con 40 diputados de IU-ICV en las Cortes. Va adreçat a tot l'electoral socialista que potser passarà del P.S.O.E. cap a l'ABSTENCIÓ per les polítiques de dretes que està aplicant el P.S.O.E. Zapatero cada cop més des de la contrarreforma tributària del 2.006.

Cordialment,

dimecres, 30 juny, 2010 Montse ha dit...

Hola Joan! Dies enrera et vaig sentir al programa del Gracet i em va agradar la teva intervenció. I cada cop que us sento penso "què fan en el govern?" sincerament crec que farieu més bona feina des de la oposició. Sóc votant de ICV i estic molt decepcionada, crec que el meu vot ha anat a parar en mans del PSC i si jo us he votat és perquè crec en les polítiques d'esquerres. A les properes eleccions crec que votaré en blanc o faré vot nul ja que no em sento representada actualment per cap opció. Sigueu valents i no us deixeu comprar per un plat d'arròs!

diumenge, 04 juliol, 2010 Antoni ha dit...

Es parla massa de "productivitat", de l'esforç que ha de fer l'obrer per millorar la situació de l'empresa...
I mai de la poca traça de molts dels executius, més centrats en "amiguismes", consultores i gurús, i en preservar el seu sou que en el futur de l'empresa.
I no diem dels empresaris ("de vuelo gallináceo"). Se suposa que els beneficis (i els riscos) de les empreses s'han de repartir entre qui posa la força de treball i qui posa el capital.
No es pot jugar sense arriscar! Com pot ser que qui acomiada treballadors segueixi gaudint d'una vida de luxe?