Una remodelació estil ZP. El vell estil efectista, el nou estil gens social. D'una tacada aconsegueix la cuadratura del cercle. Posa a en Pérez Rubalcaba, al parallamps perfecte. Un home hàbil i brillant, que representa com pocs aquesta opció social-lliberal, continuista, d'ordre, i tot s'ha de dir, no gaire d'esquerres. Si algú podria vendre una estufa al tròpic i un congelador a l’artic, aquest és ell. Qui millor doncs per explicar que les polítques econòmiques del Govern són d’esquerres? Treu a De la Vega. I no toca a la ministra més contestada al carrer, la ministra Salgado, ni rectifica una pèsima i injusta política econòmica que condemna al país a l'estancament econòmic. Certifica que les polítiques socials i d'igualtat ja no són la prioritat. De fet, les polítiques d'habitatge ja se les havia carregat amb uns pressupostos nefastos, mentre que les polítiques d'igualtat les deixa al ministeri de... sanitat, després de decidir fer cas omís a la llei que ampliava el permís de paternitat. I això si, com que li perd l'estètica, posa dos Ministres amb marges per fer ben poc, Valeriano Gómez i Rosa Aguilar. El primer haurà de ser el Ministre de Treball amb la pitjor reforma laboral possible, una reforma que era tant dolenta que fins i tot el mateix Gómez va arribar a manifestar-se contra la mateixa el passat 29 de setembre. La segona, Rosa Aguilar, portarà unes polítiques, les de mediambient i agricultura, després que hagin desmantellat el Ministeri de Mediambient, havent reduit les inversions ambientals de forma dramàtica i amb un Govern amb menys sensibilitat ambiental que els propietaris d’Exxon Valdez. Capítol a part mereix la sortida d'en Moratinos, el ministre de les dues cares, promarroquí com pocs, i a la vegada, persona que quan va tenir marge i el van deixar, es va comprometre amb les polítiques de cooperació com mai s’havia fet.

Tot plegat, com sempre, envoltat d'aquest efectisme tan “zapateril”, un efectisme per intentar tapar les polítiques més vergonyant que pot fer un Govern que es reclama d'esquerres però que en res es diferencia d'allò que al final acabaria fent un Govern conservador.